Guia completa de conjugació verbal, preposicions i adverbis

Conjugació del verb cantar

INDICATIU
Present: canto, cantes, canta, cantem, canteu, canten
Imperfet: cantava, cantaves, cantava, cantàvem, cantàveu, cantaven
Passat simple: cantí, cantares, cantà, cantàrem, cantàreu, cantaren
Passat perifràstic: vaig, vas, va, vam, vau, van + cantar
Futur: cantaré, cantaràs, cantarà, cantarem, cantareu, cantaran
Condicional: cantaria, cantaries, cantaria, cantaríem, cantaríeu, cantarien

Perfets:
Perfet: he, has, ha, hem, heu, han + cantat
Plusquamperfet: havia, havies, havia, havíem, havíeu, havien + cantat
Passat anterior: haguí, hagueres, hagué, haguérem, haguéreu, hagueren + cantat
Passat anterior perifràstic: vaig, vas, va, vam, vau, van + haver cantat
Futur perfet: hauré, hauràs, haurà, haurem, haureu, hauran + cantat
Condicional perfet: hauria, hauries, hauria, hauríem, hauríeu, haurien + cantat

SUBJUNTIU

Present: canti, cantis, canti, cantem, canteu, cantin
Imperfet: cantés, cantessis, cantés, cantéssim, cantéssiu, cantessin
Perfet: hagi, hagis, hagi, hàgim, hàgiu, hagin + cantat
Plusquamperfet: hagués, haguessis, hagués, haguéssim, haguéssiu, haguessin + cantat
Passat perifràstic: vagi, vagis, vagi, vàgim, vàgiu, vagin + cantar
Passat anterior perifràstic: vagi, vagis, vagi, vàgim, vàgiu, vagin + haver cantat

IMPERATIU

canta, canti, cantem, canteu, cantin

FORMES NO PERSONALS

Infinitiu: cantar | Infinitiu perfet: haver cantat
Gerundi: cantant | Gerundi perfet: havent cantat
Participi: cantat, -ada, -ats, -ades

Nota: Els verbs irregulars són tots aquells que, al conjugar-los, presenten variacions respecte al verb model de cada conjugació.

Irregularitats ortogràfiques

Són canvis de vocals al lexema d’alguns verbs que no responen a normes ortogràfiques:

• Quan el lexema dels verbs jeure, treure, néixer, caure, fer i derivats és àton, s’escriu amb -a-: jaiem, refaria, nascut, traguéssim.
• Quan el lexema dels verbs sortir, collir, cosir, tossir, escopir i derivats és àton, s’escriu amb -o-: sortim, tossia, recollissis, descosirem, escopiu.
• La primera persona del singular del present d’indicatiu, tot el present de subjuntiu i l’imperatiu dels verbs poder i voler s’escriuen amb -u-: puc, vull, pugui, vulguis, puguem, vulgueu. Tota la resta de formes, amb -o-: pogués, volguéssim.

Irregularitats fonètiques

Les trobem en la major part dels verbs irregulars. Són els canvis que es produeixen en un lexema verbal i que comporten l’addició, la supressió o la substitució d’un so. Exemple amb el verb beure:

• Lexema pur: Infinitiu (beu-re), futur (beu-rem), condicional (beu-ríeu) i present d’indicatiu (beu, beu-en).
• Lexema velaritzat: Formes amb so velar (-c-, -g- o -gu-): bec, beg-ut, begu-i...
• Lexema amb v: Substitueix la -u- del lexema pur: gerundi (bev-ent), bev-em, bev-ia...

Preposicions

Preposicions àtones simples: a, amb, de, en, per
Preposicions àtones compostes: per a
Preposicions tòniques simples: contra, durant, entre, sense, sobre…
Preposicions tòniques compostes: cap a, des de, fins a, damunt de…
Locucions prepositives: a causa de, en lloc de, a través de, per culpa de…

Adverbis

Adverbis de manera: bé, malament, així, ràpidament
Adverbis de lloc: aquí, allí, prop, lluny
Adverbis de temps: avui, ahir, ara, sempre

Adverbis d’aspecte de durada: breument, llargament
Adverbis de freqüència: sovint, habitualment
Adverbis de fase: ja, encara, completament

Adverbis de quantitat: molt, poc, bastant, gens

Adverbis focals:
Exclusió: només, solament
Inclusió: fins, inclús
Particularització: especialment, concretament
Aproximació: gairebé, quasi

Adverbis modals: no, tampoc, sí, també, certament, potser, probablement

Adverbis avaluatius: feliçment, lamentablement
Adverbis temàtics: tècnicament, legalment
Adverbis enunciatius: sincerament, personalment

Locucions adverbials: a poc a poc (manera), de tant en tant (temps), d’allò més (grau), de cap manera (negació), sens dubte (afirmació), tal vegada (dubte)