Varietats i Dialectes del Català: Guia de Sociolingüística
Resum
Aquest document és una guia sobre les varietats del català. Explica què són les varietats funcionals o registres, i classifica alguns parlars com a dialectes socials. Analitza cinc fragments amb trets balears, valencians, rossellonesos i nord-occidentals, i defineix la varietat estàndard. L'estudiant aprendrà a identificar un registre o un dialecte en un text.
Punts clau
- Les varietats funcionals o registres són els usos lingüístics condicionats per la situació comunicativa.
- Cada situació comunicativa requereix unes formulacions lingüístiques determinades, independents de la identitat del parlant.
- El parlar ultra, el parlar bleda i el parlar xava pertanyen als dialectes socials.
- El fragment amb trets balears correspon a la varietat balear, i el de trets rossellonesos a la varietat rossellonesa.
- El fragment 3 presenta trets propis de la varietat valenciana, i el fragment 5 correspon a la varietat nord-occidental.
- La varietat estàndard ha assolit un alt grau d'anivellació, codificació i acceptació social, i en ella es eliminen al màxim les diferències dialectals.
Introducció a la Dialectologia Catalana
A quina tipologia dialectal pertanyen el parlar ultra, el parlar bleda i el parlar xava?
Pertanyen als dialectes socials.
Anàlisi de fragments dialectals
Fragment 1: Diàleg amb trets balears
«— No siguis hipòcrita, ni ens vàrem estimar ni ens miràvem als ulls, tu i jo!
— Supòs que convidar-te a una ampolla de xampany, lluny d'aquest guirigall, seria una proposició estúpida.
— Visc amb un homo, Ricard. És dins aquesta sala.
— Mentir és innecessari. Una moixeta.»
Aquest fragment correspon a la varietat balear.
Què són les varietats funcionals o registres?
Són els usos lingüístics condicionats per la situació comunicativa. Cada situació comunicativa requereix unes determinades formulacions lingüístiques, independents de la identitat del parlant.
Fragment 2: Identificació del registre lingüístic
Llegiu el text següent:
«Es lliga l'hòstia de fàcil, m'havia dit el malparit del Miqui. I jo que sí, que vaig entrar al Cafè de la Mirada llambregant a banda i banda, amb ganes de gresca, o sigui amb bones intencions, cardar i tal.»
Aquest fragment utilitza un registre vulgar.
Fragment 3: Tret dialectal valencià
«I que conste que no propose un tipus d'indagació freudiana. (...) Freud "imagina": no va fer res més en la seua vida, a partir d'unes dotzenes d'hebreus que passaren per la seua clínica de Viena.»
Aquest text presenta trets propis de la varietat valenciana.
Fragment 4: Tret dialectal rossellonès
Llegiu el text següent:
«— "Ja serà castigada la fierota", va fer a ell mateix el Nasprim, en entrant al bureu... I va posar, amb precaució, la cosa bruta dins una capseta tota guarnida de cotó fluix i estacada amb un riban de surà blau.»
Aquest text correspon a la varietat rossellonesa.
Fragment 5: Tret dialectal nord-occidental
Llegiu el text següent:
«El padrí de cal Pambarra era el vell més vell de Vacalforges, un poblet de pagès on la gent madura a trenta anys i la resta de la vida se la passen recordant la joventut. El padrí de cal Pambarra, però, tenia noranta-no-sé-quantes més anyades i era el vell més jove de tota la comarca. Anava cada dia al tros a podar les branques seques dels presseguers, a collir pomes, a plegar cargols entre l'alfals...»
Aquest text correspon a la varietat nord-occidental.
Definició de la varietat estàndard
A quina varietat lingüística correspon la definició següent?
«Varietat lingüística que, per un procés espontani o dirigit, ha assolit un alt grau d'anivellació, codificació, confluència i acceptació social; en què han estat eliminades al màxim les diferències dialectals i que utilitzen normalment, en els diversos registres i nivells, els membres d'una comunitat.»
La resposta és la varietat estàndard.
Descarregar
PDF Word HTMLPreguntes freqüents
Què són les varietats funcionals o registres?
Són els usos lingüístics condicionats per la situació comunicativa. Cada situació requereix unes formulacions determinades, independents de la identitat del parlant.
A quina tipologia dialectal pertanyen el parlar ultra, el parlar bleda i el parlar xava?
Pertanyen als dialectes socials.
Quina és la definició de la varietat estàndard?
És la varietat que, per un procés espontani o dirigit, ha assolit un alt grau d'anivellació, codificació, confluència i acceptació social. En ella s'han eliminat al màxim les diferències dialectals.
Posa't a prova
Targetes de repàs
Clica una targeta per veure la resposta.
Test
Preguntes generades amb IA a partir del document: comprova les respostes amb el text.