Guia Completa de Teories Ètiques: Imperatives i de la Virtut
Teories Ètiques Fonamentals
Intentem determinar i fonamentar què és el bé, l'acció correcta, el deure, la virtut, la responsabilitat... Aquestes teories responen a la pregunta fonamental: Com hem de viure?
Les teories ètiques normatives més influents es poden classificar principalment en:
- Teories Imperatives: Centrades en l'acció i el deure (Què he de fer?).
- Teories de la Virtut: Centrades en el caràcter moral (Quina classe de persona he de ser?).
Teories Imperatives
Aquestes teories se centren en les regles o les conseqüències de les accions.
Conseqüencialistes (Basades en el Fi)
Donen importància als resultats com allò que fa una acció moralment correcta o obligatòria.
Egoisme Ètic (Hobbes)
La correcció moral de l'acció es justifica i fonamenta només en el benestar més gran que proporciona a l'agent. Actuar moralment vol dir ser egoista però racionalment, i actuar racionalment vol dir tenir en compte els altres. El que motiva o obliga a actuar d'aquesta manera és el propi bé.
Utilitarisme
La utilitat d'un acte és la capacitat de produir el bé (identificat amb el plaer i l'absència de dolor). Aquest bé produït per una acció és el balanç de totes les seves bones i males conseqüències a curt i llarg termini, considerant tots els afectats. Busca i dona prioritat al bé universal, adoptant un punt de vista imparcial que no prioritza el bé de l'agent sinó el general. La seva màxima és: "La màxima felicitat per al major nombre de persones". Una acció és moralment correcta si produeix una quantitat de felicitat major que qualsevol altra alternativa possible.
- Utilitarisme de l'Acte: L'acció moral es valora per la quantitat de bé que produeixi. Permet, en alguns casos, transgredir una norma si fer-ho maximitza la felicitat general.
- Utilitarisme de la Norma: Se centra en el tipus d'acció (qualitat). S'han de seguir les normes que, si són seguides universalment, produeixen la major felicitat general.
Teories Deontològiques (del Deure)
Neguen que es pugui justificar la correcció moral d'una acció només per les seves bones conseqüències. Hi ha una sèrie de normes o deures que s'han de respectar independentment dels resultats.
Ètica Kantiana (Kant)
L'únic absolutament bo és la bona voluntat (actuar per respecte al deure). El deure ha de ser el motiu mateix que ens porti a actuar, sense interessos particulars o inclinacions.
Imperatiu Categòric
És la llei moral fonamental segons Kant. La seva formulació principal és: "Actua només segons aquella màxima (norma o regla) que al mateix temps puguis voler que es converteixi en llei universal". L'ésser humà és imperfecte a causa dels desitjos i les inclinacions que l'allunyen de la raó; per aquest motiu, seguir la raó (l'imperatiu) és un deure. Hi ha dos criteris per avaluar si una màxima pot ser universalitzada:
- Criteri d'Autocontradicció: Hi ha normes que no es poden pensar com a universals perquè si tothom les complís, la pròpia norma o institució que pressuposen es destruiria (exemple: fer promeses falses destruiria la confiança necessària per a l'existència de les promeses). Són deures perfectes (no admeten excepcions).
- Criteri d'Inacceptabilitat: Hi ha normes que, tot i que es podrien pensar com a universals, és impossible voler que ho siguin, ja que si tothom les complís, serien inacceptables per a un ésser racional (exemple: no ajudar mai ningú, tot i poder-ho fer). Són deures imperfectes (admeten certa flexibilitat en el seu compliment).
Ètica dels Deures Prima Facie (W. D. Ross)
(Aquesta secció només conté el títol en el document original, es manté així per no eliminar contingut).
Teories de la Virtut
Neguen que la moral es redueixi només a seguir principis o regles morals. Afirmen que la moral es manifesta principalment a través dels trets interns del caràcter de les persones: les virtuts (disposicions habituals a actuar bé) i la voluntat de viure d'una manera admirable.
L'èmfasi està en el caràcter moral i en com ser una bona persona, més que en regles sobre què fer en situacions específiques.