Guia del Teatre d'Epidaure de Policlet el Jove
Fitxa Tècnica del Teatre d'Epidaure
- Autor: Policlet el Jove (Argos, segle V a.C.)
- Cronologia: Segle IV a.C. (350 a.C.)
- Estil: Grec clàssic
- Tipologia: Teatre
- Material: Pedra
- Localització: Epidaure, al Peloponès (Grècia)
Context Històric i Artístic
El Teatre d'Epidaure va sorgir al segle IV a.C. (350 a.C.). Està comprès entre la fi de les Guerres Mèdiques i l’època d’Alexandre el Gran. Aquest teatre està situat a Epidaure, al Peloponès (Grècia). Els pilars fonamentals que caracteritzen l’art clàssic grec són conceptes com l’home, la natura, la raó, l'harmonia, la bellesa i l'equilibri.
Això s’expressa en la planificació de les ciutats amb els principis d’adaptar els edificis a l’escala de l’home i la recerca constant de la bellesa, a partir de la perfecció i l’equilibri de les formes i els elements que la conformen. A partir de les formes, adorns i proporcions, i segons l’època, es determinen tres ordres diferents: dòric, jònic i corinti.
Estil i Elements Arquitectònics
La seva estructura constructiva es divideix en tres parts: la primera és l'orquestra, després la càvea i seguidament les construccions escèniques (prosceni i escena). El primer espai, totalment circular, té el terra de sorra.
A l’interior es distingeixen dues zones dividides per un passadís perimetral anomenat diazoma:
- La part inferior, dividida en 12 parts separades per 13 escales radials que permeten el desplaçament per les 34 grades.
- La part superior, amb 22 sectors de 20 grades.
Finalment, hi ha construccions escèniques disposades en posició tangent darrere l’orquestra. En aquest espai hi havia l’escena, un edifici de dos pisos i un balcó, el prosceni, i una plataforma elevada situada entre l’orquestra i l’escena.
Significat, Funció i Acústica
El teatre va néixer com a conseqüència de les jornades festives que els grecs dedicaven a la primavera i a l’hivern al déu del vi, Dionís, la qual cosa explica l’aixecament d’un altar destinat als actes rituals en honor del déu al mig de l’orquestra.
La seva acústica és tan precisa que es pot sentir els actors sense cap mena de problema des de qualsevol racó de la càvea. El Teatre d'Epidaure va ser un dels teatres més famosos de l’època i s’hi van poder escoltar les millors tragèdies de Sòfocles, Eurípides i Èsquil.