Guia Completa sobre Productes de Renda Variable i Derivats: Accions, Ampliacions de Capital i Fons d'Inversió

Nocions prèvies sobre les Societats Anònimes

La Societat Anònima és una societat mercantil constituïda per un o més socis, persones físiques o jurídiques, els quals no responen personalment dels deutes de l’entitat, que aporten entre tots un capital mínim de 60.101,21€ dividits en accions nominatives o al portador, acumulables i indivisibles.

Aquestes són les seves característiques:

• Poden crear i desenvolupar les seves activitats amb un soci o amb més.
• Els socis poden ser persones físiques o jurídiques i no responen personalment dels deutes de la companyia. Els socis no poden perdre més que el capital que van aportar.
• Són companyies amb responsabilitat limitada.

Es constitueixen mitjançant escriptura pública que s’ha d’inscriure al Registre Mercantil. En el moment de la seva creació, les accions han d’estar totalment subscrites i desemborsades. Les quantitats pendents de desemborsament reben el nom de dividends passius i els han de satisfer els accionistes.

La Junta General d’accionistes és l’òrgan suprem en el qual estan representats els socis.

L’òrgan de gestió i representació d’aquestes companyies està format pels administradors. L’administració pot ser exercida per un òrgan unipersonal o per un òrgan pluripersonal.

Les accions

El capital d’aquestes societats es divideix en accions, que són la contrapartida que rep el soci per les seves aportacions.

A. Alguns conceptes relatius a les accions

El valor que s’atorga a cada acció rep el nom de valor nominal. Si el capital de la societat es divideix en accions iguals, el valor nominal de cada una d’elles es calcula mitjançant:

El valor de mercat d’una acció rep el nom de valor efectiu. Depèn de l’oferta i la demanda.

Valor nominal > Valor efectiu     

  Cotització sota la par

Valor nominal = Valor efectiu  

    Cotització a la par

Valor nominal

    Cotització sobre la par

El preu que una acció hauria d’arribar en el mercat rep el nom de valor teòric. Aquest valor, també conegut com a valor intrínsec, serveix de referència per avaluar el preu que arriba un títol en el mercat; d’aquesta manera, si el preu d’una acció supera en excés el seu valor teòric, podríem pensar que és cara.

Entre els mètodes per trobar el valor teòric hi ha: el del valor comptable i el de l’actualització de dividends o mètode de Gordon.

B. Drets dels accionistes

• Dret a percebre dividends d’actius. En la Junta General Ordinària s’acorda el repartiment del benefici i els dividends que s’assignen a cada acció. En la pràctica, les dos opcions més habituals per al pagament de dividends són:

-Concedir un dividend únic a cada acció, una vegada realitzada la Junta General.

-El Consell d’Administració anticipa una quantitat per títol, a compte de l’import que previsiblement es vagi a repartir (dividend a compte).

• Dret a participar del patrimoni resultant de la liquidació de la companyia. Si la societat es dissol, una vegada satisfets els deutes, es reparteix entre els accionistes el valor obtingut de liquidar el patrimoni restant.
• Dret preferent de subscripció en les ampliacions de capital, quan es produeix amb emissió de noves accions.
• Dret a votar en les juntes d’accionistes. En principis, cada acció permet un vot, encara que existeixen accions que no concedeixen dret a vot.
• Dret a la informació. L’accionista té dret a posseir la info necessària per emetre un vot conseqüent.
• Dret a impugnar els acords socials si són contraris a la llei, s’oposen als estatuts de la companyia o lesionen, en benefici d’un, de varis accionistes o de tercers, els interessos de l’empresa.

