Guia d'accentuació en català i llengües romàniques
Normes d'accentuació en català
Porten accent gràfic les paraules agudes acabades en vocal, o en les terminacions: -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in. Les paraules planes porten accent quan no acaben en vocal ni en les terminacions: -as, -es, -is, -os, -us, -en. Porten accent gràfic totes les paraules esdrúixoles. Les paraules que tenen un diftong decreixent en l'última síl·laba no es consideren acabades en vocal, ja que acaben en semivocal, i per tant no se seleccionen en el grup de les paraules acabades en vocal.
Gentilicis i la seva ortografia
Gentilicis: (Dinamarca - danès), (La Vall d'Aran - aranès), (Anglaterra - anglès), (Irlanda - irlandès), (Hongria - hongarès), (Xina - xinès), (Holanda - holandès), (França - francès).
L'accent gràfic en les paraules compostes
En les paraules compostes soldades, només s'accentua el segon terme. Si aquest duia accent diacrític, es manté en la paraula composta (per exemple: fisicoquímic). En les paraules compostes unides per un guionet, cada element conserva l'accent que portava quan anava sol. Si alguna de les paraules duia un accent diacrític, aquest es manté en el compost resultant (per exemple: despús-demà).
Adverbis i l'ús del "què"
Els adverbis de mode acabats en -ment admeten l'accent gràfic si el duia l'adjectiu original en femení. L'accentuació de la paraula "què": s'accentua el "què" en interrogacions i sempre que, al preguntar, concorda amb l'oració (la qual cosa, quina cosa). Els exclamatius també s'accentuen segons la norma.
Sons i obertura de les vocals
La lletra A sempre té l'accent obert (à). Les lletres I i U sempre porten accent tancat (í, ú). Pel que fa a la E i la O, l'accent serà obert o tancat depenent del so.
Creació de xecs i famílies lingüístiques
Creació de xecs: D-U-C
Què és una família lingüística?
És un conjunt de llengües que tenen un origen comú. Famílies de llengües germàniques: alemany, danès, holandès, anglès i suec. Llengües cèltiques: gal·lès, bretó i gaèlic. Llengües eslaves: rus, polonès, txec, ucraïnès, eslovac i búlgar.
Característiques de les llengües romàniques
Deriven del llatí, que prové de la Roma antiga. Llengües romàniques oficials: castellà, portuguès, gallec, brasiler, català, valencià, italià i francès. No oficials: sard, occità, francoprovençal, aragonès i asturlleonès.
Llengües que es parlen a Espanya
Gallec, castellà, aragonès i català (aquest últim documentat des del segle XII d.C.). Quan neixen les llengües romàniques? Al segle IX. Factors que provocaren la descomposició del llatí: les llengües veïnes potents, la varietat que existia en el mateix llatí i la caiguda de l'Imperi Romà.