Guerra Successió Espanyola i Decrets de Nova Planta
La Guerra de Successió Espanyola (Finals s. XVII)
A finals del segle XVII, dues potències es disputaven el paper hegemònic: França i l'Imperi Austríac. Espanya es va convertir en objecte de disputa internacional, una confrontació que va tenir un doble aspecte: d'una banda, la lluita per l'hegemonia europea; de l'altra, un conflicte intern amb una guerra civil entre els diferents territoris del regne.
Causes i Pretendents al Tron
A la mort de Carles II van sorgir dos pretendents principals a la corona espanyola:
- Carles d'Àustria: Fill de l'emperador d'Àustria.
- El príncep Felip d'Anjou: Net del rei de França.
Carles II va declarar hereu del tron espanyol, poc abans de la seva mort, el príncep Felip d'Anjou. Aquesta elecció tenia dues limitacions importants:
- Les corones d'Espanya i França no havien d'unir-se en una mateixa persona.
- S'havia de mantenir la integritat dels territoris espanyols.
Ningú, excepte Àustria, no es va oposar inicialment a la designació de Felip d'Anjou com a rei d'Espanya amb el títol de Felip V. No obstant això, aviat Gran Bretanya, els Països Baixos, Portugal, Prússia i Savoia van declarar la guerra a França, donant lloc a la Guerra de Successió Espanyola.
Desenvolupament del Conflicte
Va ser una guerra de gairebé tots contra França, i a nivell intern, entre els partidaris de Felip V (borbònics) i els de l'arxiduc Carles (austriacistes). L'any 1705 es va produir un canvi important amb el desembarcament d'un exèrcit aliat a les costes de València i Catalunya. Les raons del suport dels regnes de la Corona d'Aragó al bàndol austriacista radicaven, en part, en el temor a la política centralista que representava Felip V.
Castella va donar suport majoritàriament a França. Felip V, atacat pels anglesos i els seus aliats, es va veure en dificultats i va haver d'abandonar Madrid temporalment. No obstant això, l'exèrcit hispanofrancès va derrotar les tropes aliades en la decisiva batalla d'Almansa (1707). A partir d'aquí, la guerra es va decantar progressivament a favor dels interessos borbònics a la península.
Fi de la Guerra i Tractats de Pau
El final de la Guerra de Successió va venir determinat per un esdeveniment ocorregut fora d'Espanya. A la mort de l'emperador Leopold I, el va succeir en el tron el seu primogènit, Josep I. Però a la mort d'aquest el 1711, l'arxiduc Carles es va convertir en emperador d'Àustria (Carles VI). Aquesta situació, que amenaçava de recrear un bloc hispano-austríac com el de Carles V, va fer que la Gran Bretanya i gairebé tots els membres de l'aliança anti-borbònica perdessin interès a continuar la guerra per la causa austriacista.
Les conversacions de pau van concloure amb el Tractat d'Utrecht (1713) i els acords posteriors de Rastatt (1714).
Els Decrets de Nova Planta
- El 1707 es va promulgar el primer decret, que abolia els furs d'Aragó i de València.
- El segon decret es va promulgar per al regne de Mallorca (1715), on es van conservar algunes institucions tradicionals.
- El 1716 es va publicar el tercer decret, destinat a Catalunya, que va eliminar les institucions del govern tradicional (Generalitat, Consell de Cent, Corts Catalanes).