Guia completa sobre la filosofia de René Descartes
René Descartes: Pare de la filosofia moderna
Descartes va ser un dels primers filòsofs moderns, ja que va centrar-se en el subjecte. Va formar part de l'escolàstica, d'on va aprendre la majoria del seu vocabulari. La seva motivació principal és l'escepticisme i la manca d'un mètode de coneixement. Els seus tres temes més importants són: El discurs sobre el mètode, Regles per a la direcció de l'enginy i les Meditacions metafísiques.
El mètode cartesià
El mètode té 4 regles: l'evidència, l'anàlisi, la síntesi i l'enumeració. El procés de coneixement es divideix en dues parts:
- Part negativa (el dubte metòdic): Es troba en la primera meditació. Descartes ofereix raons per posar-ho tot en dubte: els errors dels sentits, la confusió entre somni i realitat, i l'experiència (incloent-hi les matemàtiques, sota la hipòtesi del geni maligne). Qualsevol cosa és sospitosa; tot s'ha de negar.
- Part positiva: Comença amb la primera veritat, el JO, que es troba en la segona meditació. Si dubto, penso; i si penso, existeixo: Cogito ergo sum. El jo que pensa és la res cogitans.
Les Meditacions Metafísiques
Tercera meditació: El criteri d'evidència
La veritat són totes les coses que percebem de forma clara i distinta. Descartes classifica les idees en:
- Adventícies: Provenen de l'exterior (ex: un cavall).
- Factícies: Construïdes per la ment (ex: un unicorn).
- Innates: Propietats de la raó (ex: infinit, perfecció).
Per trobar la veritat, ens hem de guiar per les idees innates.
Quarta, cinquena i sisena meditació
- Segona veritat (Déu): Si jo sóc imperfecte, no m'he pogut crear a mi mateix; ha d'haver estat un ésser superior i perfecte: Déu.
- Quarta meditació: Déu és perfecte i, per tant, veraç; no ens enganya quan fem ús de la raó. L'error prové de la voluntat, que és infinita i va més enllà de l'enteniment.
- Cinquena meditació: Argument ontològic (a priori): és més perfecte existir que no existir.
- Sisena meditació: El cos i els sentits són diferents del jo. Ofereix la res extensa (mecanicisme).
Dualisme cartesià
Descartes estableix tres realitats: el Jo, Déu i el Món. El cos pertany al món (res extensa) i el jo a l'ànima (res cogitans). Això dona pas al dualisme cartesià, on ambdues substàncies estan unides per la glàndula pineal.