C. Classes d’accions

Amb independència de que els actius siguin nominatius o al portador, diferenciarem 4 modalitats d’accions:

• Accions ordinàries: concedeixen al seu titular els drets i no s’amortitzen per la companyia emissora; romanen en la cartera del seu propietari fins que decideixi vendre-les en el mercat secundari.
• Accions preferents o privilegiades: s’obtenen més drets que amb les accions ordinàries. Els seus dividends són superiors, o tenen dret a una major quota si es produeix una liquidació de la societat. Es solen emetre accions preferents per donar drets extraordinaris als fundadors.
• Accions sense vot: els titulars d’aquests actius, a canvi de perdre el dret a vot, reben un dividend anual mínim, fix o variable, conforme a lo establert en els estatuts, que es sumarà al que de forma general es concedeix a totes les accions. El pagament mínim es garanteix sempre que existeixen beneficis distribuïbles. Aquestes accions van néixer per evitar la dispersió de la influència en les Juntes Generals.
• Accions rescatables: s’utilitzen des de fa molt poc temps. S’amortitzen i anul·len a petició de l’empresa, del soci o dels dos; així, el soci recupera la inversió. La devolució de l’import dels títols es fa amb càrrec als beneficis de la companyia, a reserves de lliure disposició o amb l’efectiu obtingut d’una nova emissió d’accions. La suma de valors nominals de totes les accions rescatables no pot superar el 25% del capital de la societat.

Ampliacions de capital i dret de subscripció

Les Societats Anònimes amplien capital per incrementar el seu patrimoni i perquè els seus accionistes obtinguin rendes addicionals mitjançant la venda dels drets preferents de subscripció. En aquests increments de capital és precís distingir vàries qüestions:

• S’ha de tenir en compte la proporció entre les accions en circulació abans de l’ampliació (accions velles) i les que s’emeten en ella (accions noves); aquesta proporció s’expressa en forma de producte (accions noves per accions velles).
• Durant el període d’ampliació, el dret preferent de subscripció s’escindeix de l’acció vella de la que procedeix, i es negocia al mercat amb independència de la mateixa; d’aquesta manera, durant aquest període existeixen 2 mercats paral·lels: el d’accions velles i el dels seus dret de subscripció. Si el soci no dona instruccions al seu intermediari per vendre els drets de les seves accions velles o aplicar-los a la subscripció de noves, aquest els ven de forma automàtica l’últim dia hàbil de l’ampliació.
• Si tenim en compte el valor d’emissió de les accions noves, es poden diferenciar: les accions a la par alliberades, en què el propietari de les accions velles rep gratis els títols que li corresponen conforme a la proporció de l’ampliació. En aquesta modalitat d’emissió, les accions noves les abona la societat amb càrrec a reserva, és a dir, part de les reserves es transformen en capital. En la info borsàtil, les ampliacions alliberades solen aparèixer amb la notació par L.

En les ampliacions de capital, la societat emissora pot exigir que es desemborsi només una part del nominal i la resta ho aporta ella amb càrrec a les reserves. Tècnicament es tracta d’ampliacions a la par alliberades en determinat percentatge, i es coneixen com a emissió parcialment alliberades.

Altres vegades l’ampliació de capital es realitza a la par: per cada acció nova es recapta una quantitat igual al seu valor nominal.

Per últim, les noves accions també es poden emetre amb prima; en aquest supòsit, per aquests títols la societat emissora sol·licita una quantitat superior al seu valor nominal.

Tradicionalment en les emissions amb prima el desemborsament exigit per a cada una de les accions noves que es creaven es senyalava en un tant per cent del valor nominal.

A. Valor teòric del dret de subscripció

Durant el període d’una ampliació es poden comprar i vendre drets de subscripció; el preu d’aquests es determina per l’oferta i la demanda en el mercat.

Els propietaris d’accions que no tenen la intenció d’acudir a l’ampliació, vendran els drets sobrants. Els que vulguin subscriure més accions que les assignades pels seus drets preferents, o pretenen acudir a l’ampliació sense ser accionistes, han de comprar drets de subscripció.

A venedors i compradors els interessa conèixer el preu adequat per realitzar la seva operació.

