Guia completa dels verbs irregulars en català

Els verbs irregulars en català

Verbs irregulars: El verb està format per un lexema o radical, que aporta sempre el significat del mot, i un morfema o desinència, que és variable i conté informació gramatical. El morfema indica la persona, el nombre, el temps, el mode (indicatiu, subjuntiu, etc.) i l'aspecte (perfectiu o imperfectiu). Els verbs irregulars poden presentar variacions tant en el lexema com en el morfema; per tant, no es conjuguen igual que el model regular corresponent de cada conjugació.

Irregularitats de la primera conjugació

Canvis ortogràfics

• Porten dièresi en les formes del singular i en la 3a persona del plural del present de subjuntiu els verbs acabats en -ear (arrear - arreï), -iar (copiar - copiï), -oar (lloar - lloï) i -uar (suar - suï).
• També apareix la dièresi en la 3a persona (singular i plural) de l'imperatiu: arreïn, lloï...
• La -i- entre vocals de verbs com enjoiar desapareix davant les terminacions -ï, -ïs, -ïn: enjoï, enjoïs, enjoïn.

Canvis en el lexema i el morfema

• Anar (vaig, va...) i estar (estigui...) són els únics verbs que presenten irregularitats en el lexema i/o morfema.
• Donar és un verb regular; les formes correctes són: dono, dones... i no *donc, *dons.

Irregularitats de la segona conjugació

Canvis ortogràfics

• Els verbs jeure, néixer i treure s'escriuen amb a quan la vocal de l'arrel és àtona i amb e quan l'arrel és tònica: jauràs, naixeria, traiem // jeguin, neixin, tregui.
• Les formes puc, vull i el present de subjuntiu i l'imperatiu dels verbs poder i voler s'escriuen amb u (puguem, vulguem). La resta de temps verbals s'escriuen amb o (podré, voldria).

Canvis en el lexema

Incorporem una c en la 1a persona del singular del present d'indicatiu i una g en el passat simple d'indicatiu, en el present i l'imperfet de subjuntiu, en algunes persones de l'imperatiu i, de vegades, en el participi en els casos següents:

• Tots els verbs acabats en -ndre (aprendre - aprenc - aprengué - aprengui - aprengués), -ldre (resoldre) i -ler (soler), excepte voler.
• Tots els verbs que tenen el lexema acabat en diftong (caure: caigué - caigui - caigués...; creure, riure), excepte veure.
• Els verbs acabats en -ec: conec - conegué - conegui - conegués...
• Altres verbs com estar (estic - estigué - estigui...), dir, dur, tenir, venir i poder.

Cal evitar l'ús de formes incorrectes: voler (no *volguer), poder (no *poguer), volent (no *volguent) i podent (no *poguent).

Altres verbs de la segona conjugació

• Són de la segona conjugació els verbs: dir, dur, abatre, combatre, concloure, excloure, confondre, emetre, interrompre i concebre.