Pla General de Comptabilitat (PGC): marc conceptual i principis comptables

Pla General de Comptabilitat (PGC)

El Pla General de Comptabilitat (PGC) es defineix com un conjunt de normes que regulen el funcionament de la comptabilitat. Estableix el marc tècnic de la normalització comptable amb l'objectiu que la informació econòmica i financera de l'empresa sigui fiable i comparable.

Aquesta informació ha de ser homogènia per a tothom, és a dir, hi ha d'haver unes normes de funcionament comunes a tots els usuaris de la comptabilitat, que facilitin la interpretació, l'anàlisi i la comparació dels informes comptables externs de les empreses.

Evolució del PGC

1. Espanya (1973): Implementació voluntària.
2. 1990: Adaptació a les normes legals comunes a tots els estats membres.
3. Actualment: Aprovat el 16 de novembre de 2007, el Pla General de Comptabilitat és d'aplicació obligatòria.

Estructura del PGC

1. Marc conceptual

És el conjunt de fonaments, principis i conceptes bàsics que inspiren tot el pla i s'erigeix en l'instrument que dóna unitat i concordança al conjunt normatiu. Hi destaca:

• Prioritat quant a l'objectiu de la imatge fidel, clara, comprensiva i útil per als usuaris de la informació financera.
• Prioritat del fons respecte de la forma de les operacions.
• Supressió del caràcter preferent del principi comptable de prudència.

Comptes anuals

Els comptes anuals de les PIMES comprenen el balanç, el compte de pèrdues i guanys, l'estat de canvis en el patrimoni net i la memòria. Aquests han de conduir al fet que els comptes anuals mostrin la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i dels resultats de l'empresa.

Requisits de la informació

La informació que ha d'aparèixer als comptes anuals ha de ser rellevant, fiable, íntegra i clara, i s'ha de poder comparar amb diferents períodes i entre empreses del seu sector.

Principis comptables

1. Empresa en funcionament: Els estats financers es preparen prenent com a base que l'activitat de l'empresa continuarà en un futur previsible.
2. Data del fet (meritació): Implica el registre comptable de les transaccions i altres esdeveniments empresarials, atenent el corrent real que els origina i no al corrent de diners.
3. Uniformitat: Obligatorietat de mantenir en el temps un criteri adoptat per l'empresa.
4. Prudència: Indica l'obligació de comptabilitzar únicament els beneficis fins al tancament de l'exercici, mentre que els riscos de pèrdua s'han de comptabilitzar tan aviat com siguin coneguts.
5. No-compensació: Prohibeix la compensació de les partides d'actiu amb les de passiu i les despeses amb les d'ingressos.
6. Importància relativa: Permet la no-aplicació estricta d'algun principi o criteri comptable quan la incidència quantitativa i qualitativa sigui d'escassa rellevància.

Normativa aplicable

• Codi de comerç i restant legislació mercantil.
• Pla General de Comptabilitat de PIMES.
• Pla General de Comptabilitat i les seves adaptacions sectorials.
• Les normes de desenvolupament que, en matèria comptable, estableixi, si escau, l'Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes.
• Les altres normes de legislació espanyola que siguin específicament aplicables.

2. Normes de registre i valoració

La segona part del PGC conté normes de registre i valoració dels diferents elements patrimonials i transaccions.