Guia de Finançament per a Empreses: Recursos Propis i Aliens

Fonts de finançament: definició i tipus

Les fonts de finançament són els recursos líquids o els mitjans de pagament a disposició de l'empresa per fer front a les seves necessitats.

Classificació segons el termini de devolució

• Fonts de finançament a curt termini: quan el termini de devolució és inferior a l'any. Exemples: crèdit de proveïdors, préstecs bancaris a curt termini.
• Fonts de finançament a llarg termini: quan el termini de devolució és superior a un any. Exemples: préstecs a llarg termini, emprèstits, capital i reserves.

Classificació segons la procedència

• Finançament intern: com ara els beneficis no distribuïts (reserves) i les quotes d'amortització i provisions.
• Finançament extern: com ara el capital social, els préstecs i els crèdits de funcionament de l'empresa.

Classificació segons la propietat

• Mitjans de finançament propis: com ara el capital i les reserves.
• Mitjans de finançament aliens: com ara préstecs, crèdits i emprèstits de tot tipus.

Recursos propis o finançament propi

Són els recursos més estables de què disposa l'empresa, ja que no s'han de tornar durant tota la vida de l'empresa. Són els que tenen més risc, ja que, en cas de fallida, els socis són els últims a rebre la part corresponent de la liquidació de l'empresa.

• Capital: format per les aportacions dels socis en formar-se la societat i per les ampliacions successives de capital que es produeixen. Les aportacions poden provenir de persones individuals, d'empreses, de grups d'empreses o de societats de capital de risc. El valor de les accions de borsa depèn de l'oferta i la demanda.
• Reserves: provenen dels beneficis no distribuïts per l'empresa i formen part del seu autofinançament intern. Poden ser legals, quan la seva quantia està fixada per llei; estatuàries, que estan fixades per estatuts; i voluntàries, que estan determinades per l'obtenció de beneficis.
• Amortitzacions: estan formades pel valor que va perdent l'immobilitzat en el procés de producció. Els béns perden valor per diferents motius: ús o obsolescència tècnica i funcional. Quan acaba l'exercici econòmic es calcula aquest valor i s'afegeix al valor del producte com un cost més que es recupera amb les vendes.

Recursos aliens a llarg termini

Són aquells dels quals l'empresa disposa durant un període de temps superior a la durada d'un exercici econòmic i que, un cop acabat el termini, ha de retornar amb els interessos corresponents.

• Préstecs a llarg termini: les empreses demanen préstecs a institucions de crèdit per poder finançar-se, que es retornen amb interessos.
• Emprèstits: són títols de crèdit que emeten les empreses i que són adquirits per particulars a canvi d'un interès.
• Lísing: sistema de finançament mitjançant el qual l'empresa pot incorporar algun element d'actiu fix a canvi d'unes quotes d'arrendament. Hi intervenen l'empresa client, l'empresa que fabrica i l'empresa de lísing.
• Rènting: consisteix en el lloguer de béns mobles i immobles a llarg termini. En el contracte de rènting, l'arrendatari es compromet a pagar una renda fixa mensual durant un termini determinat, i l'empresa de rènting es compromet a prestar una sèrie de serveis: facilitar l'ús del bé, manteniment, assegurança i, en acabar, substituir els béns o renovar el contracte.

Recursos aliens a curt termini

• Préstecs a curt termini: diners que es demanen a una entitat financera per cobrir les necessitats immediates.
• Crèdits bancaris a curt termini:
  • Descobert en compte: consisteix en la utilització d'un compte corrent bancari per un import superior al saldo disponible.
  • Pòlissa de crèdit: quan una empresa vol disposar de mitjans financers per preveure possibles necessitats, però no sap exactament quina serà la quantitat que necessitarà.
• Crèdit comercial: és el finançament que aconsegueix l'empresa quan deixa a deure les compres que fa als proveïdors.
• Descompte d'efectes: l'empresa pot aportar al descompte les lletres de clients que té en cartera abans del seu venciment.
• Factoring: consisteix en la venda de tots els drets de crèdit sobre clients a una empresa denominada factor, la qual proporciona a l'empresa una liquiditat immediata i li evita els problemes dels impagats i morosos.
• Fonts espontànies de finançament: no requereixen una negociació prèvia, com ara els salaris de treballadors o la seguretat social.