Guia de Gramàtica Catalana: Instruccions, Sintaxi i Més
Guia de Gramàtica Catalana
La instrucció és el tipus de text que té com a intenció donar instruccions, consells o ordres perquè el receptor faci alguna cosa.
El sintagma verbal està format, com a mínim, per un verb que fa de nucli. Hi ha complements del verb obligatoris i optatius. La funció pròpia del sintagma verbal és la de predicat de l'oració, funció única i imprescindible. Entre el subjecte (si n'hi ha) i el predicat s'estableix una concordança de nombre i persona gramatical.
Els principals complements del verb són l'atribut, el complement directe, el complement indirecte, el complement de règim, el complement circumstancial i el complement predicatiu.
Segons el context, el so de ema i de ena es confonen: en general, s'escriu ema davant de b, p, m i f, i s'escriu ena davant de v. Hi ha casos en què la grafia i la pronúncia poden no coincidir, com ara el grup "ema pe", que no es pronuncia. Sí que es pronuncien els grups "ema ema", "ena ena" i "ema ena" en una pronúncia acurada. Excepcions: paraules que comencen en con-, en-, in-: confirmar, enfilar, informació. Excepcions: tramvia, triumvirat... MP: no es pronuncia: atemptat, símptoma...
Com a cas de dubte freqüent, cal no confondre les paraules compte (càlcul d'una quantitat), comte (títol nobiliari) i conte (narració), i els seus derivats:
compte → comptar, comptable, comptabilitat, descompte
comte → comtal, comtessa
conte → contar, contista
La polisèmia és la propietat que presenten algunes paraules de tenir dos o més significats, cada un dels quals és una accepció.
En la poesia, la mètrica és el conjunt de tècniques lingüístiques que permeten compondre versos i poemes: el ritme, la rima, el metre i les estrofes.
Atribut
Complement del verb obligatori amb els verbs ser, estar i semblar.
Complement circumstancial
Complement optatiu que aporta informació addicional sobre les circumstàncies de l'acció (bàsicament temps, lloc, manera o quantitat).
Complement de règim
Complement obligatori exigit per certs verbs i que en completa el sentit.
Complement directe
Complement obligatori de certs verbs que expressa l'entitat sobre la qual recau l'acció expressada pel verb.
Complement predicatiu
Complement optatiu que atribueix una característica al subjecte o al complement directe, però amb verbs diferents de ser, estar i semblar.
Concordança
Coincidència obligatòria en nombre i persona entre el nucli del sintagma verbal que fa de predicat i el nucli del sintagma nominal que fa de subjecte.
Mètrica
Conjunt de tècniques lingüístiques que permeten compondre versos i poemes. Fonamentalment, són el ritme, la rima, el metre i les estrofes.
Caricatura
Representació d'una persona en què s'exageren certs trets característics, especialment amb l'objecte de produir un efecte grotesc.
Il·lustració
Imatge dibuixada.