Guerrers de Riace: Anàlisi i Context de l'Escultura Grega Clàssica

Fitxa Tècnica dels Guerrers de Riace

• Autor: Desconegut
• Cronologia: 460-430 a.C.
• Tipologia: Escultura exempta
• Material: Bronze
• Tècnica: Cera perduda
• Estil: Grec clàssic primitiu (Protoclàssic)
• Mides: 2,05 m d'alçada
• Tema: Guerrers
• Localització actual: Museo Nazionale di la Magna Grecia de Reggio di Calabria (Itàlia)

Context Històric i Localització de l'Obra

Es tracta de dues escultures masculines que van ser trobades l’any 1972 a la mar Jònica, a uns 300 metres de la costa de Riace, a 8 metres de profunditat, aproximadament. Es creu que podien estar en algun vaixell que va naufragar o bé, que van ser llençades per la borda per alleugerir el pes de la nau.

Datació i Marc Històric (460-430 a.C.)

La datació se situa al voltant de la primera meitat, o mitjans, del segle V a.C. (460-430 a.C.).

Aquest període està marcat pels següents esdeveniments:

• A començaments del segle V a.C., diverses ciutats-estat gregues, dirigides pels atenesos i els espartans, van estar involucrades en les Guerres Mèdiques contra els perses.
• L’any 490 a.C., els grecs van aturar els perses a Marató. Posteriorment, els van derrotar definitivament a les batalles de Salamina (480 a.C.) i Platea (479 a.C.).
• Després de la victòria grega, Pèricles, recolzant-se en la Lliga de Delos, va aconseguir l'hegemonia d'Atenes sobre la resta de polis gregues, principalment Esparta, Tebes i Corint.
• Durant el govern de Pèricles (443-429 a.C.) es va impulsar la cultura i l'art mitjançant la construcció de temples a l'Acròpoli d'Atenes i l’impuls de la filosofia, la medicina i el teatre.

Estil i Característiques del Període Protoclàssic

Aquestes obres pertanyen a l’art grec de mitjans del segle V a.C., que correspon al període de transició entre el període arcaic i el període clàssic i que es coneix com a període protoclàssic (o clàssic primitiu).

Elements Clau de l'Estil Protoclàssic

Dins d'aquest estil, podríem destacar autors com Miró i Policlet. L’estil clàssic primitiu es caracteritza per:

• La conservació de certes característiques pròpies de l'etapa arcaica, com per exemple la frontalitat, la rigidesa i l'ús de la geometria en certes parts del cos (com els genolls i el ventre).
• Hi ha una evolució cap a la idealització, arribant a la bellesa a través de la simetria i les proporcions.
• Es perfeccionen les formes, en especial l'anatomia humana, demostrant un alt coneixement de la natura i l'anatomia.