La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda: resum i simbologia

Resum de l'obra

La història es desenvolupa a Barcelona, on la Natàlia, una noia tímida i ingènua, una nit, gràcies a la seva amiga Julieta, va anar a un ball a la plaça del Diamant, on va conèixer en Quimet. Aquest li deia Colometa; se'n va enamorar i ella va deixar la seva feina a la pastisseria i el seu promès, en Pere, per casar-se amb en Quimet. Van tenir dos fills: un es deia Antoni i l'altra Rita. Des del primer moment, ell té el control sobre ella, li mana moltes coses i, fins i tot, s'inventa uns dolors perquè ella estigui pendent d'ell. És una relació difícil, però la Colometa no sap dir que no a la gent i accepta tot el que ell li demana.

Un dia, ell comença a portar coloms al pis i acaben per envair-lo tot. El pitjor és que a ell li encanten els coloms, però és ella qui els ha de cuidar i s'acaba fartant d'ells. Ell tenia una botiga on treballava de fuster, però no anava molt bé, i per això la Colometa va posar-se a treballar en una casa. Quan va començar la Guerra Civil Espanyola, en Quimet va haver d'anar a lluitar al front. Per la guerra i les condicions del moment, la Colometa va perdre la feina i va haver de vendre totes les seves pertinences per mantenir la seva família. La Colometa es va quedar sense diners i no tenia ni per menjar; per això, i després de patir molt per la mort d'en Quimet, va decidir posar fi a la seva vida. Per aquest motiu, va anar a comprar salfumant a una drogueria i va conèixer l'Antoni.

L'Antoni li va oferir que treballés per a ell, i ella va acceptar. El temps va passar i l'Antoni li va demanar que es casés amb ell, segons ell per tenir companyia, perquè era un home que en la guerra havia estat ferit i no podia tenir relacions sexuals. Ella, com que veia que no tenia res, va acceptar i es va convertir en la seva dona. L'Antoni era un home molt més comprensiu que en Quimet i un bon pare per als seus fills. Finalment, en Toni (el fill de la Natàlia) s'havia convertit en soldat, però va poder venir a la cerimònia de casament de la seva germana Rita amb el propietari del bar del barri, en Vicenç. Amb aquesta cerimònia acaba l'obra, amb la Natàlia i l'Antoni pensatius a la seva casa després de la festa.

Simbologia de la novel·la

• Els coloms: és el símbol més important de la novel·la i el més significatiu. En la primera part, simbolitzen una vida amb el seu marit, criador de coloms, angoixant i frustrant, que significativament li canviarà el nom pel de Colometa. Amb l'acte d'acabar amb els coloms, la protagonista s'alliberarà d'aquesta vida frustrant. En l'última part del llibre, els coloms seran un element del record de la protagonista.
• L'embut: representa la imatge d'una vida plena de dificultats cada vegada més intenses i abundants.
• L'aparador: es transforma en un símbol de la bellesa.
• El caragol de mar: representa un canvi important en la vida de la protagonista; simbolitza l'harmonia i l'estabilitat.
• Les cintes: simbolitzen el caràcter decoratiu de les dones.
• El quadre de llagostes: representa el domini de l'home sobre la dona.
• La fusta: té referents bíblics (en Quimet és fuster, com Sant Josep, i la Natàlia és comparada amb la Mare de Déu pel seu marit).
• Les balances: representen l'equilibri que la protagonista busca durant tota la seva vida.
• El ganivet: és utilitzat com un símbol d'alliberament. Amb ell escriu el nom de Colometa a la paret de la seva antiga casa.

El narrador protagonista

A La plaça del Diamant trobem un narrador protagonista; és a dir, el narrador i la protagonista principal són la mateixa persona. Durant la novel·la, la Colometa narra els fets en primera persona i només canvia de persona quan parla sobre algú.