Guia Essencial de Figures Literàries i Gèneres Poètics
Figures Literàries i Gèneres Poètics
Figures Literàries
Personificació
Atribuir qualitats humanes a animals, coses o conceptes.
Metonímia
Designar una cosa amb el nom d'una altra amb la qual manté una relació de contigüitat temporal, causal o espacial.
Exemple: "atzabetja" en comptes de dir "color negre".
Sinècdoque
Designar un element per un concepte més ampli que l'inclou.
Hipèrbole
Designar un concepte amb un altre que n'exagera les qualitats.
Sinestèsia
Relacionar dues sensacions de camps sensorials diferents.
Antítesi
Relacionar dos conceptes que tenen significats contraris.
Exemple: En un poema hi ha molts contrastos: "blancor/negror", "dolç/combat".
Al·literació
Repetició de sons semblants en un enunciat.
Paronomàsia
Ús de mots que es diferencien per un fonema o repetició del mateix mot amb significat diferent.
Onomatopeia
Imitació de sons naturals.
Anàfora
Repetició de la mateixa expressió al principi d'un vers o oració.
Paral·lelisme
Repetició d'una estructura sintàctica.
Polisíndeton
Ús de més conjuncions de les necessàries.
Asíndeton
Omissió de conjuncions necessàries.
Encavalcament
Fer que un sintagma o oració no s'ajusti als límits del vers i continuï al vers següent.
Hipèrbaton
Alterar l'ordre habitual de les paraules a la frase.
Comparació
Establir una semblança entre dos elements (A és com B).
Metàfora
Identificar dos conceptes a partir d'un o més trets que comparteixen.
Gèneres Poètics i Formes Estrofiques
Cançó
Gènere propi de l'expressió amorosa on el poeta lloa i idealitza la dama.
Sirventès
Poesia crítica, d'atac personal i sovint satírica.
Plany
Composició destinada a lloar un personatge difunt.
Alba
Canta el despertar dels amants, que s'han de separar després d'haver passat la nit junts.
Pastorel·la
Trobada entre el trobador i una pastora, que sostenen un diàleg galant.
Balada
Cançó amb tornada, apta per ser ballada.
Alexandrins
Versos de 12 síl·labes.
Cobla
És l'estrofa més emprada pels trobadors medievals. Pot presentar dues o tres rimes consonàntiques i els versos solen ser decasíl·labs (10 síl·labes) amb cesura 4+6.
Corranda
Cançó popular normalment de 4 versos heptasíl·labs (7 síl·labes).
Romanç
Successió de versos heptasíl·labs (7 síl·labes), amb rima assonant als versos parells i els senars blancs.
Sonet
Dos quartets i dos tercets, amb versos decasíl·labs o alexandrins.
Sextina
Sis estrofes de sis versos decasíl·labs i una estrofa de tancament de tres versos.