Guia Completa de Gramàtica Catalana: Teoria i Ús Correcte

Teoria del Masculí i Femení

S’afegeix una ‘a’ a la forma masculina: gat - gata. Si acaba en vocal tònica, el femení es forma afegint -na, -sa, -ssa. En els canvis ortogràfics: llop - lloba. Casos en substantius i adjectius que porten sufix específic: genuí - genuïna, emperadriu. Hi ha paraules que són iguals, és a dir, no canvien: cocodril, gimnàs, artista, rossinyol. S’afegeix –ot com abella - abellot. En alguns casos, el masculí és diferent al femení: cavall - egua.

Apostrofació i Contracció

Article EL

• Sí: Quan va davant de paraules que comencen per H o vocal.
• Quan va davant de xifres que comencen per vocal: L’1.
• Davant de sigles que es pronuncien lletrejades: L’ONG.

• No: Davant paraules començades per i consonàntica: el iogurt.
• Paraules procedents d'altres llengües que comencen per h aspirada.

Article LA

• Sí: Davant paraules començades per i, u, hi, hu tòniques i davant de sigles.

• No: Davant de paraules per i, u àtones.
• Paraules que comencen amb el prefix –a: La anormalitat.
• Davant del nom de les lletres: La A.

Apostrofació General

EL/LA/DE

Davant de i consonàntica: el iaio, la iaia, el iogurt.

LA

Davant i/u/hi/hu àtona. Davant de lletres: la ema, la història. Davant del prefix a: la anormalitat. Quan hi ha confusió. Davant de les hores: la una, les dos.

La Dièresi

Ús

Indica que els grups qüe, qüi, güe, güi. Indica que la i i la u no fan diftongs quan hi havien de fer-ho.

No Ús

Accent gràfic, sufixos –isme, -ista i terminacions –us, -um. Infinitiu, gerundi i futur condicional dels verbs acabats en IR. En compostos amb prefix –anti, co-, contra-, re- i pre- seguits per i, o, u.

Diftongs

Creixents

qua (quadre), qüe (qüestió), qüi (aqüífer), quo (quota). gua (aigua), güe (parigüer), güi (pingüí), güo (aigüós).

Accent E i O

Si la paraula és aguda, la e i o solen ser tancades: café, camió (excepte: però, açò). Si la paraula és esdrúixola, la e i la o solen ser obertes: Valencià, història.

Ús del Guió (-)

En els numerals: vint-i-quatre. En els punts cardinals: Nord-Est, en les onomatopeies: tic-tac, xino-xano. En els compostos que tinguen: r, s, x: para-xocs, cara-xuclat, penja-roba. En paraules que comencen amb adverbi NO-: No-violència, no-res.

No Ús

En els compostos formats a partir de mots de la nostra llengua (coliflor). Paraules formades amb els prefixos pre-, pat-, vice (preescolar). Mots amb formes prefixades acabades en –o o en –i.

Velaritzats

Són els verbs de la 2a conjugació que presenten una irregularitat, ja que en algunes persones i temps verbals apareix una consonant velar (c, gu, g) que no formen part ni del lexema ni del morfema.

Tipus

Acabats en: -er (valer), -ndre (entendre), -ldre (moldre). Acabats en –eíxer (aparèixer). Acabats en –aure (caure), -eure (beure), -iure (riure), -oure (cour).

La consonant velar apareix en:

1a persona singular del present d'indicatiu, en totes les persones del pretèrit simple, totes les persones del present de subjuntiu (present g/gu), en totes les persones de l’imperfet de subjuntiu ‘’gu’’.

Incoatius

La major part dels verbs de la 3a conjugació en el present d’indicatiu, subjuntiu i en l’imperatiu.