Guia Essencial de Conceptes Lingüístics del Català
Conceptes Lingüístics Fonamentals
Tipus de Paraules i Formació
Paraules patrimonials: Modificacions pròpies de l'evolució de la llengua.
Cultisme: Paraules agafades més tard, provinents del Llatí o del Grec. El seu ús i significat específic han aparegut en moments concrets per nomenar realitats noves.
Doblets: Convivència d’una paraula patrimonial i una culta provinents del mateix etim.
Sigles: Es formen ajuntant les inicials de les paraules.
Acrònims: Abreviacions formades per lletres o segments de paraules.
Contacte de Llengües
El superstrat és una llengua que influeix sobre una altra sense suplantar-la. Una llengua A ocupa un territori donat. Arriba llavors una llengua B (per exemple a causa de migracions de població) que entra en contacte —i des de llavors en interferència— amb la llengua A. Els emissors de la llengua A no abandonen la seva pròpia llengua, sinó que integren nombroses paraules de la llengua B.
El substrat és la llengua o llengües que en un territori determinat ha estat substituïda per una altra per causes d'una colonització o una conquesta, però la primera llengua encara influeix en la nova aportant-hi alguns trets lingüístics, que solen ser paraules. A Catalunya, abans del català, s'hi parlaven altres llengües i s'hi poden classificar quatre substrats:
L'adstrat és l'influx entre dues llengües que després de conviure durant un temps en un mateix territori viuen separades en dos territoris veïns, cadascuna amb la seva pròpia llengua. (Exemple: Català i Castellà).
Altres Conceptes Lingüístics
La toponímia és el conjunt de noms d'un indret, és a dir, els noms de lloc. També s'anomena així l'estudi dels noms de lloc.
Una onomatopeia és un so o conjunt de sons que recorden o evoquen el contingut mental associat a aquella paraula. Un exemple és atxim!.
L’habilitació és un procés que atribueix funcions noves a un mot sense canviar-ne la forma. Generalment es tracta d’un canvi de categoria gramatical que comporta un canvi de significat.
Dialectes del Català
Oriental: Rossellonès, Central, Alguerès, Balear.
Occidental: Nord-occidental i Valencià.
Tipus d'Oracions Composta
JUXTAPOSICIÓ: No hi ha la intervenció de cap nexe, sinó signes de puntuació.
Exemples: No badis: cauràs! Ens hem llevat, ens hem rentat, hem esmorzat, hem sortit molt ràpid.
COORDINACIÓ: Les proposicions s’uneixen mitjançant un nexe.
Exemples: Vol que vinguis i hi insisteix. Ni és feliç ni ho serà mai.
SUBORDINACIÓ: La proposició subordinada exerceix una determinada funció sintàctica respecte del verb principal (o subordinant).
Exemples: Diu que no hi està d’acord. Qui no corre, vola.
Tipus de Conjuncions Coordinades
COPULATIVES: Addició o suma d'oracions. Exemples: i, ni.
Exemple: Els alumnes canten i ballen.
La conjunció i mai no es canvia per “e” encara que el mot següent comenci amb la vocal “i”.
DISJUNTIVES: Elements que s'exclouen. Exemples: o, o bé, o sinó.
Exemple: Apunta't a un lloc o a un altre.
La conj. “o” no es canvia per “u” encara que el mot següent comenci amb “o” o “u”.
Noteu les disjuntives amb valor d'equivalència: o sigui, és a dir, o.
DISTRIBUTIVES: Alternança o distribució sense exclusió.
Exemples: ara...ara, adés...adés, sia...sia, tant...com, així...com, qui...qui, que...que, l'una...l'altra, mig...mig, no solament...sinó, ni...ni, o...o, o bé...o bé.
Exemple: Adés riu, adés plora.
Nota: "No solament", "tan sols", "únicament" són les formes clàssiques, tot i que s'han introduït en la llengua parlada i escrita les combinacions cacofòniques "no només", "ni només", "sinó només".