Amb la finalitat d’establir un preu de referència es calcula el valor teòric. Aquest valor no té perquè coincidir amb el preu que els drets arriben realment al mercat.

Per calcular el valor teòric de dret de subscripció, es considera que el conjunt d’accions de la companyia pateix un descens de valor després de l’ampliació respecte al que tenien abans.

Rendibilitat de les accions

Les accions produeixen determinats fluxos de renda per al que els posseeix que procedeixen de 3 fonts: dividends, drets de subscripció i plusvàlues o minusvàlues. Les plusvàlues són el benefici generat per la diferència de valor d’unes accions entre la data de càlcul i la data de compra. Si aquesta diferència és negativa, s’anomena minusvàlues.

Per obtenir el percentatge de rendibilitat global generat per unes accions fem servir l’expressió utilitzada per la renda fixa.

Amb freqüència, les societats tenen polítiques estables de dividends consistents en repartir anualment la mateixa quantitat, sempre que els seus beneficis ho permetin. Aquesta política pretén fidelitzar als accionistes que mantenen les accions de la companyia per obtenir una adequada rendibilitat per dividends.

Ratios utilitzats en l’anàlisi borsàtil

Entre les diferents ràtios destaquen aquestes:

• Benefici per acció o BPA: calcula els beneficis totals nets (beneficis – impostos) que corresponen a cada acció. El BPA dona una idea de la capacitat de generar beneficis que té una companyia.
• Preu benefici o PER: indica les vegades que el benefici per acció està comprès dins del valor de cotització de la mateixa. Un PER baix respecte a altres accions del sector indica que aquesta acció està barata i que potser sigui un bon moment per invertir. Un PER elevat no significa sempre que el valor estigui car.
• Pay out: és el percentatge dels beneficis que l’empresa destina per repartir dividends. Un pay out elevat mostra que la companyia té una política dirigida a remunerar l’accionista, però també pot indicar que es destinen pocs beneficis a reserves. Per al contrari, un pay out reduït vol dir que s’estalvien una part substancial dels beneficis.

Índexs borsàtils

Els índexs són nombres que mesuren l’evolució d’una variable complexa formada per un conjunt de dades que es modifiquen amb el pas del temps; d’aquesta manera, l’índex de preus al consum (IPC) reflecteix l’evolució del nivell general de preus a partir dels que arriben a una sèrie d’articles prèviament seleccionats.

En els mercats financers també es calculen índexs formats per les cotitzacions dels valors que els integren. A cada valor que forma part d’un índex se li concedeix determinada importància perquè la seva cotització influeixi en la xifra que arribi a aquests índex.

Els índexs borsàtils serveixen per conèixer el nivell global de preus d’un mercat financer i, en conseqüència, la seva evolució, expectatives i oportunitats.

Entre els índexs espanyols podem mencionar els de les borses (Madrid, Barcelona, Bilbao i València), que inclouen els preus de les principals accions negociades en elles; un altre índex essencial és l’Ibex 35.

Tant les empreses que formen l’índex com la importància que se li dona a la seva cotització es revisen cada semestre i es modifica la seva composició.

Entre els índex estrangers més coneguts hi ha:

-Dow Jones: Estats Units.

-Nasdaq: principals valors tecnològics d’Estats Units.

-Dax: Borsa de Frankfurt.

-CAC-40: Borsa de París.

-FT-SE-100: Borsa de Londres.

-Mibtel: Borsa de Milà.

-Nikkei: Borsa de Tòquio.

-Hang Seng: Borsa de Hong Kong.

Compravenda d’accions

Per comprar i vendre accions és precís donar l’ordre a l’intermediari encarregat d’executar-la. Aquests intermediaris han de ser membres de la Borsa i pertànyer a algun dels següents tipus d’empresa:

-Societats de valors

-Agències de valors

-Entitats de crèdit

La persona que vulgui operar al mercat pel seu compte i risc ha d’obrir un compte de valors en l’intermediari elegit i dipositar els fons necessaris. Els títols comprats s’abonen en aquest compte, mentre que el seu import més les comissions es carreguen en el dipòsit d’efectiu. En cas de vendes succeeix el contrari, les accions es carreguen al compte i s’abonen, en el dipòsit d’efectiu, l’import obtingut menys les comissions.

