Objectius fotogràfics: normals, angulars i teleobjectius

Plàstica i educació artísticaActualitzat el 3,8 KB

Resum

El document explica els tres grans tipus d'objectius fotogràfics: normals, angulars i teleobjectius. Es descriu l'angle de visió, la distància focal i els efectes sobre la perspectiva i la profunditat de camp de cadascun. També es recullen les funcions generals dels objectius en la fotografia.

Punts clau

  • L'objectiu normal de 35 mm té 50 mm de distància focal i un angle de visió d'uns 47º, similar al de la visió humana.
  • Als 6 x 6 cm l'objectiu normal és de 85 mm; als 9 x 12 cm és de 150 mm, equivalent a la diagonal del negatiu.
  • Els angulars tenen una distància focal inferior a la diagonal del negatiu i un angle de visió entre 50º i 180º, amb deformació de perspectives.
  • Els teleobjectius tenen angles de visió inferiors a 50º i permeten acostar-se a subjectes llunyans.
  • Els teleobjectius comprimeixen la profunditat i tenen poca profunditat de camp, i solen tenir menor lluminositat.
  • Com més gran és la distància focal, menor és la profunditat inherent a l'objectiu.

Posa't a prova

Guia Completa d'Objectius Fotogràfics

Objectius Normals

Els objectius normals són aquells de 50 mm en les càmeres que utilitzen negatius de 35 mm. Podem anomenar-los normals ja que l'angle de visió que ens ofereixen és pràcticament igual al de la visió humana, d'uns 47º. En les càmeres de negatius de 6 x 6 cm, la diagonal és de 85 mm i, per tant, aquest serà l'objectiu normal. En les de 9x12, l'objectiu normal serà de 150 mm, equivalent a la diagonal del negatiu.

Objectius Angulars

En les càmeres de 35 mm, els angulars són els objectius amb una distància focal inferior a 50 o 45 mm, com ara:

  • 35 mm
  • 28 mm
  • 20 mm
  • 16 mm

La distància focal dels angulars és menor que la diagonal del negatiu. L'angle de visió oscil·la entre 50º i 180º. D'aquests objectius diem que són de focal curta i que tenen una gran capacitat de cobertura.

L'angle de visió és més obert, permetent recollir una escena més àmplia, però òpticament ens dona la sensació que ens allunya d'ella. Aquests elements fan que es deformin les perspectives i que es variïn les distàncies entre els elements: els objectes situats a primer terme semblen més propers, mentre que els situats en un pla més enrere semblen més llunyans i es fan més petits.

Tot i que els angulars ens permeten enquadrar un espai ampli, sempre produeixen deformacions o distorsions en els objectes i en les distàncies.

Als angulars més curts se'ls anomena grans angulars. Per exemple, el de 18 mm, que té un angle de presa de 94º, o l'ull de peix de 8 mm. Ambdós deformen la imatge i produeixen perspectives molt exagerades, amb un allunyament dels objectes situats a una certa distància i un engrandiment dels propers. A través de determinats elements, es poden corregir les distorsions que aquests objectius produeixen, mantenint el seu angle de presa.

Teleobjectius

Els teleobjectius permeten angles de visió inferiors a 50º i la distància focal és més gran que la de l'objectiu normal. Alguns exemples són:

  • 85 mm
  • 100 mm
  • 500 mm
  • 1000 mm
  • 2000 mm

Els teleobjectius estan dissenyats per apropar els subjectes situats a gran distància, ampliant la imatge òpticament. Com més llarg sigui l'objectiu (és a dir, més gran sigui la distància focal), més ens podrem apropar a elements llunyans. Per tant, aquests objectius tindran angles de visió molt tancats, però una gran capacitat per acostar-se a elements molt distants.

Aquests dos elements fan que es comprimeixin els espais en profunditat i la perspectiva. La distància entre un element situat a primer pla i el fons sembla menor, i el fons mateix ens sembla més proper del que és a la realitat. Quan enfoquem persones, també sembla que siguin més properes a la càmera. Com més gran és la distància focal, menor és la profunditat inherent a l'objectiu.

Una altra característica dels teleobjectius és que proporcionen poca profunditat de camp i no permeten enfocar elements molt propers. Finalment, cal dir que els teleobjectius solen tenir una lluminositat relativament baixa, per la qual cosa necessitem escenes més il·luminades, suports més sensibles o mantenir el diafragma força obert.

Funcions i Característiques dels Objectius Fotogràfics

  • Obtenir una imatge enfocada.
  • Permetre que amb la càmera abastem un angle de visió determinat (més obert o més tancat).
  • Produir aberracions òptiques, però corregir-ne d'altres.
  • Modificar la sensació de les distàncies en profunditat.
  • Acostar-nos a elements llunyans o a elements molt petits i propers.
  • Tenir més o menys capacitat de profunditat de camp.

Descarregar

PDF Word HTML

Preguntes freqüents

Quina és la distància focal de l'objectiu normal en una càmera de 35 mm?

És de 50 mm. Rep aquest nom perquè el seu angle de visió és pràcticament igual al de la visió humana, d'uns 47º.

Què és un gran angular?

És un angular de distància focal molt curta, com el de 18 mm (angle de presa de 94º) o l'ull de peix de 8 mm. Deforma molt la imatge i exagera les perspectives.

Per què els teleobjectius comprimeixen la perspectiva?

Perquè amplien la imatge òpticament i fan que la distància entre el primer pla i el fons sembli menor i el fons més proper del que és realment.

Posa't a prova

Targetes de repàs

Clica una targeta per veure la resposta.

Test

1. Quin és l'angle de visió aproximat de l'objectiu normal de 50 mm en una càmera de 35 mm?
2. Quina distància focal correspon a l'objectiu normal en càmeres de 9 x 12 cm?
3. Quina característica dels angulars es descriu com a efecte de les seves distàncies focals curtes?
4. Quin és l'angle de visió dels teleobjectius?
5. Quina limitació tenen habitualment els teleobjectius?
6. Què passa amb la profunditat inherent a un objectiu quan augmenta la distància focal?

Preguntes generades amb IA a partir del document: comprova les respostes amb el text.