Anàlisi comptable: ràtios, liquiditat, solvència i situacions patrimonials

Economia23 de febr. 2025Actualitzat el 7 de nov. 2026205,35 KB

Resum

El document explica el procés comptable i els estats comptables (balanç i compte de pèrdues i guanys) i les etapes del seu estudi. Després presenta els tipus d'anàlisi comptable (patrimonial, financera i econòmica), els conceptes de liquiditat i solvència, els desequilibris financers i les principals ràtios financeres amb els seus valors òptims. Finalment descriu les situacions patrimonials, des de l'estabilitat financera fins a la fallida.

Punts clau

El procés comptable inclou el registre, la verificació i l'anàlisi i interpretació de la informació comptable.
L'anàlisi comptable es divideix en patrimonial, financera i econòmica.
La liquiditat és la capacitat de convertir actius en mitjans de pagament; la solvència és la capacitat de pagar deutes amb els actius.
Una ràtio és un quocient que relaciona dues magnituds econòmiques per analitzar un aspecte de l'empresa.
El fons de maniobra és el conjunt de recursos necessari per finançar el període entre el pagament als proveïdors i el cobrament als clients.
Les situacions patrimonials van des de l'estabilitat financera total fins a la fallida, passant per la suspensió de pagaments.

Posa't a prova

Anàlisi Comptable: Guia Completa

El procés comptable està format pel conjunt de tasques i de procediments següents:

El registre comptable de la informació de l’empresa, generada per l’activitat econòmica (a càrrec del personal comptable).
La verificació de la informació recollida i el control de la seva manipulació i elaboració (a càrrec dels serveis de control i d’auditoria interna i externa).
L’anàlisi i la interpretació de la informació comptable corresponent a l’activitat de l’empresa (a càrrec del personal financer de l’empresa o d’altres interessats).

L’estudi dels estats comptables és l’estudi del balanç de situació, del compte de pèrdues i guanys i d’altres documents comptables complementaris. L’objectiu és aconseguir informació que tingui utilitat per a diferents agents econòmics. Són els següents:

Els propietaris de l’empresa
Els administradors o gestors de l’empresa
Els inversors potencials
Els creditors de l’empresa
Conjunt d’agents com: auditors, sindicats, administració tributària…

Etapes de l'Estudi dels Estats Comptables

Tenim una sèrie d’etapes que caracteritzen l’estudi dels estats comptables:

Manipulació de la informació que és l’objecte d’estudi i elaboració dels càlculs adients.
Anàlisi de les dades obtingudes amb l’ajuda de tècniques com ara el càlcul de percentatges i de variacions.
Interpretació i comparació dels resultats per treure’n conclusions útils.
Previsió i proposta de millores d’acord amb les conclusions a què s’ha arribat.

Consideracions Abans de Fer una Anàlisi

Abans de fer una anàlisi, s’ha de tenir en compte:

Les variacions dels preus
La incidència de les variacions estacionals
Incidència de les variacions accidentals
Diferències sectorials

Ràtios i Fons de Maniobra

Ràtio: Una ràtio és un quocient que relaciona dues magnituds econòmiques. És un indicador que, mitjançant la comparació de dues dades, analitza un aspecte específic de la situació de l’empresa. Aquesta ràtio analitza els valors òptims.

Fons de maniobra: és el conjunt de recursos que l’empresa necessita per poder-se finançar durant el període comprès entre el moment en què es paga als proveïdors i el moment en què es cobra dels clients. Per aquest motiu, com més curt sigui aquest període, més petit serà el fons de maniobra necessari.

Tipus d'Anàlisi Comptable

L’anàlisi comptable es classifica en tres tipus:

L’anàlisi patrimonial: té com a finalitat estudiar l’estructura i la composició de l’actiu i del patrimoni net i passiu, les relacions entre les diferents masses patrimonials i l’equilibri financer i de les inversions.
L’anàlisi financera: té com a finalitat estudiar la solvència i la liquiditat de les seves inversions.
L’anàlisi econòmica: té com a finalitat estudiar els resultats de l’empresa a partir del compte de pèrdues i guanys per obtenir una visió de la rendibilitat, productivitat, creixement i futur de l’empresa. En general, l’objectiu és un: equilibri patrimonial, equilibri financer i equilibri econòmic.

