Guia Completa de Nomenclatura i Formulació de Compostos Inorgànics

Òxids

Combinació de l'oxigen amb qualsevol altre element, excepte el fluor. L'oxigen actua amb nombre d'oxidació -2 i l'altre element amb nombre d'oxidació positiu.

Formulació d'Òxids

• L'oxigen va a la dreta.
• L'altre element va a l'esquerra.
• Es creuen les valències.

Hidràcids

Combinacions binàries d'hidrogen amb els no-metalls següents: F, Cl, Br, I, S, Se, Te.

Formulació d'Hidràcids

• La H es col·loca a l'esquerra del no-metall.
• La H actua amb nombre d'oxidació +1.
• F, Cl, Br, I actuen amb nombre d'oxidació -1.
• S, Se, Te actuen amb nombre d'oxidació -2.
• Es creuen les valències.

Hidrurs

Compostos en els quals l'hidrogen es combina amb altres no-metalls o amb metalls. En els hidrurs metàl·lics, l'hidrogen actua amb nombre d'oxidació -1.

Hidrurs No Metàl·lics

Es coneixen pels seus noms comuns (per exemple, metà, amoníac, aigua, àcid sulfhídric).

Formulació d'Hidrurs No Metàl·lics

Per a la formulació, en alguns casos, s'escriu l'hidrogen a la dreta i l'element no metàl·lic a l'esquerra, i es creuen les valències.

Hidrurs Metàl·lics

Formulació d'Hidrurs Metàl·lics

La H va a la dreta en la fórmula, i es creuen les valències amb l'element metàl·lic.

Hidròxids

Formats per un metall i el grup OH- (ió hidròxid), que actua amb nombre d'oxidació -1.

Formulació d'Hidròxids

• S'escriu el metall.
• A continuació, s'escriu el grup OH.

Nomenclatura d'Hidròxids

• S'anteposa l'expressió "hidròxid de..." al nom del metall.

Sals Binàries

Combinacions d'un metall amb un no-metall (que no sigui hidrogen o oxigen).

Formulació de Sals Binàries

• S'escriu primer el metall (que actua amb nombre d'oxidació positiu).
• A continuació, s'escriu el no-metall (amb nombre d'oxidació negatiu).

Nomenclatura de Sals Binàries

• S'afegeix el sufix -ur al nom del no-metall.
• Primer s'escriu el no-metall i després el metall (en el nom).

Oxoàcids

Compostos formats per tres elements: hidrogen (nº d'oxidació +1), un element no metàl·lic (nº d'oxidació positiu) i oxigen (nº d'oxidació -2). En alguns casos, l'element central pot ser un metall (crom o manganès).

Formulació i Nomenclatura d'Oxoàcids

La formulació depèn de la valència de l'element central:

• Si la valència és senar (1, 3, 5, 7): L'oxigen tindrà el número 1, 2, 3 o 4 segons el nombre d'oxidació.
• Si la valència és parell (2, 4, 6): L'hidrogen tindrà el número 2 i l'oxigen el 2, 3 o 4 segons la valència de l'element central.

Per anomenar-los, s'utilitzen els prefixos i terminacions següents segons el nombre d'oxidació (en ordre de petit a gran):

• hipo...ós
• ...ós
• ...ic
• per...ic

Altres Prefixos i Tipus Especials d'Oxoàcids

Meta-

Només per als elements Si, P, As, B. S'aconsegueix amb el menor contingut d'aigua, sumant una molècula d'H₂O al compost (generalment a l'òxid àcid corresponent).

Orto-

Només per a Si, P, As, B. S'obté sumant el major contingut d'H₂O (si la valència és parell, 2 H₂O; si és imparell, 3 H₂O) a l'òxid àcid corresponent.

Di-àcids

S'obtenen multiplicant l'oxoàcid per 2 i restant-li una molècula d'H₂O.

Tio-

S'obtenen canviant una molècula d'oxigen per una de sofre.

Oxosals

Es formen substituint tots els hidrògens d'un oxoàcid per un element metàl·lic. La terminació de l'àcid canvia:

• És -it quan prové d'un àcid acabat en -ós.
• És -at quan prové d'un àcid acabat en -ic.

Sals Àcides

Es formen substituint parcialment l'hidrogen d'un àcid per un element metàl·lic. S'afegeix el prefix hidrogen- o dihidrogen-.