Guia completa de verbs irregulars i fonètica catalana
Verbs irregulars
Irregularitats de la 1a conjugació (-AR)
- Els únics verbs irregulars són estar i anar.
- Els verbs acabats en vocal + -ar porten dièresi en algunes formes.
Irregularitats de la 2a conjugació (-ER/-RE)
- Verbs com jeure, néixer, treure (alternança entre -a àtona i -e tònica): jauran / neixen / naixerem.
- No existeix cap infinitiu acabat en -guer (ex: *volguer) ni cap gerundi acabat en -guent (ex: *volguent).
Irregularitats de la 3a conjugació (-IR)
Es divideixen en incoatius i purs. La majoria són incoatius.
- Model DORMIR: ajupir, bullir, collir, cosir, escopir, fugir, grunyir, omplir, sentir, sortir, tossir i els seus derivats.
- Models dobles: poden conjugar-se seguint els dos models verbs com acudir, consumir, mentir, presumir o resumir.
Nota sobre TOSSIR, COLLIR, COSIR, ESCOPIR, SORTIR:
- Àtona: o
- Tònica: u
- Exemples: tòssireu / escopiria / sortirem / cusen.
Poder i voler
En el present de subjuntiu i l'imperatiu, totes les formes porten la vocal u.
Observacions gramaticals
- Correlació verbal: Error habitual. En lloc de "Si m'ho haguessis demanat, t'ho hagués donat", la forma correcta és: Si m'ho haguessis demanat, t'ho hauria donat.
- Ús del gerundi: No es pot utilitzar quan expressa una acció posterior a la del verb principal. És correcte quan l'acció és simultània.
Oracions exhortatives (imperatives)
- Ordres: Imperatiu.
- Prohibicions: Subjuntiu.
Exemples d'imperatiu
- Escriure: escriu / escriviu / escrigui / escriguem / escriguin.
- Dir: digues / digueu / digui / diguin.
Fonètica i fonologia
- Oclusius: p-b, t-d, k-g
- Fricatius: s-z, f-v, so de xarxa - so de gerani
- Africats: so de fletxa - so de fetge, ts-dz
- Altres: l, m, n, r (laterals, vibrants, nasals)
Regles fonètiques
- b, d, g entre vocals → β, δ, ɣ
- z → z i s (entre vocals)
- s → ss, ç, c
- Ex + vocal → gz
- Taxi → ks
Assimilacions i ensordiments
- La sonoritat a final absolut de mot s'ensordeix.
- Sons oclusius s'ensordeixen davant vocal.
- Sons oclusius sords a final de síl·laba o mot seguits d'un so sonor se sonoritzen.
- Sons fricatius i africats a final de síl·laba o mot se sonoritzen davant d'un so consonàntic sonor o de vocal.
- N + P, B o M → m