Liquiditat i Solvència

La liquiditat és la capacitat que té una empresa per a convertir les seves inversions (actiu) en mitjans de pagament totalment líquids (caixa o bancs). Com més líquid sigui un actiu, més fàcilment es pot convertir en diners per pagar els deutes.

La solvència és la capacitat que té una empresa per pagar els deutes amb la garantia de les seves inversions (actiu); és a dir, si el valor de l’actiu de liquidació és superior al passiu.

Desequilibris Financers

Desequilibris financers

Excés de liquiditat: és possible que tingui actius líquids que proporcionen una rendibilitat nul·la o baixa. Cal aconsellar a l’empresa que dugui a terme inversions que li proporcionin una rendibilitat més alta.
Dèficit de liquiditat: si la liquiditat és superior a 1 -> cal aconsellar que apliqui una política que afavoreixi la venda d’existències i el seu cobrament a curt termini. Si la liquiditat és més petita que 1 -> renegociar el deute a curt termini, vendre actius improductius i cobrar-los en efectiu i demanar un préstec a llarg termini.
Excés de solvència: no és un problema greu, però es corre el risc de mantenir actius improductius o amb baixa rendibilitat. La solució és similar a l’excés de liquiditat.
Dèficit de solvència: l’empresa ha d’aconseguir finançament propi o subvencions. És complicat sortir d’aquesta situació. Es pot fer amb un procés de renegociació del deute a llarg termini per canviar les condicions.

Ratios Financeres

Les ràtios financeres permeten analitzar la capacitat de l’empresa per liquidar els deutes d’una manera solvent i en els terminis fixats prèviament amb els proveïdors i els creditors. Les principals ràtios financeres són:

Ràtio	Significat	Valor òptim
Tresoreria	Liquiditat immediata	(0,8-1,2)
Liquiditat	Solvència a curt termini	(1,5-2)
Garantia	Solvència a llarg termini	(1,7-2)
Disponibilitat	Capacitat de cobrir deutes amb els saldos més líquids (caixa i bancs)	(0,1-0,2)
Autonomia	Grau d’autonomia financera respecte del finançament aliè (endeutament)	(0,8-1,5)
Qualitat del deute	Percentatge de l’exigible a curt termini	(0,2-0,5)
Endeutament

Situacions Patrimonials

SITUACIONS PATRIMONIALS

SITUACIÓ PATRIMONIAL	Causes	Conseqüències	Solucions
Estabilitat financera total	Excés de finançament propi: l’empresa es finança només amb recursos propis	Total seguretat, però no es pot beneficiar de l’efecte positiu de l’endeutament	Endeutar-se moderadament per utilitzar capitals aliens i, d’aquesta manera, augmentar la rendibilitat
Estabilitat financera normal	AC > PC, FM positiu	És la situació ideal per a l’empresa	Vigilar tan sols que el fons de maniobra sigui el necessari per a l’activitat
Suspensió de pagaments (concurs de creditors)	AC	No pot pagar els seus deutes a curt termini	Ampliar el termini de pagament als seus proveïdors, planificar millor la seva tresoreria i renegociar els deutes amb els creditors
Desequilibri financer a llarg termini	El patrimoni net és zero (l’actiu és igual al passiu)	Descapitalització, solvència exigua	Renegociar els deutes amb els creditors i augmentar el capital
Fallida	FM negatiu, acumulació de pèrdues, el passiu (exigible total) és superior a l’actiu total	Descapitalització, pèrdua total de la solvència	Solució molt difícil, augmentar el capital i redefinir l’activitat, l’empresa desapareix

Imagen

Descarregar

PDF Word HTML

Preguntes freqüents

Què és una ràtio financera?

Una ràtio és un quocient que relaciona dues magnituds econòmiques i serveix per analitzar un aspecte específic de la situació de l'empresa. Es compara amb uns valors òptims.

Quina diferència hi ha entre liquiditat i solvència?

La liquiditat és la capacitat de convertir els actius en diners per pagar deutes a curt termini. La solvència és la capacitat de pagar els deutes amb la garantia de les inversions, és a dir, quan el valor de l'actiu de liquidació supera el passiu.

Quan es considera que hi ha estabilitat financera normal?

Es considera la situació ideal quan l'actiu corrent és superior al passiu corrent i el fons de maniobra és positiu. Cal vigilar només que el fons de maniobra sigui el necessari per a l'activitat.