La Guerra de Successió Espanyola: Causes, Fets Clau i Conseqüències per a Catalunya
La Guerra de Successió Espanyola: Causes, Fets Clau i Conseqüències
Causes de la Guerra de Successió
- La mort de Carles II l'any 1700 sense descendència va obrir la qüestió successòria. El seu testament designava com a successor Felip d'Anjou.
Els Pretendents al Tron
- Felip d'Anjou (nét del rei de França, Lluís XIV), designat per Carles II.
- L'Arxiduc Carles d'Àustria, de la Casa d'Habsburg.
La Guerra de Successió va ser un conflicte d'abast europeu que, posteriorment, també va enfrontar els territoris de la península Ibèrica.
El Conflicte a Escala Europea
- Les grans potències europees (Anglaterra i Àustria), mitjançant el Tractat o Aliança de la Haia del 1701, no estaven d'acord amb el gran domini que suposaria la unió de les corones francesa i espanyola sota els Borbons.
Catalunya i la Guerra de Successió
- Maig de 1705: Reunió de representants catalans a la Plana de Vic, que va culminar amb el Pacte dels Vigatans, un acord de suport a l'Arxiduc Carles d'Àustria, pactant amb Anglaterra.
- Juny de 1705: Representants catalans i anglesos signen el Pacte de Gènova.
- 1713: Signatura del Tractat d'Utrecht.
Desenvolupament i Desenllaç del Conflicte
- La guerra va començar el 1702 i l'any següent l'emperador austríac Leopold I va proclamar rei d'Espanya l'Arxiduc Carles.
- Les tropes de l'Aliança van abandonar Catalunya, però les autoritats catalanes van decidir continuar lluitant. L'11 de setembre de 1714, després d'un llarg setge, la ciutat de Barcelona es va rendir a les tropes borbòniques. La resta de nuclis de resistència van caure un rere l'altre. Felip V va guanyar la guerra i va reforçar el poder de la monarquia.
L'Actitud dels Catalans durant la Guerra
Inicialment, els catalans havien jurat fidelitat a Felip V, però el 1705 van signar amb Anglaterra el Pacte de Gènova contra Felip V.
A canvi de revoltar-se contra el rei, Catalunya rebia ajut militar i garanties de respectar les lleis i les institucions del Principat.
Entre les causes d'aquesta decisió hi havia un fort sentiment antifrancès de la població del Principat i el rebuig del sistema centralista i uniformitzador que representava el nou monarca. A més, cal afegir el perill que per a l'economia catalana suposaven els productes francesos i l'actitud del nou virrei, contrari a l'autogovern de les institucions catalanes i a les prerrogatives que tenien. Un cop perduda la guerra, les temences dels catalans es van veure confirmades per la gestió centralista del nou govern borbònic.