Guia de la Cèl·lula: Estructura, Orgànuls i Teixits Humans

Estructura i funcions de la cèl·lula

Tots els éssers vius estan constituïts per cèl·lules. La cèl·lula és la unitat mínima per dur a terme les tres funcions bàsiques d'un ésser viu.

Parts fonamentals de la cèl·lula

Membrana cel·lular

És una capa fina que embolcalla la cèl·lula, la delimita de l'exterior i la protegeix.

Citoplasma

És el que resta de la cèl·lula si n'excloem la membrana cel·lular i el nucli.

Nucli

És l'estructura que conté el material genètic.

Els orgànuls cel·lulars

Els orgànuls d'una cèl·lula són estructures suspeses en el citoplasma que s'han especialitzat a dur a terme una funció determinada:

• Reticle endoplasmàtic: Conjunt de sacs i canals membranosos comunicats amb la membrana nuclear.
• Aparell de Golgi: S'hi empaqueten les substàncies fabricades en el reticle endoplasmàtic.
• Mitocondris: S'encarreguen d'obtenir l'energia a partir de la respiració cel·lular.
• Ribosomes: Són estructures que s'han format en el nuclèol.
• Lisosomes: Són vesícules membranoses que emmagatzemen substàncies de reserva o de rebuig.
• Citoesquelet: Conjunt de filaments que formen una mena de xarxa que actua com si fos l'esquelet de la cèl·lula.
• Centríols: Se situen a prop del nucli. Tenen com a funció principal repartir els cromosomes entre les cèl·lules filles.
• Vacúols: Són vesícules membranoses que emmagatzemen substàncies de reserva o de rebuig.

Transport a través de la membrana

La membrana citoplasmàtica, amb la seva permeabilitat selectiva, regula el transport de substàncies, que depèn de la seva naturalesa.

Transport de molècules petites

Travessen la membrana per dos procediments:

• Per difusió: Travessen la membrana lliurement a favor de la concentració.
• Per transport actiu.

Transport de molècules grans

No poden travessar directament la membrana sense la participació d'una vesícula. Es diferencien dos casos:

• Endocitosi: Per introduir una substància de l'exterior, la membrana es replega, la captura, es tanca i forma una vesícula a l'interior de l'espai cel·lular.
• Exocitosi: Quan es vol alliberar una substància, la vesícula que la conté s'uneix a la membrana, s'obre a l'exterior i aboca el contingut a l'altre costat.

Anabolisme i catabolisme

Les cèl·lules mare i la diferenciació

Les cèl·lules del cos que no estan diferenciades i que tenen la capacitat per donar lloc a altres tipus cel·lulars s'anomenen cèl·lules mare. Quan una cèl·lula mare es converteix en una cèl·lula d'un teixit concret, es diu que ha sofert una diferenciació.

Nivells d'organització del cos humà

Els teixits: tipus i funcions

Els teixits són conjunts de cèl·lules especialitzades que tenen unes característiques semblants i que s'agrupen per dur a terme una funció concreta. Hi ha quatre tipus principals:

Teixit epitelial

• Teixit de revestiment: Protegeix i recobreix la part externa del cos.
• Teixit secretor: Elabora i secreta substàncies.

Teixit connectiu

• Teixit conjuntiu: Es troba distribuït per tot el cos.
• Teixit adipós: Té una funció protectora.
• Teixit cartilaginós
• Teixit ossi
• La sang: Considerada una varietat de teixit connectiu.

Teixit muscular

Les cèl·lules del teixit muscular es contrauen i es relaxen seguint ordres del sistema nerviós.

• Teixit muscular llis: Es contrau involuntàriament i es troba a les parets dels vasos sanguinis.
• Teixit muscular estriat: Es contrau voluntàriament i constitueix els músculs esquelètics.
• Teixit muscular cardíac: Es contrau involuntàriament i només es troba al cor.

Teixit nerviós

Té la capacitat de percebre estímuls i està format per dos tipus de cèl·lules:

• Neurones: Són cèl·lules estrellades i molt ramificades que tenen la capacitat de transmetre els impulsos nerviosos.
• Cèl·lules glials: Acompanyen les neurones fent una tasca de suport i de defensa.

Òrgans

Sistemes

Estan integrats per diversos òrgans.

Aparells

Són conjunts d'òrgans formats per teixits diversos que actuen de forma coordinada en la realització d'una funció.