Guia del Modernisme i l'Avantguardisme: Foix i Papasseit

Modernisme

Integrat per artistes i intel·lectuals, entre els segles XIX i XX, que treballen amb un propòsit fonamental: modernitzar, europeïtzar i superar una cultura i una societat endarrerida, tradicionalista i localista com la de la Renaixença (s’emmirallen en tots els autors europeus per fer-ho). El moviment neix marcat pel signe de ruptura entre l'artista i la societat; es pot considerar que neix l’any 1892 i s’acaba el 1911.

Característiques

• Els artistes modernistes feien l'art que els agradava, no el que podia agradar a la societat. Per això es diu que es rebel·len contra la seva pròpia classe.
• Moviment d'origen burgès (volien viure de l'art i eren els únics que podien accedir a l'educació), d'abast social, estètic (amb preferències per la temàtica rural i moviments hereus del romanticisme i el simbolisme) i espontani amb un objectiu transformador.
• Moviment politicocultural que volia transformar la societat catalana.
• Cerca del preciosisme i l'exotisme.
• Donaven molta importància a l'obra ben feta, on es demostrés el domini de l'autor sobre el tema. Fan servir el sonet.
• Ús d'un to irònic per fer una crítica suau; moltes obres tenien una finalitat didàctica.
• Reproducció de les tensions entre l’artista incomprès i la societat burgesa.
• Afany per la musicalitat.
• Presència de la natura i d'al·lusions als sentits.
• Recerca de la bellesa perfecta per fugir d'una realitat hostil.
• L'autor reprodueix els seus estats d’ànim a través del comportament dels personatges.
• Dualitat: obra personal i actitud crítica i renovadora.
• Voluntat d’acostar-se a la més pura actualitat europea i d’aconseguir una cultura amb llengua pròpia però amb esperit cosmopolita.

J.V. Foix

• Recrea un viatge per la identitat mitjançant la diversificació de veus i personatges, però amb una sola veu original que les recull totes.
• Va donar pas al surrealisme.
• La poesia de Foix és extensa, sòlida i coherent, amb un estil invariable i difícil de comprendre.
• Foix combina la tradició humanística catalana amb els corrents literaris més nous, els quals adapta amb una originalitat singular.

Tant la seva poesia com la seva prosa són un miratge sensual del paisatge i el caràcter català. A través de la identificació entre el significat, el mot substrat, la paraula, la forma, la cal·ligrafia i la terra, Foix va aconseguir una poesia autèntica, no falsejada i amb molts elements del surrealisme.

Els moviments d'Avantguarda

Els moviments d'Avantguarda són un conjunt de tendències artístiques i literàries que van sorgir durant el primer terç del segle XX, especialment a França i Itàlia, amb una voluntat de ruptura dels models artístics i morals vigents en aquell moment i un esperit de protesta i de subversió de l'ordre establert.

Quan es van iniciar els moviments d'Avantguarda al país, dominava l'estètica noucentista, fortament arrelada a les capes socials burgeses i amb suport institucional, la qual cosa dificultava la possibilitat d'implantació dels nous models literaris. Els escriptors defensors de les avantguardes no tenien excessives contradiccions respecte a l'ordre burgès de la literatura oficial i, com a conseqüència, no eren una alternativa real a la cultura dominant.

Els moviments d’avantguarda van ser alhora moviments socials i creadors d’una nova teoria de l’art: l’antiart.

Joan Salvat-Papasseit

Va ser un escriptor barceloní d'extracció humil, esperit rebel i altament autodidacta. Salvat-Papasseit va ser el redactor en cap i autor de diversos articles, escrits ja en català. La revista va comptar amb un equip força regular de col·laboradors. La temàtica principal va continuar sent política, abordant sobretot l'anarquisme i el pacifisme, però cada cop hi tenien més cabuda els temes culturals i la creació literària.

Optimista fins al darrer moment, Salvat gairebé no transmet als poemes el seu delicat estat de salut.

L'avantguardisme en la seva obra

Fou un dels principals poetes de la literatura d'avantguarda. Va ser influït pels cal·ligrames d'Apollinaire i pel futurisme de Marinetti, notablement en els seus primers llibres, on és palesa l'atracció que en els futuristes provocaven els invents: el telègraf, les ones hertzianes, el tramvia, etcètera.

Desenvolupà una línia lírica que l'acosta a la poesia popular —la cançó— i a l'evolució que va dur a terme part del moviment noucentista, amb el qual manté més relacions de les esperades. Tot i que va començar com a poeta avantguardista, escrivint cal·ligrames, finalment va derivar cap a formes clàssiques.