Guia de sintaxi catalana: coordinades, subordinades i perífrasis verbals

Oracions Coordinades

Les oracions coordinades s'uneixen mitjançant conjuncions o nexes coordinants. Cada oració té sentit ple i és independent sintàcticament de l'altra, tot i que semànticament es complementen. Tipus de coordinació i nexes principals:

Copulatives

NEXES: i (afirmatiu), ni (negatiu).

Disjuntives

NEXES: o, o bé (presenten opcions que s'exclouen o equivalen).

Distributives

NEXES: ni...ni, o...o, ara...ara, adés...adés, tant...com, no solament...sinó (que) també (distribueixen accions o qualitats entre diversos elements).

Adversatives

NEXES: però, sinó (que) (després de negació), tanmateix, altrament, no obstant això, això no obstant, amb tot (contraposen idees).

Explicatives

NEXES: és a dir, o sigui, això és, altrament dit (aclareixen o expliquen el significat de la primera oració).

Il·latives

NEXES: doncs, per tant, per consegüent, de manera que, així que (la segona oració expressa una conseqüència de la primera).

Continuatives

NEXES: doncs (conversacional), a més, d'altra banda, així mateix, encara, fins i tot (afegeixen una idea o continuen el discurs).

Oracions Subordinades Adjectives de Relatiu

Aquestes oracions fan la funció d'un adjectiu, és a dir, complementen un nom o sintagma nominal (anomenat antecedent) de l'oració principal. S'introdueixen mitjançant pronoms o adverbis relatius.

Tipus principals:

• Explicatives: Van entre comes i afegeixen una qualitat o informació addicional sobre l'antecedent, que no és essencial per identificar-lo. Ex: Els jugadors, que estaven cansats, van perdre el partit.
• Especificatives (o restrictives): No van entre comes i delimiten o restringeixen el significat de l'antecedent, sent necessàries per identificar-lo correctament. Ex: Els jugadors que estaven cansats van ser substituïts.

Pronoms i adverbis relatius principals:

• Simples:
  • que (invariable, el més comú, per a coses i persones).
  • què (tònic, precedit de preposició, per a coses). Ex: El tema de què parlàvem.
  • qui (per a persones, pot anar precedit de preposició o no). Ex: La persona a qui vaig saludar. L'home qui va arribar tard.
  • on (adverbi relatiu de lloc). Ex: La ciutat on visc.
• Compostos: el qual, la qual, els quals, les quals (variables en gènere i nombre, sovint usats per evitar ambigüitats o després de preposicions llargues). Ex: La taula sobre la qual hi ha els llibres.

Oracions Subordinades Substantives

Aquestes oracions exerceixen les funcions pròpies d'un sintagma nominal (subjecte, complement directe, etc.) dins de l'oració principal. Es poden substituir per un pronom demostratiu neutre (això, allò).

Tipus segons la seva introducció i estructura:

• Completives (o de conjunció): Introduïdes per la conjunció que (àtona). Ex: M'agrada que somriguis (Subjecte). Va dir que vindria (CD).
• D'infinitiu: El verb de la subordinada està en infinitiu. Ex: Fumar és perjudicial (Subjecte). Desitjo viatjar aviat (CD).
• Interrogatives indirectes: Reprodueixen una pregunta de manera indirecta. Introduïdes per un pronom o adverbi interrogatiu (què, qui, quin, on, com, quan) o per la conjunció si. Ex: No sé què vols (CD). Pregunta-li si vindrà (CD).
• De relatiu (substantivades o sense antecedent explícit): Introduïdes per un pronom relatiu (qui, el que, la que, els que, les que) que no té un antecedent expressat a l'oració principal. Ex: Qui bé et vol et farà plorar (Subjecte). Dóna-ho a qui vulguis (CI).

Funcions sintàctiques principals que poden exercir: Subjecte, Complement Directe (CD), Complement Indirecte (CI), Complement de Règim Verbal (CRV o CRèg), Complement del Nom (CN), Complement de l'Adjectiu (CAdj), Atribut (Atrib).

Oracions Subordinades Adverbials

Aquestes oracions modifiquen el verb de l'oració principal, un adjectiu o un altre adverbi, exercint funcions similars a les d'un adverbi o un complement circumstancial. Es classifiquen en pròpies i impròpies.