A. Termini de les operacions

La liquidació de les operacions de compravenda s’efectua al comptat, això és, l’abonament al compte de valors i el càrrec d’efectiu, o al revés, es realitza el mateix dia en què es processa l’ordre o en els immediats posteriors.

En el mercat també es pot actuar a crèdit, la venda o la compra es liquiden al comptat, es reben prestades les accions o els diners de l’operació.

B. Ordres borsàtils

Les ordres de compravenda es dirigeixen a l’intermediari seleccionat, de forma escrita o verbal.

En l’ordre de compra o venda ha d’aparèixer aquesta info:

-Classe d’operació: compra o venda.

-Identificació del que dona l’ordre, de l’intermediari i dels títols afectats.

-Nombre de valors objecte de la compra o venda.

-Termini de validesa de l’ordre (màxim fins l’últim dia del mes en curs).

-Modalitat d’execució: per lo millor, limitada, al voltant, lligada, etc.

Una ordre es realitza per lo millor quan s’adquireixen els títols al preu més baix possible i es venen al més alt en la 1ra secció que cotitzen.

L’ordre és limitada si es marca un preu inferior per la venda i un preu superior per la compra. Mitjançant ordre limitades es pot especular amb certa seguretat.

L’ordre al voltant és una ordre limitada amb un marge d’oscil·lació. S’admet un marge d’1 euro.

En les ordres lligades es condiciona la compra d’un valor a la venda d’un altre.

Perfil de l’inversor en accions

La inversió en accions és bastant volàtil i les pèrdues o guanys poden ser importants. A l’hora de decidir-se per la compra d’accions convé tenir en compte varis factors.

Convé adquirir títols de renda variable quan el seu preu és baix per obtenir futurs beneficis per plusvàlues. Per saber si un preu és o no elevat, es pot utilitzar com a referència el nivell dels índex del mercat on cotitza respecte al que van arribar en altres èpoques, i l’evolució històrica del preu del títol que es desitja adquirir. La info borsàtil acostuma a senyalar el nivell màxim i mínim de cotització anual de cada acció.

Per escollir la companyia de la qual comprarem les seves accions s’ha de considerar el seu perfil inversor. Si aquest és especulador a curt termini, s’han de seleccionar títols amb fortes expectatives de revalorització.

Si es tracta d’un inversor estable que desitja obtenir bons resultats a llarg termini de la gestió de la seva cartera, li convé adquirir accions de 1ra línia (blue chips), que auguren una bona revalorització a llarg termini i uns dividends interessants.

En lo relatiu al termini de la inversió, l’especulador actua sobre tot a curt termini, amb possibilitat de guanyar o perdre, encara que s’ha de tenir en compte que la Borsa es revaloritza sempre a llarg termini.

Respecte a la situació financera de l’inversor, convé senyalar que aquest no ha de col·locar en accions els diners que pugui necessitar a curt o mig termini.

Per últim, s’ha d’escollir un intermediari solvent, registrat en la CNMV i amb excel·lent trajectòria, i posar en relació les comissions i el servei rebut.

Accions sense cotització oficial

La majoria de les SA no cotitzen a la Borsa; no obstant, la seva transmissió és possible i es fa directe al posar-se d’acord comprador i venedor.

Si es tracta d’accions representades mitjançant títols físics, la cessió de la seva propietat requereix un contracte de compravenda i, a més, si són accions nominatives, la seva transmissió es pot fer per endossament o per cessió ordinària.

Quan les accions representades en títols són al portador, la transmissió de propietat es produeix mitjançant l’entrega dels títols, a més del corresponent contracte de compravenda.

