Guia Completa: Vocabulari i Paisatges Naturals d'Espanya

Vocabulari 1: Conceptes Ambientals i Climàtics

BIODIVERSITAT:

Varietat d’éssers vius que hi ha sobre la Terra o sobre una regió determinada, resultat d’un procés natural de milers d’anys. És garantia i exponent del benestar i de l’equilibri a la biosfera.

ENDEMISME:

Terme utilitzat per indicar que la distribució d’una espècie animal o vegetal es limita a un àmbit territorial reduït i no es troba en cap altre lloc del món.

ESCLERÒFIL:

Aquell bosc dominat per l’alzina, propi de les terres mediterrànies humides i subhumides.

MÀQUIA:

És una bosquina escleròfila formada per arbustos alts, pròpia de les terres mediterrànies amb estius molt secs.

GARRIGA:

Matoll escleròfil molt dens i atapeït, més baix que la màquia. Hi domina el garric, propi de les terres mediterrànies amb sòls prims.

CONTAMINACIÓ:

És una de les conseqüències ambientals i socials més negatives de les activitats humanes. Introducció en un medi d’una substància que pot ser perjudicial per a la salut, la seguretat o el benestar de la població o per a la vida vegetal i animal, en una quantitat tal que hi pot causar un dany o un desequilibri, irreversible o no.

AVALUACIÓ DE L’IMPACTE AMBIENTAL:

Estudi per predir les conseqüències ambientals d’un projecte o actuació i propostes per minimitzar-ne els efectes sobre el medi.

ANTROPOGÈNIC:

Que és produït per l’acció dels éssers humans.

CANVI CLIMÀTIC:

És la modificació que pateix el clima en relació amb el pas del temps i globalment.

BIOCAPACITAT:

Capacitat d’una àrea específica biològicament productiva de generar un proveïment regular de recursos renovables i d’absorbir els residus del consum.

PROTOCOL DE KYOTO:

Acord internacional que té com a objectiu limitar les emissions de gasos que provoquen l’escalfament global.

ECOSISTEMA:

Comunitat natural unitària o almenys homogènia integrada per uns determinats éssers vius, uns components abiòtics (ambient físic) i uns fluxos d’energia i materials.

SOSTENIBILITAT:

Aquell desenvolupament que satisfà les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les generacions futures per satisfer les seves pròpies necessitats.

RECICLATGE:

Tractament total o parcial de productes o materials ja utilitzats perquè puguin ser reutilitzats o per obtenir una nova matèria.

Vocabulari 2: Conceptes Agraris i Pesquers

PARCERIA:

Contracte per mitjà del qual una persona aporta finques o bestiar a una altra, i l'altra la feina. Els beneficis se'ls reparteixen proporcionalment.

ARRENDAMENT:

Contracte per mitjà del qual algú cedeix a un altre el dret a explotar la terra per un preu i un temps determinats.

AGRICULTURA EXTENSIVA:

Conreu de grans superfícies agrícoles amb una inversió de capital i mà d'obra reduïda. Les grans extensions de terra permeten la mecanització del camp.

AGRICULTURA INTENSIVA:

Té com a objectiu obtenir en el mínim espai la màxima quantitat possible de productes i d'una gran qualitat. Necessita mà d'obra, s'han d'utilitzar tècniques avançades i s'han de fer inversions de capital.

PRODUCCIÓ:

Quantitat de productes agraris recol·lectats expressada en tones o bé el seu valor expressat en euros.

PRODUCTIVITAT:

1. Quantitat de productes obtinguda per una quantitat de superfície.
2. Quantitat obtinguda per unitat de treball (tones/hores de feina a l'any).

SILVÍCOLA:

Terme que engloba totes les activitats necessàries per regenerar els boscos, explotar-los i protegir-los.

CALADOR:

Lloc on les captures són més abundants i on acostumen a treballar els vaixells de pesca.

PLATAFORMA CONTINENTAL:

Zona marítima costanera amb una profunditat inferior a 300 m.

