1a Conjugació (-ar): Verb "Sopar"
Indicatiu
- Present: jo sopo
- Pretèrit perfet: jo he sopat
- Pretèrit imperfet: jo sopava
- Pretèrit plusquamperfet: jo havia sopat
- Pretèrit perfet simple (o perifràstic): jo vaig sopar
- Futur simple: jo soparé
- Futur perfet: jo hauré sopat
- Condicional simple: jo soparia
- Condicional perfet: jo hauria sopat
Subjuntiu
- Present: jo sopi, tu sopis, ell/ella sopi, nosaltres sopem, vosaltres sopeu, ells/elles sopin
- Pretèrit perfet: jo hagi sopat
- Pretèrit imperfet: jo sopés, tu sopessis, ell/ella sopés, nosaltres sopéssim, vosaltres sopéssiu, ells/elles sopessin
- Pretèrit plusquamperfet: jo hagués sopat
Imperatiu
- Tu: sopa
- Vostè: sopi
- Nosaltres: sopem
- Vosaltres: sopeu
- Vostès: sopin
Formes no Personals
- Infinitiu: sopar, haver sopat
- Gerundi: sopant, havent sopat
- Participi: sopat
2a Conjugació (-er/-re): Verb "Témer"
Indicatiu
- Present: jo temo
- Pretèrit perfet: jo he temut
- Pretèrit imperfet: jo temia
- Pretèrit plusquamperfet: jo havia temut
- Pretèrit perfet simple (o perifràstic): jo vaig témer
- Futur simple: jo temeré
- Futur perfet: jo hauré temut
- Condicional simple: jo temeria
- Condicional perfet: jo hauria temut
Subjuntiu
- Present: jo temi, tu temis, ell/ella temi, nosaltres temem, vosaltres temeu, ells/elles temin
- Pretèrit perfet: jo hagi temut
- Pretèrit imperfet: jo temés, tu temessis, ell/ella temés, nosaltres teméssim, vosaltres teméssiu, ells/elles temessin
- Pretèrit plusquamperfet: jo hagués temut
Imperatiu
- Tu: tem
- Vostè: temi
- Nosaltres: temem
- Vosaltres: temeu
- Vostès: temin
Formes no Personals
- Infinitiu: témer, haver temut
- Gerundi: tement, havent temut
- Participi: temut
3a Conjugació (-ir): Verb "Sentir"
Indicatiu
- Present: jo sento
- Pretèrit perfet: jo he sentit
- Pretèrit imperfet: jo sentia
- Pretèrit plusquamperfet: jo havia sentit
- Pretèrit perfet simple (o perifràstic): jo vaig sentir
- Futur simple: jo sentiré
- Futur perfet: jo hauré sentit
- Condicional simple: jo sentiria
- Condicional perfet: jo hauria sentit
Subjuntiu
- Present: jo senti, tu sentis, ell/ella senti, nosaltres sentim, vosaltres sentiu, ells/elles sentin
- Pretèrit perfet: jo hagi sentit
- Pretèrit imperfet: jo sentís, tu sentissis, ell/ella sentís, nosaltres sentíssim, vosaltres sentíssiu, ells/elles sentissin
- Pretèrit plusquamperfet: jo hagués sentit
Imperatiu
- Tu: sent
- Vostè: senti
- Nosaltres: sentim
- Vosaltres: sentiu
- Vostès: sentin
Formes no Personals
- Infinitiu: sentir, haver sentit
- Gerundi: sentint, havent sentit
- Participi: sentit
3a Conjugació (-ir) amb Increment (-eix): Verb "Llegir"
Indicatiu
- Present: jo llegeixo
- Pretèrit perfet: jo he llegit
- Pretèrit imperfet: jo llegia
- Pretèrit plusquamperfet: jo havia llegit
- Pretèrit perfet simple (o perifràstic): jo vaig llegir
- Futur simple: jo llegiré
- Futur perfet: jo hauré llegit
- Condicional simple: jo llegiria
- Condicional perfet: jo hauria llegit
Subjuntiu
- Present: jo llegeixi, tu llegeixis, ell/ella llegeixi, nosaltres llegim, vosaltres llegiu, ells/elles llegeixin
- Pretèrit perfet: jo hagi llegit
- Pretèrit imperfet: jo llegís, tu llegissis, ell/ella llegís, nosaltres llegíssim, vosaltres llegíssiu, ells/elles llegissin
- Pretèrit plusquamperfet: jo hagués llegit
Imperatiu
- Tu: llegeix
- Vostè: llegeixi
- Nosaltres: llegim
- Vosaltres: llegiu
- Vostès: llegeixin
Formes no Personals
- Infinitiu: llegir, haver llegit
- Gerundi: llegint, havent llegit
- Participi: llegit
