Les Guerres Púniques: Roma i Cartago pel Domini del Mediterrani
Després d'haver aconseguit sotmetre al seu poder tota la Península Itàlica, Roma havia esdevingut una potència mediterrània del mateix nivell que Cartago, una ciutat del nord d'Àfrica fundada originàriament pels fenicis. Els cartaginesos havien establert colònies per tot el nord d'Àfrica, el sud de la Península Ibèrica, Eivissa, Còrsega, Sardenya i Sicília. La seva força comercial els feia competidors de les colònies gregues de la Península Ibèrica, la costa occitana i Sicília. En aquesta situació, Roma i Cartago eren dues potències en expansió destinades a enfrontar-se pel domini del Mediterrani occidental.
Primera Guerra Púnica (264-241 aC)
Els mamertins, uns mercenaris a sou de Siracusa, s'havien rebel·lat i havien ocupat Messina, on van crear un estat propi. Cartago els va donar protecció fins que els mamertins van decidir donar-se a Roma. Quan els romans van acudir a ajudar els mamertins, va començar la Primera Guerra Púnica.
Segona Guerra Púnica (218-201 aC)
Per rescabalar-se de la derrota en la Primera Guerra Púnica i la pèrdua de territoris, els cartaginesos, comandats per Amílcar Barca, van conquerir bona part del sud i l'est de la Península Ibèrica fins a l'Ebre, una zona de gran riquesa de minerals. Mort Amílcar el 229 aC, el va succeir el seu gendre Asdrúbal, que va fundar Cartago Nova. El Tractat de l'Ebre va fixar possiblement en aquest riu els límits dels àmbits d'actuació de romans i cartaginesos. Tot i així, quan Anníbal, fill d'Amílcar i esdevingut cabdill dels cartaginesos a Hispània en morir Asdrúbal, va atacar Sagunt, el Senat Romà va declarar la guerra a Cartago, i així es va iniciar la Segona Guerra Púnica.
Tercera Guerra Púnica (149-146 aC)
Gràcies a l'explotació agrícola de les seves terres, Cartago es va recuperar aviat. Això va provocar la preocupació de molts romans, entre ells Cató el Vell. Finalment, es va decidir assetjar i destruir la ciutat amb el pretext que els cartaginesos havien pres represàlies contra el rei númida Massinissa, aliat dels romans. Aleshores Cartago va ser assetjada per Escipió Emilià i, quan va caure el 146 aC, va ser completament destruïda, els seus habitants esclavitzats i els seus camps maleïts i sembrats de sal. Així, Àfrica esdevingué província romana.