Guia Completa sobre Narradors: Omnisciència, Monòleg i Objectivisme
Punt de vista narratiu: Tipus de narrador
1. Punt de vista narratiu: narrador omniscient absolut, limitat, conductista o behaviorista; estil directe, estil indirecte, monòleg interior.
El Narrador
NARRADOR:
El que subministra les informacions d'un relat. Pot tenir personalitat pròpia - i, per tant, qualificar l'acció - o no. Pot identificar-se amb l'autor, amb un personatge o no identificar-se amb ningú en particular, fet que dota de neutralitat i d'objectivitat el relat.
Omnisciència: Absoluta, Limitada i Neutral
OMNISCIÈNCIA (absoluta, limitada, neutral)
Atribut del narrador que coneix perfectament l'acció que descriu amb una informació impròpia de les limitacions d'una persona humana. S'identifica pel coneixement d'accions simultànies, del món íntim i inconscient dels personatges, i d'informacions sobre el passat o el futur a les que els personatges no tenen accés.
Omnisciència Absoluta
-OMNISCIÈNCIA ABSOLUTA. Si s'aplica a tots els personatges i al conjunt dels esdeveniments. S'anomena punt de vista demiúrgic perquè pressuposa una narració a distància més pròpia de la divinitat que d'una percepció humana.
EXEMPLES:
S'explica un somni i s'ha de posar a la pell del personatge, és LIMITAT, és en 3a persona, coneix al personatge, només parla d'ella i parla del seu somni. És un narrador en 3a persona que explica el subconscient de la Teresa, el seu somni. Només parla de la Teresa, és OMNISCIENT LIMITAT. Hi ha exemples de forma directa i indirecta.
En el capítol X de la segona part apareixen tres tipus de narradors. Comença amb el narrador omniscient absolut perquè s'aplica a tots els personatges i als esdeveniments. És igual que una narració però feta des de la distància. Un exemple: apartada de la casa, voltada de pins que la mig amagaven, hi havia l'església. Després apareix el monòleg amb l'expressió directa, és el pensament d'en Ramon ex: la Maria, amb el vestit de bany vermell, una espiga amb els cabells rossos damunt de les espatlles de color de blat. I per finalitzar el capítol també apareix el narrador limitat aplicant-se només a en Ramon, el narrador parla per ell. EX: no la volia veure més.
Narrador omniscient en 3a persona: reprodueix uns fets, els narra, el dominó li arrossega per terra. També reprodueix el pensament del personatge: Dec semblar un aguilot. El narrador reprodueix uns fets que ja han passat, fa servir un temps passat, l'imperfet i el perfet són formes del passat d'indicatiu; obrí, agafà.
Omnisciència Limitada i Neutral
-OMNISCIÈNCIA LIMITADA. Si s'aplica només a un personatge o a un grup reduït de personatges.
- OMNISCIÈNCIA NEUTRAL: Si evita explicitar els judicis de valor sobre l'acció i les informacions relatives al món inconscient dels personatges.
El Monòleg Interior
MONÒLEG
Mode de narrar l'acció caracteritzat per l'expressió directa - sense la intervenció d'un narrador - del pensament d'un personatge en un estat pròxim a l'inconscient, anterior a l'organització lògica que adquireix el pensament quan es verbalitza per ser entès per un interlocutor. En el monòleg interior es reprodueixen les impressions sensorials estimulades per l'acció - i no, per tant, l'acció en ella mateixa - i el conjunt de records, idees i emocions que hi associa incontroladament el personatge. S'identifica fàcilment perquè s'expressa en frases directes reduïdes al mínim sintàctic, en l'associació brusca d'idees i sensacions contrastades, en la radical dissolució de la cronologia i de la casualitat lògiques en les reiteracions i amplificacions obsessives, en la fragmentació del discurs i fins i tot de les paraules, en la irregularitat sintàctica, el caràcter interjeccional d'algunes al·lusions i la utilització obsessiva d'alguns objectes que adquireixen un caràcter simbòlic. La funció del monòleg és la de reproduir amb la màxima exactitud possible, el món interior - conviccions, frustracions, desitjos - d'un personatge més profundament de com és vist externament pels altres o, fins i tot, de com es coneix a ell mateix.
EXEMPLES:
Narrador omniscient en 3a persona narra i descriu uns fets, narra quan l'Eladi va a presentar-se a casa del Valldaura. Descriu en Salvador Valldaura: era un home alt dret... En aquest text també hi ha el pensament de l'Eladi, quan en un text hi ha un canvi de punt de vista llarga direm que és MÒBIL.
Objectivisme narratiu, només presenta, no s'hi posa, és narrador neutral també dit behaviorisme, és l'escena de les glicines i les abelles. El fragment només es limita a presentar-ho, i el lector és el que s'ha d'espavilar, és reproducció directe. És omniscient al principi amb les preguntes de l'Eulàlia i passem al pensament de la Teresa, diàleg directe.
Si es diu que fa el personatge o que pensa EN AQUELL INSTANT és limitat, però si digués coses del passat o futur llavors seria omniscient absolut.
Diàleg directe és una situació que descriu.
Explica la vida de l'Eladi, el que fa abans pot anar al futur, si explica el que fa només al moment és LIMITAT, però aquest fragment al dir que fa al passat és ABSOLUT, també es pot ficar a dintre i dir el pensament.