Teoria del color: propietats, tipus de tons i relacions cromàtiques

Teoria del color

a. Propietats d'un color (síntesi sostractiva)

• Qualsevol color posseeix tres propietats: to, valor i saturació.
• El to ve definit per la longitud d'ona o síntesi d'ones reflectides, i es correspon nominalment al que en general la gent anomena 'color': vermell, blau, verd, groc, taronja, marró, etc.
• El valor és la quantitat d'energia lumínica que és capaç de reflectir un color, i es correspon (aproximadament) a l'anomenada 'escala de valors' o 'escala de grisos' o clarobscur. El color blanc, el negre i els grisos purs (barreja de blanc i negre) són considerats colors atonals (colors sense tonalitat).
• La saturació és el grau de puresa d'un color. Els colors que es corresponen o són propers a les longituds d'ona de l'espectre de la llum blanca són considerats colors saturats (vermell, taronja, groc, verd, blau, violeta, etc.); tots aquells que no es corresponen a una banda de longituds d'ona restringides o són fruit de la reflexió de diverses longituds d'ona, són considerats colors desaturats.

b. Tipus de tons segons la seva composició (síntesi sostractiva)

• Els tons, segons la seva composició, poden ser primaris, secundaris o ternaris.
• Com ja hem dit, els tons primaris de la síntesi sostractiva són tres i no es poden sintetitzar a partir de cap altre to: són el Cià o blau cià, el Magenta i el Groc Indi. Per definició, els tons primaris es consideren saturats.
• Els tons secundaris són aquells que sorgeixen de la síntesi (barreja) de dos tons primaris. Quan la síntesi de dos tons primaris és equilibrada, s'obtenen els anomenats 'secundaris perfectes' o 'secundaris equilibrats', que són el Verd clorofil·la (Cià + Groc Indi, en igual proporció), el Violeta (Cià + Magenta, en igual proporció) i el Vermell (Magenta + Groc Indi, en igual proporció). El nombre teòric de tons secundaris és infinit, tot i que en la pràctica no és així. Normalment, els tons secundaris també es consideren saturats, tot i que necessàriament perden valor (s'enfosqueixen) respecte als primaris.
• El cercle cromàtic és una figura que representa, a partir dels tons primaris, alguns dels secundaris que es poden sintetitzar a partir d'ells. El cercle cromàtic habitual presenta un total de dotze tons: els tres primaris, els tres secundaris perfectes, i un to entre cada primari i secundari perfecte. Els noms d'aquests tons intermedis són: Turquesa (o blau turquesa) (Entre el Cià i el Verd clorofil·la); Verd o Groc llima (entre el Verd clorofil·la i el Groc Indi); Taronja (entre el Groc Indi i el Vermell); Carmí (entre el Vermell i el Magenta); Porpra (entre el Magenta i el Violeta); Blau cobalt (entre el Violeta i el Cià).
• Els tons ternaris són aquells que sorgeixen de la síntesi dels tres tons primaris. Per definició, els tons ternaris són desaturats, i ho són en la mesura en què la seva síntesi s'apropa a l'equilibri.
• Tots els tons poden ser modificats en el seu valor original sintetitzant-los amb blanc o negre. En tots dos casos, els colors resultants són sempre desaturats.

c. Relacions cromàtiques i interacció dels colors

• Habitualment, els colors no són percebuts de manera aïllada sinó en relació a altres colors. Aquesta relació fa que els colors interaccionin els uns amb els altres i es modifiqui la seva percepció. Les dues interaccions més freqüents són l'harmonia i el contrast.
• Dos o més colors són harmònics si la seva interacció no crea dissonàncies en la seva percepció. Habitualment, els colors harmònics són colors propers dins del cercle cromàtic i amb poques diferències en els seus valors. Les combinacions de colors harmònics solen resultar agradables però previsibles i monòtones.