Pròpies (o Circumstancials)

Poden ser substituïdes, generalment, per un adverbi simple.

• Temporals: Indiquen el moment en què es produeix l'acció principal (anterioritat, simultaneïtat, posterioritat, reiteració). Nexes: quan, mentre, abans que, després que, fins que, sempre que, així que (amb valor temporal), etc.
• Locatives (o de Lloc): Indiquen el lloc on es desenvolupa l'acció. Nexe principal: on (sovint precedit de preposició: per on, d'on).
• Modals (o de Manera): Indiquen la manera com es realitza l'acció. Nexes: com, com si, segons (que), tal com, conforme.

Impròpies (o Lògiques)

Expressen relacions lògiques més complexes entre la subordinada i la principal, i no solen ser substituïbles per un simple adverbi.

• Consecutives: Expressen una conseqüència o efecte del que s'indica a l'oració principal. Nexes: tant...que, tan...que, tal...que, de manera que, fins al punt que; també prou...perquè/per a, massa...perquè/per a.
• Causals: Expressen la causa o raó per la qual es produeix l'acció principal. Nexes: perquè (+indicatiu), ja que, com que, atès que, vist que, per tal com, puix que, a causa que/de, gràcies a (que).
• Finals: Expressen la finalitat o propòsit amb què es realitza l'acció principal. Nexes: perquè (+subjuntiu), a fi que, per tal que, que (amb valor final); o amb infinitiu: a fi de, per tal de, per a.
• Condicionals: Expressen una condició necessària perquè es compleixi l'acció principal. Nexes: si, en cas que, posat que, a condició que, sempre que (+subjuntiu), fora que, llevat que, tret que, només que.
• Concessives: Expressen un obstacle o dificultat que, tot i existir, no impedeix el compliment de l'acció principal. Nexes: encara que, malgrat que, per bé que, tot i que, per més que, a pesar que/de, si bé.
• Comparatives: Estableixen una comparació entre dos termes o situacions.
  • Superioritat: més...que (qualitat/quantitat), més...de (davant de numeral o expressió quantitativa).
  • Igualtat: tant...com (quantitat), tan...com (qualitat), igual de...que, el mateix...que.
  • Inferioritat: menys...que (qualitat/quantitat), menys...de (davant de numeral o expressió quantitativa), no tan(t)...com.
  • Proporcionals: com més/menys...més/menys, quant més/menys...tant més/menys.

Propietats Textuals Essencials

Perquè un text sigui comunicativament eficaç, ha de complir amb les següents propietats fonamentals:

Adequació

Consisteix a adaptar el text a la situació comunicativa concreta. Implica:

• Tenir en compte els elements de la situació comunicativa: el receptor (qui llegirà o escoltarà), la intenció (informar, persuadir, entretenir), el canal (escrit, oral), el tema, el context espaciotemporal, etc.
• Mantenir un registre lingüístic (formal, informal, estàndard, culte, vulgar, especialitzat) apropiat a la situació i a la relació entre emissor i receptor.
• Ajustar-se a les convencions del gènere textual específic (carta formal, notícia periodística, conte infantil, anunci publicitari, article científic, etc.), respectant-ne l'estructura, l'estil i el lèxic característics.

Coherència

Fa referència a l'organització lògica i significativa de la informació del text. Un text coherent:

• Presenta unitat temàtica: totes les parts del text (idees principals i secundàries) han de relacionar-se amb el tema central i contribuir al seu desenvolupament.
• Selecciona informació pertinent i necessària, evitant digressions irrellevants, dades supèrflues o informació insuficient que dificulti la comprensió.
• Organitza el contingut de manera lògica i estructurada (per exemple: introducció, desenvolupament, conclusió; ordre cronològic, espacial, causa-efecte, problema-solució), sense contradiccions internes i amb una progressió temàtica clara.

