Mercè Rodoreda i la narrativa valenciana dels anys 70: context i tendències

Mercè Rodoreda: Guerra, Exili i Feminitat

La producció literària de Mercè Rodoreda ve marcada pels esdeveniments culturals i polítics que va viure. La seva obra està escrita a partir de l’experiència de la guerra i, especialment, de l'exili. La seva obra està marcada per la Guerra Civil Espanyola. L’experiència de l’exili amplia els límits del realisme literari. També cal destacar que l’obra de Rodoreda és també una reflexió sobre la feminitat i l’amor. Aparentment, La plaça del Diamant no té res a veure amb l’exili; no obstant això, la novel·la va ser el resultat de les experiències vitals, intel·lectuals, polítiques i d’aprenentatge literari que Rodoreda va fer pas a pas. Rodoreda utilitza molt la primera persona, el monòleg i el monòleg interior en particular. Als anys 50 va optar per escriure La plaça del Diamant, una opció literària que li va permetre usar l’exili com a territori de reconstrucció de la memòria narrativa. A causa de l'exili, en el terreny personal, va emprar la llibertat d’alterar el concepte de família i de maternitat. En el terreny creatiu es va donar una gran llibertat creativa sense pensar en l'èxit.

La Narrativa Valenciana als Anys 70

Al principi de la dècada dels 70, la producció novel·lística valenciana no presentava símptomes de vitalitat. Però a mesura que els joves escriptors valencians van poder conèixer altres models del nostre àmbit lingüístic, el panorama començà a canviar. El 1974 aparegueren dues tendències en la narrativa valenciana: la «novel·la del canvi» i la novel·la realista evolucionada.

La Novel·la del Canvi

La novel·la del canvi altera la norma narrativa utilitzant: la manipulació del codi textual i la postulació de temes ideològics oposats a l’ordre vigent. Manipulant el codi textual, el novel·lista pretenia introduir el lector dins del text. En les novel·les de canvi destacava:

• La crítica política i l’exigència de llibertat.
• La reivindicació de la dissidència.
• La ruptura amb els valors de la tradició cultural familiar i social.
• El desig de modernitat i d’universalisme.

El Realisme Evolucionat

Altres narradors van optar per aprofundir en el llegat del realisme. Empraren un llenguatge intel·ligible i estructuraren la novel·la de forma més clara. L’espai narratiu era l’àmbit rural preindustrial.

Evolució Cap a 1980

Cap a 1980, els narradors valencians tingueren una concepció narrativa més eclèctica per:

• L’aparició d’un nou públic lector.
• La tendència a la normalització social de l’idioma.
• La consolidació del sector editorial i llibreter.
• La coneixença mútua dels escriptors del nostre domini lingüístic.
• La tendència a la professionalització dels escriptors.