Guia dels Moviments Literaris Catalans del Segle XX

Altres llengües estrangeres5,99 KB

Orígens de la llengua catalana

El català, com moltes altres llengües romàniques, va evolucionar a partir del llatí vulgar durant l'edat mitjana. Les seves arrels es troben a les terres de l'antiga Hispània romana. Els primers documents escrits en català primitiu són inscripcions i glosses al llatí medieval que daten dels segles IX i X.

El Modernisme

El Modernisme va ser un moviment cultural que buscava modernitzar la cultura i la societat catalanes.

Característiques principals

  • Interès per l'art global: Com més disciplines englobi l'art, més gran serà la seva expressió. L'òpera es considerava l'art per excel·lència, ja que integrava literatura, escenografia, vestuari i música.
  • Modernització cultural: Voluntat de modernitzar la cultura i la societat, criticant el materialisme burgès.
  • Crítica social: Oposició a la pròpia classe social, la burgesia.
  • L'artista com a salvador: L'art s'entén com una religió que diferencia l'artista (el salvador) de la resta de la societat (la massa inculta).
  • Presència de la natura.
  • La bohèmia: Distinció entre la bohèmia daurada i la negra.
  • Influències europees: Simbolisme, decadentisme i vitalisme.
  • Corrents: Esteticisme (l'art per l'art) i regeneracionisme.

Gèneres literaris

  • Poesia: Cercava l'espontaneïtat.
  • Narrativa: Destaquen la novel·la i el conte.
  • Teatre: Un dels gèneres més renovats.

Autors destacats

  • Poesia: Joan Maragall.
  • Narrativa: Víctor Català (Caterina Albert), Prudenci Bertrana i Joaquim Ruyra.
  • Teatre: Santiago Rusiñol i Joan Puig i Ferreter.

El Noucentisme (1906-1923)

Aquest moviment comença quan el Modernisme encara no ha acabat i té una clara voluntat de modernitzar el país des d'un punt de vista polític i cultural.

Característiques principals

  • Projecte polític i cultural: Vol convertir la cultura catalana en moderna, nacional i equiparable a l'europea, amb un component de transformació social impulsat per figures com Prat de la Riba i institucions com la Lliga Regionalista, la Mancomunitat de Catalunya i l'IEC.
  • Idealització i civilitat: Proposa un model de realitat idealitzada, civilitzada, harmònica i urbanitzada, amb una clara intenció didàctica.
  • Retorn al classicisme: Es valora la norma, la forma i l'ordre, rebutjant la llibertat i l'espontaneïtat modernistes.
  • Ús de la ironia: La ironia i l'humor s'utilitzen com a eines per a la crítica.

Gèneres literaris

  • Poesia: Idealitzada i de formes elevades.
  • Assaig: Vehicle per a la transmissió ideològica.

Autors destacats

  • Poesia: Josep Carner, Carles Riba i Clementina Arderiu.
  • Assaig: Eugeni d'Ors, sota el pseudònim de Xènius (autor del Glossari).

Les Avantguardes

Les avantguardes sorgeixen com una reacció contra les pautes artístiques, morals i socials de la burgesia, basades en la raó i el materialisme.

Característiques generals

  • Trencament amb la tradició i l'ordre consolidats.
  • Valoració de tot allò que és nou i experimental (amb menys intensitat a Catalunya).
  • Actitud agressiva i provocadora (també més moderada a Catalunya).

Moviments d'avantguarda

Els autors sovint combreguen amb idees de diferents moviments, que es poden dividir en dues grans etapes:

Primera etapa (1916-1924)

  • Cubisme: Proposa la descomposició de la realitat en figures geomètriques, exigint a l'espectador un esforç de recomposició. En literatura, es manifesta a través del collage i el cal·ligrama, amb destrucció de la sintaxi i absència de signes de puntuació.
  • Futurisme: Impulsat per F. T. Marinetti, exalta les innovacions i la modernitat (velocitat, cotxes, avions). Considera el sentiment una cosa del passat i enalteix l'heroisme, la joventut, la violència i la guerra. En literatura, utilitza colors i tipografies diverses, les "paraules en llibertat", la destrucció de la sintaxi i els verbs en infinitiu.

Segona etapa (1925-1938)

  • Dadaisme: Amb Tristan Tzara com una de les figures clau, és el moviment més trencador, basat en la "destrucció per la destrucció". Mostra un fort rebuig de la tradició cultural i aposta per l'espontaneïtat, l'atzar i l'absurd. La seva tècnica literària principal és l'escriptura automàtica.
  • Surrealisme: Liderat per André Breton i basat en la psicoanàlisi, explora el subconscient, els somnis i les al·lucinacions. En literatura, també utilitza l'escriptura automàtica per reflectir el subconscient sense el filtre dels sentiments.

Autors destacats

  • Futurisme i cubisme: Josep Maria Junoy i Joan Salvat-Papasseit.
  • Dadaisme i surrealisme: J. V. Foix i Salvador Dalí.

Comparativa i evolució

Punts en comú: Modernisme i Noucentisme

  • Modernització de la cultura.
  • Introducció de les novetats europees.
  • Voluntat de transformació social.
  • Ús de la premsa com a plataforma de difusió.

La narrativa dels anys 1920-1930

  • Novel·la psicològica: Miquel Llor i Carles Soldevila.
  • Altres models narratius: Francesc Trabal, Josep Maria de Sagarra i Sebastià Juan Arbó.

Descarregar

PDF Word HTML