Quina és la figura de l'arquer en l'obra de Màrius Torres?

És una al·legoria que expressa l'esforç de la creació, la recerca d'objectius llunyans i la inutilitat «del cel de la glòria». Pot subratllar també l'esperit bèl·lic de l'època de la Guerra Civil.

On i quan va ingressar Màrius Torres al sanatori?

Va ingressar al sanatori antituberculós de Puig d'Olena (Vallès Oriental) cap a finals de 1935, després d'una infecció gripal que es va complicar, i hi va passar gairebé la resta de la seva vida.

Quina és l'estructura del poema 'La ciutat llunyana'?

És un sonet de versos alexandrins de 6+6 síl·labes. Presenta quartets amb rimes encadenades i tercets amb rimes creuades.

Màrius Torres: al·legoria, vida i 'La ciutat llunyana'

Resum

El text analitza l'al·legoria de l'arquer i altres imatges recurrents en l'obra de Màrius Torres, n'explica el context biogràfic i l'ingrés al sanatori de Puig d'Olena, i comenta el poema 'La ciutat llunyana' amb la seva estructura mètrica. També situa l'obra en el context de la Guerra Civil i la postguerra a Catalunya.

Punts clau

La figura de l'arquer o sagitari damnat és una al·legoria de l'esforç de la creació i de la projecció cap al futur.
Màrius Torres va néixer a Lleida el 30 d'agost de 1910 i va ingressar al sanatori de Puig d'Olena cap a finals de 1935.
La seva obra es va escriure entre 1936 i 1942 i va ser publicada pòstumament a Mèxic l'any 1947.
'La ciutat llunyana' expressa el dolor per la destrucció de la ciutat ideal del noucentisme, la Catalunya Ciutat.
El poema és un sonet de versos alexandrins (6+6 síl·labes), amb quartets de rimes encadenades i tercets de rimes creuades.
L'obra reflecteix el sofriment de la Guerra Civil i la immediata postguerra, quan el català va ser relegat a l'àmbit privat.

Posa't a prova

Al·legoria en l'Obra de Màrius Torres

La figura de l'arquer o el sagitari damnat es presenta com a al·legoria que expressa l'esforç de la creació, la recerca d'objectius llunyans del present —la projecció conscient cap al futur— i la inutilitat «del cel de la glòria». Pot subratllar l'esperit bèl·lic subjacent —projectils i la força dels punys—, molt d'acord amb el clima de la Guerra Civil, època en què és escrit. Altres al·legories recurrents són:

L'arbre de la mort
Els rius paral·lels
Els pelegrins
La corda del llaüt

Context Biogràfic de Màrius Torres

Màrius Torres va néixer a Lleida el 30 d'agost de 1910. El seu pare, Humbert Torres, metge de professió, va ocupar càrrecs com el d'alcalde de Lleida. Cap a l'any 1935, la seva vida va fer un tomb decisiu quan va contreure una infecció gripal que es va complicar greument. Cap a finals d'any, va haver d'ingressar al sanatori antituberculós de Puig d'Olena (Vallès Oriental), on pràcticament passaria la resta de la seva vida. Un dels seus poemes destacats, Arbor Mortis, es troba dins de la seva antologia poètica Com un foc invisible. Màrius Torres va escriure Arbor Mortis mentre estava al sanatori, i després de la seva mort es va publicar juntament amb altres poemes de l'autor.

Màrius Torres (1910-1942) i La Ciutat Llunyana

Vida i Obra

Des de 1935 i fins a la seva mort, Màrius Torres va estar ingressat en un sanatori, on va morir de tuberculosi. Aïllat i solitari, va viure una amistat amorosa amb una dona, Mercè Figueres, a qui anomenava Mahalta en la seva poesia i a qui va dedicar una sèrie de cançons.

La seva obra, escrita entre 1936 i 1942, va ser publicada pòstumament a Mèxic l'any 1947. La seva poesia té arrels simbolistes franceses.

Anàlisi de La Ciutat Llunyana

El poema La ciutat llunyana expressa el dolor per la destrucció del somni projectat: bastir una ciutat ideal, la polis que els noucentistes havien teoritzat, la Catalunya Ciutat. Aquesta representava un exemple de civisme i refinament cultural en un àmbit de llibertat.

En aquest poema, la influència que s'hi detecta és d'un classicisme italianitzat, molt del gust noucentista. El motiu dels pelegrins és símbol d'una humanitat condemnada a l'exili, com en el poema de Dante.

La ciutat s'enfonsa perquè ha perdut la seva redemptora, «la ciutat dels ideals», el model platònic d'arrel noucentista que, malgrat tot, roman amb expectatives de futur en el món de les idees; és a dir, el que Torres anomena la ciutat llunyana.

Estructura Mètrica del Poema

Es tracta d'un sonet de versos alexandrins (articulats en 6+6 síl·labes). Presenta quartets amb rimes encadenades i tercets amb rimes creuades.

Context Addicional i Temàtica

L'Autor i la seva Època

Màrius Torres (Lleida, 1910 – Sant Quirze Safaja, 1942), poeta de gran musicalitat i profunditat, és l'autor del poema La Ciutat Llunyana, escrit el 5 de març de 1939. El poeta va ingressar el 1935 al sanatori de Puig d'Olena a causa de la tuberculosi, fet que va influir notablement en la seva obra. Els temes principals que va tractar són la mort, el pas del temps, la solitud, l'esperança i l'enyorança.

Impacte de la Guerra Civil

L'obra de Màrius Torres va ser escrita durant el període de la Guerra Civil Espanyola i la immediata postguerra, motius pels quals s'hi reflecteix el sofriment quotidià d'aquells temps. La Guerra Civil va tenir greus conseqüències, especialment a Catalunya: molts catalans van haver de marxar a l'exili i la llengua catalana va perdre molta importància, ja que va ser prohibida pel règim de Franco i el seu ús públic va ser reprimit, quedant relegada a l'àmbit privat. A partir de la proclamació de la Segona República Espanyola el 1931, els catalans havien dipositat l'esperança en un futur més ple i lliure. El poema La Ciutat Llunyana va ser escrit poc menys d'un mes i mig després que les tropes franquistes haguessin acabat d'ocupar tot el territori català, un context que impregna el sentiment de pèrdua i desolació de l'obra.