Quan les accions no cotitzades són nominatives o al portador però estan representades mitjançant anotacions al compte, la transmissió se sol efectuar mitjançant el consentiment del comprador i venedor davant la societat que porti el registre comptable mitjançant la transferència entre comptes d’accions i diners.

Productes derivats: opcions i futurs

Els productes derivats s’utilitzen per especular per la cobertura de riscos. La possibilitat d’obtenir beneficis quan un valor baixa més del previst, o la d’assegurar mitjançant futurs el preu d’una operació que realitzarà més endavant, fa que siguin fonamentals en la cobertura de riscos.

A. Opcions

Una opció és un contracte que dona dret a vendre o a comprar un actiu subjacent, a un preu determinat, en una data establerta, i en qualsevol moment abans. En el 1r cas és una opció europea i en el segon una opció americana. A canvi del dret de la opció, el seu comprador paga una prima en el moment de la seva adquisició.

El comprador d’una opció adquirirà o vendrà l’actiu subjacent només si el beneficia. Per el contrari, el venedor de l’opció, a canvi de rebre la prima menys despeses d’intermediació, està obligat a realitzar el que decideixi el comprador.

El propietari d’opcions adopta una posició compradora i pot adquirir opcions de compra (call) o de venda (put). Qui es desfà d’opcions call o put adopta una posició venedora.

Si el valor de mercat de l’actiu subjacent és superior al preu d’exercici de la put, el seu comprador perd la prima. En aquest cas, el venedor de la opció put guanya la prima abonada per el primer.

Els warrants. Són una modalitat de les opcions americanes que es poden exercir en qualsevol moment fins a la data del seu venciment. Els emeten les entitats financeres i tenen menys possibilitats operatives que les opcions normals.

B. Futurs

Els que adquireixen futurs financers contrauen l’obligació de comprar o vendre un actiu subjacent a un preu predeterminat en una data ja fixada.

El benefici del comprador d’un futur es produeix si el preu del mercat de l’actiu, al venciment, és superior al que preu que va pactar.

El benefici del venedor d’un futur es produeix quan el preu de l’actiu al venciment és inferior al concertat per el futur.

Institucions d’Inversió Col·lectiva: fons d’inversió

A. Noció de la Institució d’Inversió Col·lectiva

Les Institucions d’Inversió Col·lectiva (IIC) són aquelles que tenen per objecte la captació de fons, bens o drets del públic per gestionar-los i invertir-los en bens, drets, valors i altres instruments financers o no, sempre que el rendiment de l’inversor s’estableixi en funció dels resultats col·lectius.

B. Classes d’Institucions d’Inversió Col·lectiva

• Financeres:

-Societats d’inversió de capital variable

-Fons d’inversió financers.

• No financeres:

-Societats d’inversió immobiliària

-Fons d’inversió immobiliària

-Altres IIC no financeres

C. Concepte i estructura dels fons d’inversió

Els fons d’inversió financers són patrimonis invertits en actius financers propietat d’un conjunt d’inversors denominats partícips. El fons no té personalitat jurídica, i de la seva administració, gestió i representació s’ocupa una societat gestora.

Aquestes societats gestores són SA que s’encarreguen de:

• Gestionar els actius que s’adquireixen amb les aportacions dels partícips.
• Comercialitzar les participacions del fons.
• Atendre a la subscripció i reemborsament de les participacions, així com a la seva valoració diària.
• Redactar el reglament de gestió del fons i informar a la CNMV.
• Atendre les queixes i reclamacions dels partícips.
• Realitzar els contractes que siguin precisos per a l’activitat del fons.

Els valors, els actius financers i els diners en efectiu es troben dipositats en una entitat dipositaria.

D.Clases de fons d’inversio i composicio de la seva cartera

Tradicionalement es diferenciava entre fons d’inversio mobiliaria, fons d’inversio en actius del marcet monetari i fons de fons.

