Guia bàsica sobre l'argumentació i els tipus d'arguments

Què és argumentar?

Argumentar és afirmar alguna cosa exposant el seu fonament, fer públic el nostre pensament als altres per tal de convèncer-los de les nostres (millors) raons.

Tot argument és la successió de passes que van des d’unes premisses (fonaments, dades inicials, fets, raonaments anteriors) fins a una conclusió (proposició que tanca l’argument on s’exposa allò que volem provar o demostrar). Només els fanàtics o les persones dogmàtiques es tanquen a la discussió o estan a la defensiva, convertint les seves idees i opinions en veritats absolutes.

Tipus d'observació

• Observació directa: (el que anomenem coneixement per experiència) és la que prové del contacte dels meus sentits amb la realitat i ens sembla més segura.
• Observació indirecta: és quan no tinc contacte amb la realitat en joc i he de confiar en el testimoni de les altres persones.

Classificació dels arguments

Quan es tracta de subsumir un cas aïllat sota una regla, fem un raonament (argument) deductiu.

Els arguments analògics són arguments que aprofiten l’experiència que tenim per a un nou cas que presenta similituds o contrarietats amb allò que ja coneixem.

Hi ha moltes ocasions on no disposo de dades suficients i no puc establir cap conclusió. És aleshores quan intentem fabricar una explicació plausible que unifiqui totes les dades disponibles. És el que s’anomena inferència hipotètica.

Arguments deductius vs. no deductius

Els arguments es divideixen en:

• Deductius: (demostratius, racionals, analítics). La deducció és aquell tipus d’argument que resulta vàlid en funció de la seva forma, la seva estructura i la coherència entre les premisses i la conclusió, amb independència del seu contingut.
• No deductius: (probables, raonables, contingents). Són aquells que estableixen justificacions de la conclusió a partir de premisses, però no tenen autèntic caràcter demostratiu. Les seves conclusions van més enllà d’allò que es formula en les premisses i, malgrat que aquestes puguin ser del tot vertaderes, la conclusió només té un caràcter probable.

Lògica formal i informal

La lògica formal tracta d’analitzar i classificar els arguments des de l’angle de la seva validesa formal. La lògica informal té en compte molts més criteris (pertinència de raons, valors dels exemples, aspectes retòrics, recursos psicològics, etc.).