Cohesió

Es refereix als mecanismes lingüístics que connecten les diferents parts del text (paraules, oracions, paràgrafs) per assegurar-ne la unitat formal i facilitar-ne la interpretació. Elements de cohesió:

• Mecanismes de referència: Ús de pronoms (personals, demostratius, possessius, relatius), determinants, sinònims, hiperònims, hipònims, i l'el·lipsi (omissió d'elements sobreentesos) per evitar repeticions innecessàries i connectar idees.
• Connectors textuals: Ús de conjuncions, adverbis, locucions conjuntives o adverbials per explicitar les relacions lògiques entre oracions i paràgrafs (addició, contrast, causa, conseqüència, ordre, exemplificació, etc.).
• Signes de puntuació: Ús adequat dels signes de puntuació (punt, coma, punt i coma, dos punts, etc.) per estructurar el text, delimitar unitats sintàctiques i semàntiques, i guiar la lectura.
• Concordança: Manteniment de la concordança gramatical (gènere, nombre, persona, temps verbal) entre els elements de l'oració i entre oracions.
• Entonació i pauses (en textos orals).

Correcció Lingüística

Implica el respecte per les normes gramaticals i ortogràfiques de la llengua. Un text correcte:

• Respecta les normes ortogràfiques (ús correcte de grafies, accents, dièresi, apòstrof, guionet, majúscules, etc.).
• Aplica correctament les normes morfològiques (formació adequada del gènere i nombre en noms i adjectius, conjugacions verbals correctes, ús apropiat de preposicions i adverbis, etc.).
• Segueix les normes sintàctiques (ordre correcte dels mots dins l'oració, estructura adequada de les oracions simples i compostes, ús correcte de les funcions sintàctiques i de les concordances).
• Utilitza un lèxic precís, variat i adequat al context i al tema tractat, evitant vulgarismes, barbarismes o imprecisions lèxiques (tret que siguin intencionats per raons estilístiques).

Perífrasis Verbals

Les perífrasis verbals són construccions formades per un verb auxiliar conjugat seguit d'una forma no personal del verb (infinitiu, gerundi o participi), sovint units per una preposició o conjunció. Aporten matisos aspectuals (com es desenvolupa l'acció) o modals (actitud del parlant) al verb principal.

Imminència (Acció a punt de començar)

• Anar + a + infinitiu: Anaven a pujar al tren.
• Estar a punt de + infinitiu: L'aigua estava a punt de sortir.
• Començar + a + infinitiu: Començava a ploure. (També incoatiu)

Possibilitat o Capacitat

• Poder + infinitiu: Podem anar al cinema aquesta tarda.

Obligació o Necessitat

• Haver de + infinitiu: Hem d'estudiar més.
• Caler + infinitiu / Caler que + subjuntiu: Cal arribar d'hora. Cal que arribis d'hora.
• Deure + infinitiu: Deus ser més prudent. (També probabilitat)

Intencionalitat o Voluntat

• Voler + infinitiu: Volen aclarir l'assumpte.

Reiteració (Acció repetida)

• Tornar + a + infinitiu: Tornarem a fer-ho si cal.

Valor Aproximatiu

• Venir a + infinitiu: Això ve a ser el mateix.

Valor Ponderatiu o Culminatiu

• Arribar a + infinitiu: Ha arribat a convèncer-los a tots.

Valor d'Acció Recent (Passat Immediat)

• Acabar de + infinitiu: Ara acaba d'arribar el paquet.

Valor Duratiu / Progressiu (Acció en desenvolupament)

• Estar + gerundi: Està estudiant per a l'examen.
• Anar + gerundi: Van passant els dies. (Sovint amb idea de progressió lenta o continuada)

Valor Continuatiu (Acció que continua)

• Continuar + gerundi / Continuar + a + infinitiu: Encara que li parlessin, continuava escrivint. / Continua a ploure.
• Seguir + gerundi: Segueix treballant malgrat el soroll.

Valor Perfectiu / Resultatiu (Acció acabada i el seu resultat es manté)

• Tenir + participi: Aquest llibre ja el tinc llegit. (El participi concorda amb el CD)
• Portar + participi: Porto escrites deu pàgines.

Valor Passiu / Resultant (Estat com a conseqüència d'una acció)

• Quedar (o restar) + participi: Les converses quedaren interrompudes.
• Estar + participi: La porta està tancada. (Forma part de la veu passiva o expressa estat)