Guia del Romanticisme i la Renaixença a Catalunya
Les característiques del Romanticisme
L’exaltació de la llibertat que duu cap a la rebel·lia despertarà els sentiments que mouen l’esperit romàntic i empenyen els autors cap a una literatura que es caracteritzarà per:
- La insatisfacció amb el món real: la recerca constant d’un món ideal.
- La nostàlgia del passat: que fa evadir els autors cap al passat històric. Admiren, sobretot, l’Edat Mitjana, un marc adequat per presentar herois i gestes amb els quals mitificaran les angoixes i els desitjos. L’ambient trist i lúgubre dels monuments en ruïnes és el marc ideal per a l’expressió de la malenconia.
- El nacionalisme: l’estudi del passat i el descobriment de la realitat històrica suposen el desvetllament de la identitat nacional.
- L’harmonia espiritual amb la natura: els romàntics troben en la natura el seu refugi, per això s’identifiquen amb el paisatge, que s’adaptarà al seu estat d’ànim; hi seran freqüents els cementiris, les tempestes, la nit, els llocs solitaris, etc.
- El subjectivisme i l’exaltació del jo: l’autor expressa el seu món interior d’emocions i pugna per mostrar-se tal com és, convertint-se en l’autèntic protagonista de les seves obres.
- La imaginació i la fantasia: es rebutgen les regles clàssiques. En la seva obra predomina la fantasia i la imaginació.
- L’espiritualisme i la religiositat: en la concepció de Déu com a ésser o raó suprema.
Autors representatius de la literatura romàntica
Els autors més representatius de la literatura romàntica són: Bonaventura Carles Aribau, Ramón López Soler, Manuel Milà i Fontanals, Joaquim Rubió i Ors, Antoni de Bofarull i Marià Aguiló.
El programa de la Renaixença
Per fer possible l’objectiu de recuperar el català per als usos literaris cultes, el programa de la Renaixença es va proposar:
- Reconstruir la història medieval.
- Descobrir i divulgar els clàssics medievals.
- Recollir la tradició literària popular que s’havia mantingut fidel a la llengua pròpia en tractar uns temes genuïnament catalans.
- Crear un model de llengua normativa, apta per als usos cultes, codificant la gramàtica, fixant l’ortografia i depurant el lèxic.
- Fer possible la normalització literària, és a dir, recuperar tots els gèneres literaris.