La Guerra de Successió Espanyola: Causes i Conflictes
La qüestió successòria i els bàndols en conflicte
L’any 1700, l'últim monarca de la casa d’Àustria, Carles II, es va morir sense descendència. Els candidats a ocupar el tron eren fonamentalment Felip d’Anjou (candidat francès) i l’arxiduc Carles d’Habsburg. Al testament, Carles II designava com a successor el candidat Borbó, proclamat rei el 1701 amb el nom de Felip V.
El nomenament del nou monarca va provocar un conflicte greu per a l'equilibri de les potències europees. El seu accés al tron enfortia el poder dels Borbó a Europa (qui, a més de tindre poder sobre França, ara el tenia sobre Espanya). Aleshores, Gran Bretanya, Holanda i Portugal van declarar el seu suport al candidat austríac i van entrar en guerra contra França i Espanya. De manera que la successió al tron espanyol va suposar un problema molt greu de política internacional.
Divisió interna a Espanya
A l’interior d’Espanya, es van dividir els territoris peninsulars. Castella es va mostrar fidel a Felip V. En canvi, a la Corona d’Aragó, especialment a València i a Catalunya, el suport al candidat austríac va ser majoritari. Això es va deure als motius següents:
- El mal record que havien deixat les tropes franceses a Catalunya el 1640.
- El temor a perdre poder davant les tendències centralitzadores i uniformitzadores de la nova monarquia.
Aquest enfrontament va derivar en una guerra civil.
La Guerra de Successió
Al setembre de 1701 es va signar el Tractat de l’Haia, pel qual va nàixer la Gran Aliança, formada pel Sacre Imperi, Anglaterra, Holanda, Prússia i la majoria dels Estats alemanys. Aquests van declarar la guerra a Lluís XIV (França) i a Felip V (Espanya) pel maig de 1702. Portugal i Savoia es van unir a la Gran Aliança pel maig de 1703. Els primers enfrontaments es van produir als territoris austríacs. Els dos bàndols estaven molt equilibrats i la guerra va avançar sense resultats clars.
A Espanya, els exèrcits de Felip V van controlar, d’entrada, la majoria del territori, amb l’excepció d’ofensives austríaques i dels atacs per mar de l'armada anglesa, que