AIGÜES TERRITORIALS:

Franja marítima costanera que envolta el litoral d'un país. L'estat hi exerceix la sobirania com si fos part del territori.

ARMADOR:

Persona o empresa que nolieja o equipa un vaixell per a la seva explotació comercial.

AQÜICULTURA:

Tècnica de conreu d'espècies aquàtiques, vegetals o animals en ambients físics controlats amb l'objectiu de millorar les condicions que aquestes espècies troben en el seu ambient natural.

Paisatge Vegetal Mediterrani

• Ocupa la major part de la superfície peninsular.
• L'alzinar és la formació boscosa més extensa, amb les suredes.
• El bosc escleròfil és aquell bosc mediterrani, preparat per a les dures condicions de calor i sequera estivals. Dona pas a la màquia, pròpia de zones subdesèrtiques. És verd i es desenvolupa lentament.
• Les capçades dels arbres són amples i tancades, per evitar que la calor arribi al sòl.
• Les fulles són dures, petites i dentades, preparades per resistir l’evaporació provocada per la calor.
• Els troncs són llenyosos i les arrels profundes.
• L’alzina és una espècie de fulla perenne: no perd les fulles.
• La surera és més termòfila (necessita temperatures més elevades) i més exigent en pluges. Està adaptada a sòls àcids.
• L’acció de l’ésser humà ha provocat la regressió de l’alzinar i la gran expansió del matollar, que avui dia ocupa més superfície que els mateixos alzinars. Aquest matollar forma màquies, garrigues i estepes.
• La composició del matollar varia segons el nivell de sequera que ha de suportar i el tipus de sòl on creix.
• A la Meseta nord hi trobem bruc, ginesta i estepa; a la franja mediterrània, coscoll i llentiscle; a l'extrem sud-oest de la península, amb un grau d’aridesa més elevat, l'única palmera silvestre europea (el margalló), una gramínia i l’espart.

Paisatge Vegetal Oceànic

• Es troba a Galícia i la Serralada Cantàbrica, i en zones muntanyoses com els Pirineus, el Sistema Central, el Sistema Ibèric o les Serralades Catalanes.
• Les precipitacions són abundants i les temperatures poc caloroses, la qual cosa aporta humitat al sòl.
• El BOSC TEMPERAT OCEÀNIC està format per roure i faig (fullatge de fulla ampla i caduca, molt frondós, a penes deixa penetrar la llum, i per això el sotabosc és pobre en arbustos i espècies herbàcies).
• Les rouredes es troben als vessants de les muntanyes perquè necessiten humitat i suporten malament el fred i la neu. La seva fusta és dura i molt utilitzada per a bigues, parquets, travesses de ferrocarril...
• Les fagedes de vegades es combinen amb rouredes. La seva tolerància a la calor és menor i necessiten molta humitat (boires i rosades). La seva fusta és tova, de bona qualitat per a mobles.
• La landa es troba on el fred o la sequedat dificulten el creixement del bosc atlàntic. És un matoll atapeït, format per brucs, ginestes i ginebres. Les zones de matolls sovint pateixen cremes i artigaments per poder ser aprofitades com a pastures del bestiar; pràctiques que redueixen el desenvolupament de la vegetació i disminueixen la diversitat de les espècies, a més de provocar i afavorir l’erosió.

Paisatge Vegetal de Muntanya

• La vegetació es distribueix en pisos d’altitud segons les temperatures i precipitacions.
• Als Pirineus es localitza el paisatge vegetal alpí, on es distingeixen:
  • Pis subalpí: coníferes com el pi negre i l’avet (de vegades barrejades amb faig) i un sotabosc format per arbustos com el nabiu i el rododendre.
  • Pis alpí: cobert de neu, l’única vegetació que s’hi pot desenvolupar és el prat.
  • Pis nival: només hi creixen petites plantes rupícoles adaptades a les roques (líquens i molses).
• A les altres muntanyes peninsulars no hi sol haver el pis subalpí, sinó tan sols el bosc caducifoli (zona atlàntica) o perennifoli (mediterrània). Per damunt d’aquest pis se’n localitza un altre amb arbustos (bruc i ginesta a l’atlàntic, matolls espinosos al mediterrani) i encara per damunt hi ha prats quan hi ha prou humitat.

