La Primera Guerra Mundial: causes, fases i característiques del conflicte

2. LA GRAN GUERRA: es va pensar que el conflicte seria curt i localitzat. La guerra que va començar a l'agost de 1914 va durar 4 anys, va implicar molts països i l'aparició de noves tàctiques i tècniques bèl·liques.

2.1. FORCES ENFRONTADES I ESCENARIS DEL CONFLICTE: a l'agost de 1914 va esclatar la Gran Guerra, que enfrontava els Imperis Centrals i la Triple Entesa. Les forces terrestres de la Entesa eren superiors, però la posició estratègica d'Alemanya i Àustria-Hongria al centre d'Europa va afavorir el moviment de les seves tropes. La Entesa i els seus aliats van estar fragmentats. L'exèrcit alemany superava el francès, però existia un relatiu equilibri entre blocs. L'exèrcit naval de la Entesa era superior, cosa que va conduir Alemanya a la guerra submarina. Els dos blocs van buscar nous aliats (mundialització del conflicte): 14 països europeus, totes les seves colònies, els Estats Units i el Japó, cosa que va portar a la prolongació del conflicte.

Guerra submarina: un dels trets innovadors de la Primera Guerra Mundial. Els aliats van fer un setge econòmic contra Alemanya i Àustria-Hongria, interceptant tots els vaixells. En resposta, Alemanya va llançar la seva primera declaració de guerra submarina. El 1915 va ser torpedinat i enfonsat el Lusitània. Al febrer de 1917 Alemanya i Àustria-Hongria van proclamar la guerra submarina a ultrança, tot i temer que els Estats Units entressin a la Guerra Mundial. Van asfixiar el Regne Unit.

2.2. CARACTERÍSTIQUES DE LA GUERRA: del 1914 al 1918 va ser la primera "Guerra Total". Es van utilitzar tots els recursos humans, econòmics i tècnics dels països en guerra. Més de 70 milions de soldats mobilitzats, avenços tècnics i industrials, a més d'un armament modern i mortífer. Es va imposar una economia de guerra (la indústria se centra a abastir l'exèrcit). La població va patir racionament. L'elevada mobilització va obligar les dones a acudir a les indústries. Per sufragar les despeses militars es va recórrer al deute públic i als préstecs exteriors. Ús de la propaganda, inflamant el patriotisme, estimulant la resistència de la població i dels soldats i minant l'enemic.

2.3. LES FASES DE LA GUERRA: - La guerra de moviments: el fracàs del pla alemany (agost-desembre de 1914) – El pla alemany (Pla Schlieffen, de 1905) buscava un triomf ràpid contra l'exèrcit francès en les primeres setmanes de la guerra i després centrar-se en el front rus. Alemanya va entrar a França, però els aliats els van aturar amb una contraofensiva, cosa que va fer fracassar el pla alemany d'una guerra curta. A l'agost de 1914, Rússia va envair Prússia i va sorprendre els alemanys. El contraatac d'aquests va ser una victòria a Tannenberg, que va frenar l'avanç i va estabilitzar el front. / - La guerra de posicions o de trinxeres (1915-1916): després de la guerra de moviments els fronts es van estabilitzar i els exèrcits van fixar les seves posicions. Van aixecar barreres de filferro i es van protegir en trinxeres. Entre 1914 i 1917 van entrar a la guerra: l'Imperi Otomà i Bulgària pels Imperis Centrals, i el Japó, Itàlia, Romania i Grècia al bàndol dels aliats. Es van obrir noves fronts secundaris. Es van recórrer a noves tàctiques com obrir esquerdes o debilitar la força de l'adversari. Els soldats que assaltaven les línies de filferro eren escombrats amb foc d'artilleria o metralladores. S'utilitzaven granades i llançaflames. Van aparèixer els tancs per passar sobre els filferros. En la Guerra Total va aparèixer la guerra química amb gasos verinosos. L'exèrcit francès tenia el 1915 1,5 milions de baixes. La guerra de desgast que es va viure el 1916 amb la batalla de Verdun, planejada per Alemanya, va suposar un fracàs per a l'exèrcit alemany. Després els aliats van llançar un atac semblant al Somme, però cap no va aconseguir la victòria. Es va accelerar la descomposició de l'exèrcit rus i del règim tsarista. Al mar, les flotes britànica i alemanya van lluitar a la batalla de Jutlàndia, victòria britànica. Alemanya va intensificar la guerra submarina enfonsant els vaixells dels aliats o dels seus comerciants. / - De la guerra de desgast a l'ofensiva final (1917-1918): el 1917 dos fets canvien el rumb de la guerra: la intervenció dels Estats Units i la revolució a Rússia. La guerra submarina d'Alemanya va perjudicar els exportadors nord-americans i el prestigi nacional. El 2 d'abril de 1917 Wilson anuncia la intervenció en la contesa, cosa que va suposar un gran avantatge per als aliats. A Rússia, els bolxevics van prendre el poder a l'octubre de 1917 i al desembre van signar un armistici amb Alemanya com a preludi del Tractat de pau de Brest-Litovsk. Es va posar fi a la guerra al front oriental. Després de la pau amb Rússia, Alemanya es va traslladar en majoria desencadenant diverses ofensives. L'arribada massiva de tropes estatunidenques va permetre als aliats guanyar i recuperar tot el terreny perdut. Els aliats van derrotar els búlgars, turcs i austrohongaresos. A finals del 1918 tots ells van signar l'armistici. Finalment, l'exèrcit alemany es va enfonsar per les derrotes, per la greu situació econòmica i pels problemes socials a la rereguarda, i pels continus actes de protesta i de rebel·lió. El Kàiser Guillem II va abdicar el 9 de novembre amb l'arribada de la república. El nou govern, dirigit pel Partit Socialdemòcrata, va signar l'armistici l'11 de novembre de 1918. Havia acabat la Primera Guerra Mundial.