Guia de Comunicació, Literatura i Tòpics Literaris

1.1 El text i el context

Competència comunicativa: Capacitat que té un parlant per resoldre de manera satisfactòria les necessitats comunicatives.

El text: Construcció lingüística oral o escrita dotada d'una organització i estructura definida, que constitueix una unitat comunicativa com a resposta a la necessitat sorgida en un context determinat.

El context: Conjunt de circumstàncies, no estrictament lingüístiques, que envolten el text i que incideixen en la seva construcció i interpretació:

• Context cultural
• Context comunicatiu
• Situació d'enunciació

1.2 Les propietats textuals

Condicions que ha de complir un text per ser eficaç com a acte comunicatiu:

• Adequació: Propietat textual que relaciona el text amb aspectes diversos del context i fa possible que la selecció lingüística s'adapti a la situació i al propòsit comunicatiu.
• Coherència: Propietat textual per la qual els textos organitzen la informació per construir un sentit global pertinent per expressar-los i comprendre'ls.
• Cohesió: Propietat textual amb la qual s'enllacen les oracions que componen els textos per mitjà de relacions semàntiques i unitats gramaticals.

1.3 L'acte de comunicació

Comunicació verbal

Signe lingüístic + elements paralingüístics (volum, entonació, fluïdesa, ritme, silencis).

Comunicació no verbal

• L'expressió corporal: 1. Expressió facial, 2. Gestualitat (ús controlat de les mans), 3. Mirada, 4. Postura corporal (VOSE).
• L'espai en la comunicació: 5. Distància entre cossos, 6. Gestió de l'espai.

Literatura

Els temes recurrents a la literatura inclouen el sentit de la vida humana, les respostes a l'existència del dolor i la mort, la descripció de les societats i els seus costums, la relació entre els llibres i la vida, l'amor i les gestes guerreres.

Alguns personatges com Ulisses, Faust i Don Juan són arquetípics a la literatura. La literatura, amb aquests elements, es converteix en una potent eina per explorar les múltiples possibilitats de la vida humana.

Llírica de l'amor cortès

Poesia que representa un estat d'ànim o emoció, expressat amb intensitat i imaginació. Ha de tenir capacitat simbòlica.

1. Tres temes fonamentals

• Trobadors i trobairitz: Escriptors del vers i de la música, artistes lligats a les corts i de procedència diferent.
• Joglars: Intèrprets i divulgadors de les composicions poètiques i les cançons.
• Cançoners: Recull de les composicions dels trobadors més la notació musical, les vides i les razós, durant el segle XIII i XIV.

3. La fin' amors o amor cortès

La fin' amors o amor cortès, en la poesia trobadoresca medieval, explora el sentiment amorós adúlter del trobador envers una dona d'alt rang, sovint casada. Aquesta expressió literària destaca la sublimació del desig i la idealització de l'amor, creant tensions entre la passió i la impossibilitat de consumar la relació.

Personatges

• La dama (midons): És sempre una dona casada i de posició social igual o superior al trobador. El nom de la dama és amagat sota un pseudònim (senhal).
• El marit.
• Els acusadors (lauzengiers): Envejosos que alerten el marit davant qualsevol possibilitat d'infidelitat.
• Trobador.

Fases

• Fenhedor: No s'atreveix a dirigir-se directament a la dama.
• Pregador: La dama li dóna ànims per expressar el seu amor.
• Entendedor: La dama li dóna penyores d'amor.
• Druta: Plenament acceptat per part de la dama.

2.3 Tòpics literaris

Sobre l'amor

• Amor post mortem: Expressa el caràcter etern de l'amor, sentiment que perdura després de la mort física.
• Vulnus amoris: L'amor és una ferida dolça i dolorosa.
• Locus amoenus: Lloc idealitzat i plaent representat a la literatura, sovint associat amb la natura idíl·lica.
• Descriptio puellae: Enumeració gradual de les característiques d'una dona.
• Furor amoris: Concepció de l'amor com una malaltia.

Sobre la vida

• Beatus ille: Idealització d'una vida feliç en contacte amb la natura, allunyada de les preocupacions urbanes.
• Homo viator: Considera l'existència com un camí o viatge.
• Vita flumen: Considera l'existència humana com un riu que avança i desemboca al mar (la mort).
• Theatrum mundi: Simbolitza la vida humana com un espectacle efímer.
• Vanitas vanitatis: Caràcter enganyós de les aparences.
• Fortuna mutabile: La vida presenta situacions diverses que afecten la riquesa, la fortuna i la salut.

Sobre la mort

• Carpe diem: Aprofita el moment; insta a gaudir del present sense preocupar-se pel futur.
• Collige, virgo, rosas: Tòpic utilitzat per recordar la fugacitat de la joventut i la vida.
• Tempus fugit: El temps fuig; subratlla la naturalesa efímera del temps.
• Memento mori: Recordatori de la mort; destaca la inevitabilitat de la mort i la transitorietat de la vida.
• Omnia mors aequat: Ressalta la igualtat de totes les persones davant la mort.
• Ubi sunt?: Interrogació retòrica sobre el parador del temps, utilitzada per reflexionar sobre allò que ha desaparegut.