Guia Completa de Presa de Decisions: Etapes i Criteris

Què és la Presa de Decisió?

La presa de decisió és, segons Forrester, el procés de convertir informació en acció, sent la decisió el conjunt d’accions adoptades en un moment concret.

Etapes Clau en la Presa de Decisions

• Definir l’objectiu que es vol assolir.
• Aconseguir tota la informació que es consideri important per assolir l’objectiu.
• Establir hipòtesis sobre el comportament de les variables que es tinguin.
• Dissenyar alternatives: descriure tots els camins possibles per arribar on s'ha marcat.
• Avaluar cadascun dels camins marcats, tant pel que fa a l'assoliment dels propòsits com a l'aspecte econòmic.
• Seleccionar l’alternativa.
• Realitzar o executar les actuacions previstes en el camí seleccionat.
• Establir un control que permeti detectar si es compleixen les previsions.

Components de la Matriu de Decisió

La matriu de decisió està formada per:

• Estratègies: Estan formades per les variables controlades i són les alternatives o les opcions d'elecció que es poden triar; per tant, constitueixen l'element bàsic de la decisió.
• Estats de la naturalesa: Estan compostos per variables no controlades; la persona que pren la decisió no hi pot influir en cap moment.
• Desenllaços (o resultats): Valors que representen les conseqüències de cada combinació d'estratègia i estat de la naturalesa.
• Prediccions de probabilitat: Estimacions de la probabilitat que es produeixi cadascun dels estats de la naturalesa (només rellevant en decisions sota risc).

Tipus de Decisions i Criteris Aplicables

Els criteris de decisió varien segons el context i el grau de coneixement sobre els estats de la naturalesa:

Decisions en Situació de Certesa

Es prenen decisions quan se sap amb tota seguretat l'estat de la naturalesa que es presentarà. Per tant, es tria l'estratègia que ofereix el millor resultat per a aquest estat conegut, valorant els termes econòmics.

Decisions en Situació de Risc

Es prenen decisions quan es coneixen les probabilitats d'ocurrència dels diferents estats de la naturalesa. El criteri més comú és el del valor monetari esperat (VME). Es calcula el VME per a cada estratègia multiplicant el resultat de cada estat per la seva probabilitat i sumant aquests productes. Per exemple, utilitzant dades de la Taula 1: VME (Abric de llana) = (0,55 * 150) + (0,45 * 600) = 82,5 + 270 = 352,5. Entre les opcions, s'opta per l'estratègia amb el VME més alt (si són beneficis) o més baix (si són costos). Qui pren la decisió s'ha de fer responsable de les conseqüències.

Decisions en Situació d'Incertesa

Es prenen decisions quan s'és incapaç de fer una estimació fiable de la probabilitat que es produeixi cadascun dels estats de la naturalesa. En aquests casos, s'utilitzen diversos criteris subjectius:

Criteri de Wald o Pessimista (Maximin)

Aquest criteri suposa que, per a qualsevol estratègia escollida, es presentarà l'estat de la naturalesa més desfavorable. S'identifica el pitjor resultat possible per a cada estratègia i es tria l'estratègia que ofereixi el millor d'aquests pitjors resultats (màxim dels mínims).

• Maximin (per beneficis): Escollir l'estratègia que maximitzi el mínim resultat possible.
• Minimax (per costos o pèrdues): Escollir l'estratègia que minimitzi la màxima pèrdua possible.

Criteri Optimista (Maximax)

Aquest criteri suposa que, per a qualsevol estratègia escollida, es presentarà l'estat de la naturalesa més favorable. S'identifica el millor resultat possible per a cada estratègia i es tria l'estratègia que ofereixi el millor d'aquests millors resultats (màxim dels màxims).

• Maximax (per beneficis): Escollir l'estratègia que maximitzi el màxim resultat possible.
• Minimin (per costos o pèrdues): Escollir l'estratègia que minimitzi el mínim cost possible.

Criteri de Laplace (Igualtat de Probabilitats)

Davant la manca d'informació sobre les probabilitats dels estats de la naturalesa, aquest criteri assumeix que tots els estats són igualment probables (principi de raó insuficient). Es calcula el valor esperat per a cada estratègia assignant una probabilitat de 1/n a cada estat (on n és el nombre d'estats). Per exemple, si hi ha tres estats (com a la Taula 2), la probabilitat de cada estat seria 1/3. Per a l'estratègia "Abrics": Valor Laplace = (150 * 1/3) + (600 * 1/3) + (25 * 1/3). S'opta per l'estratègia amb el valor esperat més alt.

Criteri de Hurwicz (Realista o Ponderat)

Aquest criteri és una combinació entre el pessimisme i l'optimisme. Es defineix un coeficient d'optimisme (α), entre 0 i 1 (on α=1 és totalment optimista i α=0 és totalment pessimista). Per a cada estratègia, el valor es calcula com: Valor Hurwicz = (α * Millor resultat de l'estratègia) + ((1-α) * Pitjor resultat de l'estratègia). Per exemple, per a l'estratègia "Abrics" de la Taula 2 (resultats: 150, 600, 25), el millor resultat és 600 i el pitjor és 25. Amb α=0,7: Valor Hurwicz (Abrics) = (0,7 * 600) + (0,3 * 25) = 420 + 7,5 = 427,5. Es tria l'estratègia amb el valor Hurwicz més alt.

Criteri de Savage (o Penediment Mínim / Minimax Regret)

S'utilitza per minimitzar el "penediment" màxim possible per haver pres una decisió que no va ser l'òptima a posteriori. El procés és:

1. Crear una matriu de penediments (o costos d'oportunitat):
   • Per a cada estat de la naturalesa (columna de la matriu de resultats original, com la Taula 2), identificar el millor resultat possible en aquesta columna.
   • Per a cada cel·la d'aquesta columna, calcular el penediment com: Penediment = (Millor resultat de la columna) - (Resultat de l'estratègia actual en aquesta columna). La Taula 3 és un exemple d'aquesta matriu.
2. Identificar el penediment màxim per a cada estratègia: A la matriu de penediments, per a cada fila (estratègia), trobar el valor de penediment més alt.
3. Seleccionar l'estratègia amb el mínim penediment màxim (Minimax Penediment): Es tria l'estratègia que tingui el menor d'aquests penediments màxims.

Exemples de Matrius de Decisió

Taula 1: Exemple de Dades per a Decisió en Risc

Aquesta taula il·lustra les dades per calcular el valor esperat d'una estratègia (ex: fabricar abrics de llana) sota condicions de risc.

Taula 2: Matriu de Resultats (Payoff Matrix)

Aquesta taula mostra els resultats (beneficis o pèrdues) esperats per a diferents estratègies sota diversos estats de la naturalesa. S'utilitza per aplicar criteris de decisió en incertesa.

Taula 3: Matriu de Penediments (Criteri de Savage)

Aquesta taula mostra els penediments calculats per a cada estratègia i estat de la naturalesa, basada en la Taula 2. Per exemple, si plou, el millor resultat a la Taula 2 és 300 (Gavardines). El penediment d'Abrics és 300-150=150. Si fa fred, el millor és 600 (Abrics). El penediment d'Abrics és 600-600=0. Si fa calor, el millor és 500 (Americanes). El penediment d'Abrics és 500-25=475.