La Política Agrària Comunitària (PAC)

La CEE va potenciar l'agricultura amb la intenció d'aconseguir proveir els països comunitaris i elevar les rendes agràries. Van subvencionar els productes i en van comprar excedents.

Objectiu: Intensificar els conreus i augmentar-ne la productivitat.

Les ajudes econòmiques provocaven una sobreproducció i la compra d'excedents mantenia els preus agraris comunitaris per damunt dels preus de mercat internacional.

L'any 2003, la PAC va modificar l'orientació a favor d'una competitivitat més gran i una millor adaptació a la demanda, i va restringir les ajudes econòmiques. Llavors, Espanya va limitar moltes inversions previstes i va eliminar àrees de conreus subvencionats. L'any 2004, la UE es va ampliar amb deu estats més, i aquests es van beneficiar de l'estabilitat de preus i de les ajudes econòmiques, però l'increment de les seves terres de conreu va obligar a replantejar l'agricultura comunitària.

Pla Estratègic Nacional de Desenvolupament Rural:

• Augmentar la productivitat.
• Desenvolupar la indústria agroalimentària.
• Millorar el medi ambient.

La UE va concedir una ajuda especial a comunitats autònomes com a recompensa de la reducció que ha aplicat al cotó i al tabac.

El Paisatge Agrari Mediterrani

Ocupa el litoral i prelitoral mediterrani, les depressions de l'Ebre i del Guadalquivir i les Illes Balears. El relleu és accidentat, però hi trobem planes litorals i valls amb sòls fèrtils. El terreny forestal és poc productiu i la fusta escassa.

Clima: Precipitacions escasses, sequera a l'estiu i temperatures altes. Aquest clima explica que hi hagi una agricultura de secà (vinya, cereals i oliveres) → la trilogia mediterrània. Es troba a Andalusia, Badajoz i Ciudad Real. Altres conreus mediterranis són els ametllers, garrofers i avellaners.

On hi ha temperatures suaus i sòls fèrtils trobem una agricultura de regadiu. Els conreus principals són les hortalisses a Andalusia, els cítrics des de Castelló fins a Múrcia i les fruites tropicals a Màlaga i Granada, on l'hivern és suau.

La ramaderia de bestiar boví i cabrum és extensiva a les zones de secà, sobretot a Catalunya.

L'estructura agrària es caracteritza per explotacions de secà de dimensions mitjanes, tot i que a Andalusia predominen els latifundis.

La població es concentra en pobles grans, tot i que també trobem hàbitats dispersos.

Paisatge Agrari d'Interior

Comprèn les terres interiors de Castella i Lleó i Castella-La Manxa i les depressions de l'Ebre i del Guadalquivir. Hi predominen les zones planes, amb una altitud elevada a la Meseta.

El clima és amb temperatures altes i hiverns freds. La manca de precipitacions limita el tipus d'agricultura i el creixement de boscos.

El conreu més important és el de cereals, amb rotacions de conreus de tipus biennal o triennal. El blat era el cereal principal, però avui dia s'ha substituït per ordi, que permet rotacions més curtes i es destina a l'alimentació del bestiar. Les feines estan mecanitzades, s'hi fan servir adobs químics i llavors de qualitat, fet que permet reduir el guaret per obtenir més beneficis amb menys consum.

Trobem una ramaderia de bestiar oví amb molts prats a la Meseta i Aragó.

L'estructura agrària està molt parcel·lada, amb terres latifundistes i una agricultura extensiva molt mecanitzada.

La població és escassa, està envellida a causa de l'èxode rural i es concentra en petits nuclis rurals.