Guggenheim Bilbao: Icona Desconstructivista de Frank Gehry

Fitxa Tècnica

• Edifici: Museu Guggenheim de Bilbao
• Autor: Frank O. Gehry
• Cronologia: 1991-1997
• Tipologia: Museu
• Materials: Pedra calcària, vidre i titani
• Estil: Desconstructivista
• Localització: Bilbao

Context Històric i Social

Al llarg del segle XX, la humanitat va viure moments decisius com la caiguda del Mur de Berlín el 1989, i en aquell segle l'URSS va desaparèixer. La Xina iniciava una economia capitalista amb un sistema unipartidista.

A Espanya, el 1992, van tenir lloc els Jocs Olímpics a Barcelona. Bilbao, una ciutat que en aquell moment era molt industrial, bruta, grisa i sense gaire atractiu, buscava la seva transformació.

També parlem dels inicis d’Internet, de l’era de la globalització i del gran auge dels avenços informàtics, un període de canvis profunds.

L'Arquitecte: Frank O. Gehry

Frank O. Gehry va estudiar arquitectura a la Universitat de Califòrnia del Sud i urbanisme a Harvard. L’any 1962 va fundar la seva pròpia empresa. A finals de la dècada del 1980, la seva arquitectura es va vincular a les teories desconstructivistes, i les seves obres van desenvolupar un llenguatge expressiu molt personal en què l’edifici mateix és considerat una obra d’art.

L'Estil Desconstructivista

El desconstructivisme és una escola arquitectònica que neix a finals dels anys 80. Es caracteritza per la fragmentació, el disseny no lineal, la manipulació de les superfícies de les estructures i per la no-geometria, amb l'ús de formes no rectilínies que distorsionen o disloquen l’estructura de l’edifici. Els edificis d’aquest estil acaben tenint una aparença impredictible i amb un caos, però controlat.

Descripció Arquitectònica del Guggenheim Bilbao

Espai Exterior

L’edifici està format per dos tipus de volums interconnectats: els ortogonals, recoberts de pedra calcària i que formen l’estructura, i els corbats i retorçats, coberts de làmines de titani.

Els dos tipus de volums es combinen i s’uneixen a través dels murs cortina de vidre, que aporten transparència al museu i relacionen l’interior i l’exterior. A la façana nord trobem una marquesina exterior que cobreix la vidriera d’aquesta part, la qual està sustentada per una gran columna de pedra colossal. L’entrada principal es caracteritza per una escalinata descendent.

Espai Interior

L’espai interior està organitzat a partir d’un gran vestíbul de 50 metres d’alçada. Al voltant del vestíbul s'hi troben els tres nivells de sales d’exposicions, les quals es connecten entre si per mitjà de passarel·les curvilínies, ascensors envidrats i torres d’escales.

En total hi ha 19 galeries que sumen 11.000 metres quadrats de superfície destinats a exposicions. 10 tenen la planta ortogonal i són d’aspecte clàssic, mentre que les 9 restants són de planta irregular. De les 19 cal destacar la gran sala o sala del peix, de 30 metres d’ample per 130 de llarg. Gràcies a la seva gran mida, permet acollir peces de grans dimensions. Gairebé totes les sales reben una il·luminació natural zenital per mitjà de claraboies.

Entorn i Integració Urbanística

El museu està situat en un dels marges del riu Nervión. Tot i els seus 50 metres d’alçada, no sobrepassa l’alçada de les construccions que l'envolten. Ha aconseguit una integració urbanística total en l’entorn. Això és gràcies al reflex en l’aigua i al color metàl·lic dels murs que combinen amb la tonalitat del cel i l’atmosfera de Bilbao.

Significat i Funció del Guggenheim

Significat

El Museu Guggenheim ha estat l’eix responsable de la vertebració urbanística de la zona on està situat. Ha creat una zona extremadament bella i l'ha convertit en una icona de Bilbao. El propi museu és una obra d’art.

Vistes des del riu, les seves formes orgàniques han estat identificades amb un vaixell. Seguint el símil marítim, els panells lluents de l’exterior es projecten en l’aigua com si fossin les escates d’un peix.

Funció

Exposar a les seves sales qualsevol manifestació artística contemporània de qualsevol format, a partir d’un fons propi i de les exposicions temporals itinerants en el circuit de museus de la fundació.

Influències i Innovació Tècnica

L’obra de Frank Gehry es vincula a les teories desconstructivistes del filòsof Jacques Derrida a finals dels anys 80. Aquesta voluntat d’experimentació formal té també com a referent el moviment constructivista, sorgit a Rússia a mitjan dècada de 1910, i que té com a construcció més representativa el Monument a la Tercera Internacional. Gehry va utilitzar un programa de simulació per ordinador per calcular l’estructura de l’edifici, una innovació crucial.