Guia completa del text narratiu: definició i estructura

Introducció: on es presenta la situació inicial.
Nus: on es desenvolupen els fets principals.
Desenllaç: on s'arriba a la resolució de l'argument.

Llengua i literatura5 de maig 20262,57 KB

El text narratiu: definició i característiques

Consisteix a relatar uns esdeveniments, reals o imaginaris, amb la finalitat d'entretenir o d'informar, segons l'objectiu de la persona que narra.

La finalitat és relatar fets, històries, biografies o processos per informar sobre uns fets.

Oracions predicatives: ús de verbs d'acció.
Temps verbal: predomini del passat.
Adverbis: locucions adverbials de lloc i de temps.
El·lipsi: omissió d'elements sobreentesos.
Estils de narració:
- Estil directe: la veu d'un personatge apareix reproduïda directament sense la mediació d'un narrador.
- Estil indirecte: la veu d'un personatge és reproduïda per la mediació d'un narrador (s'introdueix amb "va dir que").
- Estil indirecte lliure: la veu d'un personatge apareix inserida en el discurs del narrador, que li cedeix la paraula.
Coherència: ordre cronològic i relació causa-efecte.
Cohesió: signes de puntuació, substitució pronominal i el·lipsi del subjecte.
Tipus d'oracions: predicatives i compostes coordinades.

Crònica: informació interpretada sobre fets actuals que es relaciona amb un esdeveniment passat.
Novel·la i conte: la novel·la és un gènere literari narratiu, generalment en prosa i d'extensió considerable, on s'expliquen fets de ficció amb personatges, ambientació i narrador. El conte és una narració escrita en prosa, generalment breu, que pot ser fictícia o real.

Nota: Els textos poden ser objectius o subjectius.

El text narratiu s'aplica en els àmbits: periodístic, literari, acadèmic i administratiu.