Guia completa de Dret Constitucional espanyol
CONSTITUCIONALISME
1.1 Significat del constitucionalisme
- Moviment polític i ideològic: Assegurar la llibertat i els drets.
- Separació de poders: Seguretat de l'individu enfront del poder.
- Estat constitucional: Tots els poders estan sotmesos a la llei.
Constitució: Text escrit que serveix com a expressió directa d’un pacte social i polític. Objectiu: garantir l'esfera de llibertat i els drets inalienables de l'individu.
Models de constitucionalisme
- Americà: Expressió directa de la voluntat popular; norma suprema.
- Europeu: Fruit de la resistència monàrquica i la sobirania del parlament.
1.2 Bases
- Llibertat i drets individuals: Fonaments del jusnaturalisme (drets inherents a l’ésser humà). Part dogmàtica (drets) i part orgànica (organització de poders).
- Contractualisme: L'Estat neix d'un pacte social i un pacte polític.
- Racionalisme: Fe en la raó per ordenar la comunitat i desterrar l'arbitrarietat.
- Supremacia normativa: Deriva del poder constituent (poble), superior als poders constituïts.
- Democràcia: S’origina en la sobirania popular.
1.3 Evolució històrica i constitucionalisme espanyol
Des de la Constitució de 1812 (La Pepa) fins a la consolidació democràtica del segle XX, passant per diversos textos progressistes i conservadors (1837, 1845, 1868, 1876, 1931).
1.4 Constitució Espanyola de 1978
- Concepte: Racional-normatiu.
- Contingut: Estat social, democràtic i de dret; monarquia parlamentària; estat autonòmic.
La justícia constitucional
1. Models de control de la constitucionalitat
- Model americà (control difús): Realitzat per tots els jutges via incidental. Efectes inter partes.
- Model europeu (control concentrat): Tribunal Constitucional (TC) creat ad hoc. Via principal i abstracta. Efectes erga omnes.
2. Justícia constitucional a la CE
Model kelsenià. El TC és l'intèrpret suprem de la CE.
Composició i funcions
12 magistrats nomenats pel Rei per 9 anys. El TC té el monopoli de la inconstitucionalitat (recursos, qüestions, emparament i conflictes de competència).
3. Vies de control
- Via directa (recurs): Impugnació directa per òrgans polítics.
- Via indirecta (qüestió): Elevada per jutges i tribunals ordinaris davant dubtes de constitucionalitat.
Drets fonamentals
1. Reconeixement internacional
Diferència entre Drets Humans (globals) i Drets Fonamentals (protegits per la CE). Textos clau: Declaració Universal (1948), Pactes de 1966 i Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH).
2. Sistema de garanties
- Garanties normatives: Aplicació directa, reserva de llei (orgànica per a drets fonamentals) i contingut essencial.
- Garanties jurisdiccionals: Procediment preferent i sumari, i recurs d'emparament davant el TC.
Llibertats i participació política
Inclou la llibertat de pensament, ideològica i religiosa (Art. 16), llibertat d'expressió (Art. 20), dret de reunió (Art. 21), dret d'associació (Art. 22) i drets de participació política (Art. 23). Es detalla la protecció de l'honor, la intimitat i la pròpia imatge (Art. 18).
Forma de l'Estat
L'Estat espanyol es defineix com un Estat de Dret (subordinació al dret), Estat Democràtic (sobirania popular) i Estat Social (intervenció per garantir condicions dignes i igualtat real).
La forma de govern
Espanya adopta una Monarquia Parlamentària. El Govern respon davant el Parlament (Congrés) mitjançant la moció de censura i la qüestió de confiança. El Rei exerceix funcions simbòliques i arbitrals.
Organització territorial
L'Estat autonòmic es basa en els principis d'unitat i autonomia. El procés es regeix pel principi dispositiu, on els Estatuts d'Autonomia actuen com a norma institucional bàsica de cada comunitat.
Els poders de l'Estat
- Poder Legislatiu: Corts Generals (Congrés i Senat).
- Poder Executiu: Govern i President.
- Poder Judicial: Jutges i magistrats, governats pel CGPJ.
Les fonts del dret
La Constitució és la font de les fonts. L'ordenament es regeix pels principis de jerarquia normativa i competència. Es distingeixen lleis orgàniques, lleis ordinàries, decrets legislatius i decrets llei, a més de la primacia del Dret de la Unió Europea.