Santa Maria del Mar a Barcelona: història, arquitectura i funcions

Història i origen de Santa Maria del Mar

Símbol de l'Imperi català dels segles XIV-XV, situada al barri barceloní de la Ribera. Mercaders i nobles van ordenar la seva construcció com a mostra d'ostentació de la nova classe social. L'obra fou dirigida pel mestre Berenguer de Montagut. El 1384, el bisbe Pere Planella va dedicar el temple a la Mare de Déu, on també fou enterrada Santa Eulàlia. Després de l'incendi de 1378, l'edificació representa l'expansió de Barcelona al segle XIV, construïda sobre un antic temple conegut com a Santa Maria de les Arenes.

Característiques arquitectòniques

Presenta un aspecte robust amb predomini de línies horitzontals. L'exterior es divideix en tres nivells que es corresponen amb les capelles, les quals s'obren amb finestrals estrets i apuntats. Les naus laterals estan sostingudes per contraforts, mentre que la nau central destaca per la seva alçada. Compta amb 16 contraforts, absència d'arcs botants als murs i torres ortogonals.

La façana està dividida en tres trams separats per contraforts i emmarcada per dues torres que donaven a la fossa major. El tram central consta de dos cossos: l'inferior amb una portalada coronada per un gablet amb traceries, arquivoltes i arqueries laterals; el superior amb una rosassa de traceria flamígera acompanyada de dos contraforts coronats per pinacles. A les escultures, trobem Sant Pere i Sant Pau als arcs laterals de la portalada, i al timpà observem Jesús entre la Verge Maria i Sant Joan.

L'interior i la planta de saló

L'interior està cobert per voltes de creueria i presenta una planta de saló de tres naus, separades per vuit columnes octogonals que permeten reduir el nombre de suports. El presbiteri, en semicercle amb vuit columnes, està envoltat per una girola amb nou capelles radials. La poca diferència d'alçada respecte a les naus genera una sensació de nau única.

L'absència de transsepte, el nombre reduït de columnes i l'ornamentació escassa creen un espai ampli i diàfan. La il·luminació és abundant gràcies als òculs entre la nau central i les laterals, essent la nau central una mica més alta. Els vitralls originals s'han perdut.

Funcions i influències

• Religiosa: Funciona com a parròquia des de la seva construcció fins a l'actualitat.
• Econòmica: Reflecteix l'empenta comercial de la Catalunya del segle XIV.

Influències rebudes i exercides

Es basa en l'austeritat de l'orde del Cister i el gòtic meridional (església de saló del Llenguadoc), podent competir amb grans catedrals franceses com Chartres o Reims. El seu model d'espai diàfan i columnes octogonals va influir directament en la Catedral de Palma, on també va treballar Berenguer de Montagut.