Guia Completa de Gramàtica, Lèxic i Literatura Catalana

La Narració: Elements i Estructura

Una narració és un text en què s'expliquen, des d'un determinat punt de vista, uns fets reals o imaginaris que transcorren al llarg d'un temps i en un lloc determinats. Els elements de la narració són el narrador, els personatges, el lloc i el temps, i els fets que se succeeixen i que constitueixen l'acció (organitzada habitualment en plantejament, nus i desenllaç).

La Descripció: Com Presentar Objectes i Llocs

Una descripció és un text en què es presenta amb un cert detall un objecte, una persona, un lloc, un paisatge, una sensació... Les parts o aspectes de l'element descrit:

• S'esmenten, amb noms.
• Es caracteritzen, amb adjectius, sintagmes preposicionals i proposicions subordinades en funció de complement del nom, comparacions, etc.
• Es localitzen (amb adverbis, locucions adverbials, sintagmes preposicionals i proposicions subordinades que expressen lloc).

Gramàtica Catalana: Conceptes Essencials

L'Oració Composta: Estructura i Tipus

Una oració composta és una oració que té dos o més verbs en forma personal i tantes estructures de constituents com verbs en forma personal. Les diferents estructures oracionals que formen una oració composta s'anomenen proposicions. Exemple:

Tipus d'Oracions Compostes

Es distingeixen tres tipus d'oracions compostes:

• Juxtaposició: les proposicions que la formen s'uneixen amb un signe de puntuació i es troben al mateix nivell sintàctic. Exemple: En Pere toca la guitarra, l'Eli té nocions de flauta, en Toni és un geni de la bateria.
• Coordinació: les proposicions que la formen s'uneixen amb un connector i es troben al mateix nivell sintàctic. Exemple: La policia va detenir l'atracador però el jutge el va deixar en llibertat.
• Subordinació: les proposicions que la formen s'uneixen amb un connector i una fa de constituent de l'altra. Exemple: Classifica les papallones com va aprendre a la universitat.

Ortografia Catalana: Guia Pràctica

Ús Correcte de "Des de" i "Fins a"

La preposició composta des de està constituïda per dues partícules separades per un espai en blanc (des de). El de no s'escriu mai enganxat al des i, en canvi, pot formar contracció amb els articles el o els, o bé apostrofar-se si la paraula següent comença per vocal o hac muda (des del port, des de l'hospital).

La preposició composta fins a indica el terme o el límit de l'acció verbal (fins al diumenge 25). Es fa servir més sovint que la preposició simple fins, que equival a 'fins i tot' o 'àdhuc'.

Diferència entre "Sinó" i "Si no"

• Escrivim sinó quan volem expressar «No pas una cosa, sí una altra». Exemple: No passa pel jardí sinó que entra per la porta de darrere.
• Escrivim si no quan volem expressar «Si no es dona una condició, tal cosa». Exemple: Si no trobes l'adreça electrònica, truca-li al mòbil.

Lèxic Català: Relacions Semàntiques i Cultismes

La Hiponímia

La hiponímia és la relació semàntica d'inclusió que s'estableix entre un mot hiperònim o genèric i un mot hipònim o concret (ocell > canari).

L'Homonímia

L'homonímia és la propietat que tenen dues o més paraules que s'escriuen igual però tenen significats diferents. Poden ser homògrafes (pega 'cola' i pega 'colpeja') o homòfones (vall 'entre muntanyes' i ball 'dansa').

El Lèxic Culte i els Cultismes

Els cultismes són els mots que s'han adaptat directament d'una llengua clàssica i que no han sofert l'evolució dels mots hereditaris. Per exemple, article, que ve d'articulum.

Literatura Catalana Moderna: Segles XVI-XVIII

Entre els segles XVI i XVIII, la literatura catalana culta viu un retrocés i es limita a imitar la castellana. La literatura popular, en canvi, va mantenir el seu vigor.

Els tres moviments estètics de la literatura culta durant aquesta etapa són els mateixos que al conjunt d'Europa, però amb menys obres i de menor qualitat: el Renaixement, el Barroc i la Il·lustració.

La literatura popular es transmet oralment; té diverses versions de cada peça; va lligada al cant i a la música i, en alguns casos, a la dansa; és anònima i expressa el sentir de tota una col·lectivitat, i estilísticament no presenta gaires variacions.

L'Exposició o Explicació: Estructura i Característiques

L'exposició o explicació és un text en què es presenta un tema, un fenomen, una situació, etc., de manera clara i entenedora. Per exemple, una conferència, un informe, un manual d'una matèria o un documental.

L'exposició es pot estructurar en introducció, desenvolupament i conclusió. Els textos expositius tendeixen a ser neutres i objectius. L'expressió ha de ser clara i precisa.

Hi predominen les oracions declaratives, els noms, el present d'indicatiu, els connectors que introdueixen enumeracions, exemples, aclariments, etc., i la terminologia de la matèria que tracta el text.

Aprofundiment en Oracions Compostes: Juxtaposició i Coordinació

En una oració composta per juxtaposició, les proposicions que la formen s'uneixen amb un signe de puntuació i es troben al mateix nivell sintàctic. Exemple: Amb avió trigues una hora, amb tren n'hi poses vuit.

En una oració composta per coordinació, les proposicions que la formen s'uneixen amb un connector i es troben al mateix nivell sintàctic. Exemple: Van desmuntar el tendal de la terrassa i el van portar a la tintoreria.

Tipus de Coordinació

• Copulativa: suma de significats. Exemple: Ni fa esport ni té cap altra afició.
• Disjuntiva: alternativa de significats. Exemple: Entres o surts?
• Adversativa: contraposició de significats. Exemple: Els hotels estan plens però he trobat lloc en uns apartaments.

Les Llengües a la Societat Catalana Actual

A la societat catalana actual es parlen unes tres-centes llengües. D'aquestes:

• n'hi ha dues de pròpies del territori, perquè s'hi van formar i identifiquen la comunitat: el català i l'aranès;
• n'hi ha tres amb un estatus particular: el castellà, com a llengua molt estesa i oficial; l'anglès, com a idioma estranger més conegut, i el llenguatge de signes català, per a la comunitat sorda.