Guia completa sobre el moviment modernista a Catalunya
El Modernisme: Un moviment de renovació cultural
El Modernisme, sorgit al segle XX, fou un corrent artístic i literari conscient de l'endarreriment del país enfront d'Europa. Els modernistes s'enfrontaren a la societat burgesa amb un moviment progressista que s'oposava al caciquisme, al centralisme de l'Estat, a l'endarreriment cultural i científic i al conformisme de la Renaixença.
Característiques principals
- Desig de modernitat i voluntat de transformar la societat mitjançant la cultura i l'art.
- Crítica a les posicions poc reivindicatives dels escriptors de la Renaixença.
- La primera etapa trenca amb el realisme.
- Acceptació del simbolisme, vitalisme, prerafaelisme i decadentisme, que posà de moda el poema en prosa i el vers lliure.
L'impacte de la revista L'Avenç
La revista L'Avenç tingué un esperit innovador i crític que reivindicà la llengua catalana i introduí el simbolisme. L'any 1890, una campanya lingüística pretenia unificar l'ortografia i reformar l'estàndard literari. Els modernistes defensaven la idea que es devien al seu art, en contradicció amb els interessos de la societat. Com que defensaven que la literatura havia de canviar segons la moda del moment, el modernisme també designà el decadentisme amb elements simbolistes, regeneracionistes, vitalistes o naturalistes.
La burgesia i el Modernisme
La burgesia catalana s'oposà inicialment a la renovació cultural, però finalment acceptà el mobiliari i l'arquitectura, com és el cas de l'obra de Gaudí. La burgesia catalana produí la primera generació de modernistes, entre els quals destaca Joan Maragall: el màxim exponent modernista, que estava en contra del determinisme i el naturalisme. Elaborà poesia sense figures retòriques, abandonà la retòrica romàntica i conreà el subjectivisme.
El Modernisme valencià
El Modernisme valencià sofrí un gran retard a causa de Teodor Llorente, fins que, gràcies als joves poetes, es va començar a conrear. Foren crítics amb la Renaixença i l'estàndard literari, ple d'abundants cultismes i arcaismes que eren insensibles amb la societat popular. Per això, els modernistes adoptaren un estil planer i nous temes: la intimitat, els sentiments, el paisatge i la ciutat. Autors com Miquel Duran de València, Josep Maria Bayarri i Daniel Martínez Ferrando compartien l'esperit modernista, tot i que no sempre l'estètica i l'evolució.