Guia completa de literatura catalana medieval i renaixentista

Guia per a l'anàlisi de textos literaris

1. Comprensió del text

Llegeix el text i busca al diccionari les paraules que no coneguis. En una segona lectura, subratlla'n els elements més importants.

2. Contextualització

Recull informació sobre l'autor o autora i la seva obra, l'època i el corrent literari a què pertany el text. Especifica l'autor, el títol de l'obra i la data de publicació. Si es tracta d'un fragment, situa'l dins l'obra. Defineix el gènere literari del text (poesia narrativa, teatre...).

3. Anàlisi del contingut

Tema i argument/Estructura.

4. Anàlisi de la forma

Analitza els trets formals en funció del gènere literari que utilitza l'autor: narrativa, poesia o teatre.

5. Conclusió

Serveix per recordar breument les característiques més rellevants del text comentat, tot destacant allò que tenen en comú.

Literatura medieval i renaixentista

Poesia trobadoresca

La poesia trobadoresca va néixer en la primera meitat del segle XII al sud de França i es va estendre cap a altres terres com ara el nord d'Itàlia i Catalunya. Va ser la primera poesia culta composta en una llengua romànica (l'occità o provençal) i reflectia els ideals de la societat feudal: la guerra, l'honor i l'amor. Aquests temes i situacions poètiques van ser tractats pels trobadors. Principals temes: la cançó, l'alba, la pastorel·la, la dansa, la tençó, el plany, el sirventès.

Ramon Llull

La figura més rellevant de l'època va ser Ramon Llull (1232/33-1315/16), que va escriure una gran quantitat de llibres, dels quals se n'han conservat gairebé 250. Aquesta àmplia producció recull novel·les, llibres didàctics, tractats de filosofia, llibres religiosos, etc. En el camp estrictament literari destaquen: Llibre de Meravelles (parla de Déu, el setè capítol és el Llibre de les Bèsties), i el Llibre d'Evast i Blanquerna (al final inclou el Llibre d'Amic e Amat). Ramon Llull va escriure en quatre llengües: llatí, català, occità o provençal i àrab.

Llibres de cavalleries

Es caracteritzen per la presència d'elements meravellosos, fantàstics i inversemblants, com ara gegants, dracs, serps, etc.; per l'exageradíssima força física dels cavallers i les seves qualitats sobrehumanes; per les aventures impossibles que s'hi narren; perquè l'acció està situada en terres llunyanes i exòtiques i en un passat remot, etc. Els seus personatges (Lancelot, Perceval o Galvany) són el model de l'ideal cavalleresc.

Novel·les cavalleresques

Tirant lo Blanc o Curial e Güelfa no tenen elements meravellosos; els seus protagonistes són molt forts i molt valents, però en una proporció humana, i les accions que s'hi narren tenen lloc en terres conegudes i perfectament localitzables, en un temps pròxim i en un ambient immediat.

Causes de la davallada

• Enlluernament per la literatura castellana, sobretot a partir del segle XVII (Segle d'Or).
• Allunyament de la cort, que, des de la unió de Castella i Aragó, ja no es trobava als Països Catalans, i castellanització de la noblesa.
• Aparició de la impremta, que va afavorir el castellà com a llengua de més difusió.

Característiques de la Renaixença

Recuperació de la llengua i la literatura catalana que es va articular en un moviment històric i cultural conegut com Renaixença. La Renaixença va provocar una presa de consciència nacionalista en la societat, que a final de segle es va reflectir en diversos projectes polítics de caràcter netament catalanista. El seu programa tenia com a objectius principals: recuperar l'ús de la llengua catalana en els àmbits cultural i literari, que s'havien perdut; rescatar de l'oblit el passat medieval i la tradició cultural de la nació catalana; crear una literatura pròpia desvinculada dels models literaris castellans; restablir els Jocs Florals.

Teatre

Teatre: Àngel Guimerà

Narrativa: Narcís Oller

Poesia: Jacint Verdaguer (1845-1902)

Ausiàs March

L'amor sempre apareix intel·lectualitzat i idealitzat. El poeta distingeix tres tipus d'amor: l'honest, que correspon a l'ànima humana; el delitable, que correspon al cos, i el que es compon d'aquests dos. La seva poesia s'agrupa en cicles classificats pel tema o pel senyal; la seva poesia amorosa representa cinc grans cicles: Plena de seny; Llir entre cards; Mon darrer bé; Amor, amor; Oh, foll amor.