Guia Completa d'Argumentació: Tipus, Lògica i Fal·làcies
Què és Argumentar? Definició i Propòsit
Què és argumentar? Argumentar és afirmar alguna cosa exposant-ne el fonament, fer públic el nostre pensament als altres per tal de convèncer-los de les nostres (millors) raons.
Argumentació i Persuasió: Diàleg i Refutació
Els arguments que volem estudiar en aquest capítol són l’expressió del raonament persuasiu. La persuasió és la capacitat de produir convenciment en un auditori i s’aplica quan l’assumpte a tractar no és evident i requereix discussió. El més important és que les argumentacions són actes comunicatius que pressuposen una actitud no dogmàtica, oberta al diàleg amb els altres (auditori), i que inclou la possibilitat de la refutació de les tesis pròpies o contràries.
L'Actitud en l'Argumentació: Obertura vs. Dogmatisme
Només els fanàtics o les persones dogmàtiques es tanquen a la discussió o estan a la defensiva, convertint les seves idees i opinions, que creuen que són sempre les millors, en gairebé propietats o projeccions intocables de la seva persona. Aquell qui vol saber, en canvi, dubta i discuteix honradament perquè busca allò que es pot afirmar racionalment, almenys raonablement.
Tipus d'Arguments: Observació Directa i Indirecta
L'Observació Directa: Coneixement per Experiència
L’observació directa (el que anomenem coneixement per experiència) és la que prové del contacte dels nostres sentits amb la realitat. És allò més immediat i evident, allò tangible i, en condicions normals, el coneixement que ens sembla més segur. Així puc dir: «El cafè amb llet està massa dolç».
L'Observació Indirecta: Confiança en el Testimoni
Quan no tenim contacte directe amb la realitat en joc, hem de confiar en el testimoni de les altres persones, allò que en diríem una observació indirecta.
Generalització: Inducció i Arguments per Exemples
Diguem que la repetició de casos ens convida a fer generalitzacions; d’allò particular passem a allò general o universal. D’aquest tipus d’inferència en diem inducció, i l’argument s’anomena generalització.
Arguments Causals: Relacions entre Fets
També podem generalitzar les relacions entre fets donant lloc als arguments causals, que s’estableixen a partir d’associacions habituals entre fets, per exemple: «El foc produeix fum» o «L’aigua no engreixa».
Arguments d'Indicis: Senyals i Evidències
També podem entendre que una cosa és indici d’una altra, per exemple: «El fum és l’indici del foc» o «Una cicatriu és indici d’una ferida prèvia».
Aquests exemples expliquen que aquests elements s’han presentat junts, correlacionats o successivament fins ara, fet que ens fa pensar que també ho faran en el futur.
Arguments Disjuntius i Hipotètics: Dilemes i Inferències
Molts dels nostres dubtes es presenten en forma de disjunció, de dilemes, on hem de triar entre diverses opcions. Sovint solucionem aquests dubtes per exclusió, per exemple: «O ingreso més diners o estalvio més. No puc ingressar més diners. Per tant, he d’estalviar». En darrer terme, hi ha moltes ocasions on no disposem de dades suficients i no podem establir cap conclusió. És aleshores quan intentem fabricar una explicació plausible que unifiqui totes les dades disponibles. És el que s’anomena inferència hipotètica.
Arguments Deductius i No Deductius: Classificació
Podem classificar els arguments en deductius (demostratius, racionals, analítics) i no deductius (probables, raonables, contingents). Els arguments no deductius són aquells que estableixen justificacions de la conclusió a partir de premisses, però no tenen autèntic caràcter demostratiu.
Relació entre Premisses i Conclusió en els Arguments
Arguments Deductius
- Relació Premisses-Conclusió: Necessària
- Forma: Deducció (Demostració, subsumir particular en general)
- Exemples: Arguments matemàtics, lògics, analítics
Arguments No Deductius
- Relació Premisses-Conclusió: Contingent, probable
- Forma: Inducció (Anar d’allò particular a allò general, generalització per exemples, causals, indicis)
- Forma: Analogia (Concloure a partir de semblances)
Esquemes Deductius Vàlids Essencials
Presentem a continuació els esquemes deductius vàlids més senzills per tal que us pugueu familiaritzar amb ells:
Principals Esquemes Deductius
- Modus Ponens: Si p llavors q / p / Per tant, q
- Modus Tollens: Si p llavors q / No q / Per tant, no p
- Sil·logisme Hipotètic: Si p llavors q / Si q llavors r / Per tant, si p llavors r
- Sil·logisme Disjuntiu: p o q / No p / Per tant, q
- Dilema: p o q / Si p llavors r / Si q llavors s / Per tant, r o s
- Reducció a l’Absurd: Volem provar p / Suposem o assumim no p / S’arriba a contradicció, q i no q / Per tant, p
Exemple de Sil·logisme Hipotètic
Si estic atent a les classes, tindré uns bons apunts. Si tinc uns bons apunts, tindré millor rendiment en els exàmens. Per tant, si estic atent a les classes, tindré millor rendiment en els exàmens.
Què Defineix un Bon Argument? Criteris Essencials
Una bona argumentació serà aquella que:
- S’até a la qüestió: Cal parar esment a allò que exactament es discuteix. Allunyar-se del fet concret que es vol justificar implica sovint caure en les fal·làcies d’elusió de la qüestió (pertinència).
- Ofereix raons sòlides: Les premisses que sostenen la conclusió haurien de ser rellevants (si presten realment recolzament a la conclusió), suficients (la conclusió no es pot basar en generalitzacions a partir de pocs casos o anècdotes personals) i acceptables (cal oferir el màxim de dades objectives, testimonis indubtables o experts, o ser el resultat de raonaments sòlids anteriors).
Les Fal·làcies: Arguments Enganyosos
Tota aquella argumentació que, malgrat la seva aparença de correcció i capacitat de convenciment (ja en l'aspecte formal, ja en el material), amaga alguna passa il·legítima, l'anomenarem fal·làcia.
Fonts Comunes de Fal·làcies
Les fal·làcies amb les quals topem habitualment solen tenir quatre fonts principals: