Guia d'Anàlisi Arquitectònica: El Partenó i l'Erectèon
Guia per a l'Anàlisi de l'Obra Arquitectònica
1. Documentació General i Catalogació
Catalogació: Nom de l'edifici, arquitecte, cronologia i lloc on s’ha construït. Ressenya breu: Material (pedra, maó, ferro, entre d'altres), tractament del mur (ciclopi, isòdom, paredat, encoixinat, a llarg i a través) i sistema constructiu (arquitravat, voltat, materials industrials, dimensions, alçada, longitud i profunditat).
2. Anàlisi Formal: Elements i Espais
Elements de suport: Columna, pilar i contrafort. Elements suportats: Coberta embigada, arcs i coberta voltada. Espai exterior: Dimensions, línies dominants (horitzontalitat, verticalitat, curvilinealitat), escala humana, façana i relació amb l’exterior i l’entorn. Espai interior: Distribució en planta, dimensions, unitat o fragmentació, punts ordenadors i il·luminació. Estil: Arquitecte i època, precedents i conseqüents.
3. Interpretació: Contingut i Significació
Caràcter de l'edifici: Religiós, civil, públic o privat. Símbols: Exteriors, interiors i decoratius. Encàrrec i recepció: Qui encarrega l’obra o a qui està destinada. Explicacions: Relació entre forma i tema amb els símbols de l’època i el paper de l’arquitecte. Funció: Religiosa, política, recreativa, comercial, de serveis, comunicacions o habitatge.
Anàlisi de Temples de l'Acròpoli d'Atenes
1. El Partenó
Autors: Ictinos i Cal·lícrates (entre el 447 i el 438 a.C.). Es tracta d'un temple de marbre i fusta, d'estil clàssic grec, situat a l'Acròpoli d’Atenes. Presenta una base de 3 graons i una plataforma, amb una estructura de 8 per 17 columnes dòriques. El fust té estries d’aresta viva i el capitell està dividit en dues parts sense decoració. L'entaulament es divideix en arquitrau, fris (amb representacions de lluites mitològiques) i cornisa, amb una coberta a dues aigües. Presentava policromia als capitells, l'entaulament i el frontó.
L'edifici està dividit en 3 sales: opistòdom (tresor del temple), naos i pronaos (on s'ubicava l'estàtua d'Atena, ja que el temple li estava dedicat). Al llarg de la història va ser un temple cristià i, posteriorment, una mesquita. Destaca per les seves correccions òptiques: curvatura a l'entaulament i columnes corbades i inclinades.
2. L'Erectèon
Autor: Mnèsicles (421-405 a.C.). Temple de marbre d'estil grec clàssic situat a l'Acròpoli d’Atenes. Està dividit en el pòrtic de les cariàtides (6 columnes amb figura femenina, que representen les esclaves agafades pels grecs per ajudar els perses), el vestíbul, les cel·les de Posidó i Erecteu, el santuari d’Atena i el pòrtic nord (6 columnes). Originalment disposava de frontó i sostre a dues aigües. Estava destinat al culte.