Guia del Català Occidental: Fonètica, Morfologia i Lèxic
El Català Occidental: Característiques i Varietats
El català occidental es parla a Andorra, al Principat i al País Valencià. En aquesta varietat, la posició àtona de les vocals a/e i o/u es manté diferenciada; per tant, no existeix la vocal neutra.
Fonètica del bloc occidental
- Presència del dígraf -ix- entre vocals o a final de mot: es pronuncia la i.
Morfologia
- Les paraules masculines planes acabades en -e formen el plural amb -ns.
- La primera persona del singular del present d'indicatiu acaba en -o o -e.
- S'utilitzen les formes planes dels pronoms febles.
- Els verbs incoatius fan l'increment en -ix o -isca.
Lèxic
- Paraules de procedència llatina.
- Molts mots provenen del substrat iberobasc.
- El valencià té una gran quantitat d'arabismes.
Dialecte Nord-occidental
Fonètica
Vocalisme
- La e àtona inicial passa a a.
- La o àtona inicial té tendència a diftongar-se en au.
- A vegades, la e es converteix en i per influència de ll.
Consonantisme
- En posició inicial després de consonant, la x s'articula com a tx.
- En posició inicial, el so j es pronuncia dj.
Morfologia
- Ús de l'article arcaic lo/los.
- La primera persona del present d'indicatiu acaba en -o.
- Terminacions del subjuntiu en -e.
Lèxic
Exemples: trèvol (sostre), maçana (poma), padrí (avi).
Lleidatà
- Fonètica: Pronúncia en [ɛ] de la vocal a a final de mot.
- Morfologia: La 1a, 2a, 3a del singular i la 3a del plural del present de subjuntiu acaben en -o.
Tortosí
- Ús de termes del valencià com vore (veure) o xic/xica (nen/a).
- Plural de mots acabats en -st amb -s.
- Demostratiu de proximitat: este, esta / estos, estes.
- Ús de la preposició en en lloc d'amb.
Pallarès
- So de la j realitzat com a j fricativa.
- El dígraf -ig es realitza com a j.
- El grup -ny- es pronuncia com a n.
Ribagorçà
- Afegeix una -o a molts noms masculins.
- Plurals femenins en -as.
- Els imperfets de la 2a i 3a conjugació es fan amb -eva, -iva.
- El mot molla substitueix gens o brenca per reforçar la negació.
- Adverbis de lloc: ací, astí, allí.
El Valencià
Fonètica
Vocalisme
- El diftong decreixent ui es pronuncia [wí].
Consonantisme
- Pèrdua de la -d- intervocàlica.
- El grup -bl- entre vocals s'articula amb una b fricativa.
- Pronúncia de l'última consonant dels grups -nt, -nd, -lt, -ld, -ng, -nc.
- La -r a final de mot no s'emmuteix.
- Distinció clara entre v i b.
Morfologia
- Article determinat: el, la, els, les.
- Noms personals sense article.
- Possessius: meu/meua, teu/teua, seu/seua.
- Demostratius: este/esta, eixe/eixa.
- La primera persona del singular del present d'indicatiu acaba en -e.
- Ús de la preposició en en lloc d'amb.
Lèxic
Utilització de molts diminutius. Exemples: eixir (sortir), obrer (paleta), coent (cursi), bellota (aglà), brulló (mató).
Septentrional
- L'article el/els alterna amb lo/los.
- Els sons dz i ts passen a dj i tx.
- Ús d'una gran quantitat de sinònims.
Apitxat
- Ensordiment dels sons z, dz, j i dj.
- Confusió de v per b (betacisme).
- Ús general del pretèrit perfet simple.
Meridional
- L'article determinat plural pren la forma es.
- La a àtona final de mot és assimilada a la vocal tònica de la síl·laba anterior.
- El diftong ou passa a au.