Comentari de textos de poesia catalana contemporània: Espriu, Pere Quart, Ferrater, Brossa, Estellés, Martí i Pol i Marçal

SALVADOR ESPRIU: ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE/ Cançó DEL MATI ENCALMAT: En el poema “Assaig de Càntic en el temple” assistima la contradicció interna del subjecte líric Davant la situació del seu país sotmès a l'esclavitud que suposa la dictadura. Es tracta del tema de l'exili interior. El segon poema toca un dels aspectes Més importants de la poesia espriuana: el culte als morts, que enllaça Directament amb el misteri de la mort i l'origen de la vida, per projectar-se Cap al misteri de la divinitat.

PERE QUART : CORRANDES D'EXILI /VACANCES PAGADES: Irònic, escèptic i pessimista; Inconformista i radical defensor de la justícia i de la llibertat.Es decantava Per una poesia filosòfica, de l'experiència i irònica. Tendeix al vers lliure i Al to col·loquial. Un cop superada la situació moral de tristesa i melangia que Es manifesta als llibres de l'exili i del retorn (Saló de tardor (1947) i Terra De naufragis del 1955) hi domina un to elegíac.

ROSA LEVERONI: Elegies De la represa la poeta expressa el seu delit Amorós, més enllà de la Raó i del Temps.

GABRIEL FERRATER: FLORAL / CAMBRA DE LA TARDOR: Reflexió sobre la vida, malenconia del pas del Temps es pot observar en tots dos poemes.

Joan BROSSA: POEMA/ECO: poesia quotidiana o antipoesia en una voluntat de reflectir la Realitat del carrer de la manera més directa possible. ECO: La filosofia vital De Brossa és d'un simplicitat quasi oriental: l'home és una petita peça en L'engranatge del cosmos.

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS: ELS AMANTS: Els temes de l'obra del poeta valencià més important Des d'Ausiàs March tenen l'elementalitat de la vida de cada dia, la fam, el Sexe, la mort, però també són un testimoni de la realitat dels anys més durs de La València del franquisme. Passió concreta pel món dels sentits.

MIQUEL Martí I POL: L'ELIONOR: En el poema “L'Elionor”, de La fàbrica, ens fa veure el treball Constant i humil que es va transmetent amb les generacions; el silenci adolorit D'una dona, símbol de totes les dones, sense rebel·lia perquè tot ja està Estipulat pel costum i la tradició. Realisme històric.

María MERCÈ Marçal : BRIDA: Dos aspectes aglutinen la poètica d'aquesta etapa: l'experimentació Poètica sota la influència de Foix i el mestratge de Brossa, i el feminisme. Seguia la Concepció de la poesia avantguardista, però també popular; el món Dels somnis, però també les cançons folklòriques de la tradició oral. La dona En la cultura i la literatura, poètica de revolta i afirmació de l'ésser Femení, valoració de la maternitat. “Brida” és una exaltació al cant, un crit De llibertat que s'alça contra les pautes socials, però també literàries. Fa Bandera de la seva llibertat, del seu viure al marge de la llei, sense casa ni Aixopluc.