La nova llei estableix q els fons d’inversio, dels quals la seva denominacio ha d’ana acompanyada de l’expresio “fons d’inversio” o FI, definiran clarament la seva vocacio inversora.

Clasificacio dels fons d’inversio:

• Fons d’acumulacio: sumen o resten a l’import de la participaccio ls incerments o disminucions patrimonials aconseguits am la gestio d’actius financers.
• Fons de repartiment: distribueixen periodicamen entre ls particeps ls increments d valor q experimenta el seu patrimoni.

Podem clasificar aquestes IIC:

• Fons de diners: coincideixen am ls FIAMM. Els actius d’aquests fons stan formats x titols de renda fixa publics o privats a molt curt termini. Porten poc risc. La seva rendibilitat es molt petita.
• Fons de renda fixa: la seva cartera sta formada x titols de renda fixa publics o privats, a mes de repos, posicions de tresoreria, etc. la volatitlitat dels fons de renda fixa depen de l’evolucio dels tipus d’interes. La volatilitat es mes forta en ls carteres a llarg i mig termini q en ls de curt termini. La resta del risc d’aquests fons es de credit o de tipus d canvi si s’inverteix en altres divises.
• Fons de renda fixa mixta: inverteixen la major part de la seva cartera en valors de renda fixa i un petit percentatge en accions. Aquests tipus d’inversio s’aconsella a persones conservadores.
• Fons de renda variable mixta: tenen un elevat percentatge de renda variable i una part de la seva cartera en renda fixa. Son fons bastant volatils i dirigits a inversors q asumeiixen cert nivell de risc. Conve invertir en ells cuan ls borses stan mol baixes i apunten tendencies alcistes. L’inversio s’ha de plantejar a llarg termini.
• Fons de renda variable: la major part o totalitat de la cartera d’aquests fons la formen accions. Es tracta de fons molt volatils i arriesgats.

Tots aquests fons tmb poden invertir en opcions, futurs, warrants, realitzar swaps i altres tecnikes d’ingenieria financera.

• Fondtesoros: es tracta d fons q coloken una part sustancial de la seva cartera en deute public; el seu risc es petit.
• Fons d’inversio cotitzats: son fons ls quals participacions poden cotitzar a la borsa.
• Fons d’Institucions d’Inversio Colectiva alternativa i d’alt risc, q el reglamen de IIC denomina fons d’inversio lliure: la seva politica d’inversio es basa en tecnikes agresives d’ingenieria financera, q permeten obtenir elevades rendibilitats inclus cuan ls mercats bursatils cauen, pro am risc d’importants perdues.
• Fons d’inversio immobiliaris: neixen x finançar la construccio de vivendes de lloguer. El risc d’aquesta modalitat d’inversio sta directamen lligat al del sector immobiliari.

E.Comisions i despeses dels fons d’inversio

Les entitats q inverteixen en la gestio i diposit dels fons d’inversio obtenen ingresos mitjançant el cobramen de diferens clases de comisions.

Moltes vegades, en la rendibilitat q obtenen ls particeps influeixen molt aquestes comisions.

La comisio de suscripcio la percep l’entitat q comercialitza el fons cuan es compren ls participacions.

La comissio de gestio la cobra la gestora del fons.

La comisio de diposit la cobra l’entitat dipositaria del fons sobre el seu patrimoni.

La companyia q comercialitza el fons percep una comisio de reemborsamen al reintegrar al particep la totalitat o part de la seva inversio.

F.Tractament fiscal dels fons d’inversio

El reemborsamen de participacions dels fons d’inversio tributa com a incremen o disminucio patrimonial en l’IRPF. Quan no es venen ls participacions, ls incremens i disminucions q es produeixin en el seu valor no tributaran.

Aquest incremen es calcula restan a l’import de venda el seu preu de cost i ls comisioins de reemborsamen.